Diferència entre les revisions de "Ductilitat"
Text reemplaça - ' de a' a ' d'a' |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Ductility.svg|thumb|Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metal a una força de tracció de direcció oposta als seus extrems. (a) Fractura fràgil. (b) Fractura dúctil. (c) Fractura totalment dúctil.]] | [[Archiu:Ductility.svg|thumb|Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metal a una força de tracció de direcció oposta als seus extrems. (a) Fractura fràgil. (b) Fractura dúctil. (c) Fractura totalment dúctil.]] | ||
La '''ductilitat''' és una propietat que presenten alguns [[material]]és, com les [[aleació|aleacio]]ns [[metal|metàliques]] o materials asfàltics, els quals baix l'acció d'una força, poden deformar-se [[plasticitat (mecànica de sòlits)|plàsticament]] de manera sostenible sense trencar-se,<ref>{{Google books|TKwTAKb4e00C|Diseño sismorresistente de edificios – Luis M. Bozzo Rotondo, Alex H. Barbat|page=104}}</ref> permetent obtindre [[aram]]s o [[fil]]s de dit material. Als materials que presenten esta propietat se'ls denomina ''dúctils''. Els materials no dúctils es califiquen com [[fragilitat|fràgils]]. Encara que els materials dúctils també poden aplegar a trencar-se baix l'esforç adequat, este trencament | La '''ductilitat''' és una propietat que presenten alguns [[material]]és, com les [[aleació|aleacio]]ns [[metal|metàliques]] o materials asfàltics, els quals baix l'acció d'una força, poden deformar-se [[plasticitat (mecànica de sòlits)|plàsticament]] de manera sostenible sense trencar-se,<ref>{{Google books|TKwTAKb4e00C|Diseño sismorresistente de edificios – Luis M. Bozzo Rotondo, Alex H. Barbat|page=104}}</ref> permetent obtindre [[aram]]s o [[fil]]s de dit material. Als materials que presenten esta propietat se'ls denomina ''dúctils''. Els materials no dúctils es califiquen com [[fragilitat|fràgils]]. Encara que els materials dúctils també poden aplegar a trencar-se baix l'esforç adequat, este trencament a soles succeïx despuix de produir-se grans deformacions. | ||
En atres térmens, un material és dúctil quan la relació entre l'allargament llongitudinal produït per una tracció i la disminució de la [[secció (geometria)|secció]] travessera és molt elevada. | En atres térmens, un material és dúctil quan la relació entre l'allargament llongitudinal produït per una tracció i la disminució de la [[secció (geometria)|secció]] travessera és molt elevada. | ||
== Introducció == | == Introducció == | ||
En l'àmbit de la [[metalúrgia]] s'entén per metal dúctil aquell que sofrix grans deformacions abans de trencar-se, sent l'opost al metal [[Fragilitat|fràgil]], que es trenca sense a penes deformació. Note's que la ductilitat és un fenomen observable | En l'àmbit de la [[metalúrgia]] s'entén per metal dúctil aquell que sofrix grans deformacions abans de trencar-se, sent l'opost al metal [[Fragilitat|fràgil]], que es trenca sense a penes deformació. Note's que la ductilitat és un fenomen observable a soles en [[plasticitat (mecànica de sòlits)|règim plàstic]]. | ||
No deu confondre's dúctil en bla, ya que la ductilitat és una propietat que com tal es manifesta una volta que el material està soportant una força considerable, suficient per a produir plastificació. Açò és, mentres la càrrega siga menuda, la deformació també ho serà i en general la deformació serà [[elasticitat (mecànica de sòlits)|elàstica]] i [[deformació reversible|reversible]], no obstant, alcançat cert punt el material cedix fluïx per plastificació, deformant-se en molta major mesura de lo que ho havia fet fins llavors pero sense aplegar a trencar-se. | No deu confondre's dúctil en bla, ya que la ductilitat és una propietat que com tal es manifesta una volta que el material està soportant una força considerable, suficient per a produir plastificació. Açò és, mentres la càrrega siga menuda, la deformació també ho serà i en general la deformació serà [[elasticitat (mecànica de sòlits)|elàstica]] i [[deformació reversible|reversible]], no obstant, alcançat cert punt el material cedix fluïx per plastificació, deformant-se en molta major mesura de lo que ho havia fet fins llavors pero sense aplegar a trencar-se. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
<math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\cdot100</math> | <math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\cdot100</math> | ||
||left}} | ||left}} | ||
A on ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra. | |||
* La '''reducció percentual de l'àrea''' consistix en medir el canvi en l'àrea de la secció travessera en el punt de fractura abans i despuix de la prova. Descriu puix, la cantitat | * La '''reducció percentual de l'àrea''' consistix en medir el canvi en l'àrea de la secció travessera en el punt de fractura abans i despuix de la prova. Descriu puix, la cantitat d'adelgazament sofrit per l'espècimen durant la prova: | ||
{{equació| | {{equació| | ||