Diferència entre les revisions de "Castell de Serra"
mSense resum d'edició |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 27 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Castell de Serra.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Castell de Serra]] | ||
El '''castell de Serra''' ubicat en el municipi [[Serra|homònim]] de la [[província de Valéncia]], ([[Espanya]]) | El '''castell de Serra''' ubicat en el municipi [[Serra (Valéncia)|homònim]] de la [[província de Valéncia]], ([[Espanya]]) és una fortalea d'orige àrap de reduïdes dimensions construïda al voltant del [[sigle XI]], i que se situa en un montícul a un quilómetro de la població que li dona el seu nom, des d'a on es dominava la vall del Turia i l'accés a la [[Serra Calderona]]. | ||
Esta fortalea, que no estava destinada a acollir a població civil, pertanyia al sistema defensiu del nort de Valéncia, junt en els castells de [[Nàquera]] i el | En algunes fonts actuals també es nomenat com a ''castell de l'Alt del Pi'' pero es tracta d'una denominació moderna del [[sigle XXI]] sense cap rigor històric i desmentida per les fonts oficials. | ||
Esta fortalea, que no estava destinada a acollir a població civil, pertanyia al sistema defensiu del nort de Valéncia, junt en els castells de [[Torres Torres]] i el d'[[Olocau]]. | |||
== Història == | |||
Per la tipologia de la construcció es data entre el [[Sigle VIII|sigles VIII]] i el [[Sigle IX|IX]], segons consta en la ficha de la Conselleria de Cultura, i declarat [[be d'Interés Cultural]]. | |||
El castell es troba prop de la població en la cúspide de la montanya del mateix nom – Castell - de Serra a 536 metros d’altitut. | |||
El castell fon punt estratègic fonamental per al sistema defensiu del nort de Valéncia enclavat sobre un cim que domina la vall del Turia aixina com la porta d'accés a la Serra Calderona. | |||
La fortalea té una planta de 600 m. quadrats en la que se conserva una torre de planta quadrada al extrem nordest i dos llenços de mur en almenes que es junten en la torre, un [[aljup]] i les restes d'una atra torre al nort- oest. | |||
A l'entorn del Castell de Serra, formant part del sistema defensiu, es troben les torres lligades al castell: la torre del Senyor, dins de la població, i les torres de vigila de l'Ermita i Satarenya; conformaren un important punt estratègic de fortificacions, junt al castell de Torres-Torres, de pas natural i comunicació entre “Balansiya” (Valéncia) i la vall del Palància; via de comunicació més ràpida cap a [[Terol]] per [[Sogorp]] i nort de [[Castella]]. Sent la ruta més important des del [[Cap i Casal]], [[Moncada]] i Serra. | |||
Durant els dominis, en l'época musulmana, el ‘amal’ de Serra (Ax-Xerra) estaria emmurallada sent la torre del Senyor (burj) significatiu element defensiu de la població, com les torres de vigília (atalayes) de l'Ermita, Ria i Satarenya. Conformant l'Ax-Xerra presidit pel Castell un amal (capital comarcal) d’un bast territori de montanya entre els amals de Sogorp i Vall d’Uxó, pel nort; Morvedre per l’est i Llíria per l'oest. Per lo que dins de l'amal d'Ax-Serra n’hi havia gran cantitat de castells i pobles. | |||
Els castells (husun) foren entitats militars destinades a la defensa, domini del territori, porta d'accés per a persones i control econòmic d'entrada i eixida de mercaderies. | |||
Despuix de la conquista de [[Jaume I]], i la fundació del [[Regne de Valéncia]], el Rei crea una nova entitat geopolítica en noves lleis i estaments propis, quedant el Castell de Serra en el nou marc del Regne en el [[sigle XIII]]. El [[llibre del Repartiment]] mostra la nova estructura del territori en zones de senyorius i del patrimoni real. | |||
Dominant el Castell de Serra els termes de Serra i Nàquera que al des-fer-se el districte andalusí en tres senyorius feudals; feu donació el rei, en [[abril]] de [[1237]], de l’alqueria ‘Nàquera de Serra’ al Cavaller Gil d’Atrossil; en [[giner]] de [[1238]] li donava a Gil de Rada el sector de Lullén (l'[[alqueria]] d'Alule – iuxta Serram) i, per últim, en [[agost]] de 1238 donava el Castell i vila d'Axerra (antic amal d'Ax-Xerra) i les demés alqueries: Ria i Armell a Berenguer Burguet. Com este cavaller no va prendre la possessió, el rei li la revocà en [[1240]], concedint-li-la de nou, junt al al castell de Torres-Torres i dominis a Galter de Roma, cavaller procedent de la cúria papal. | |||
== Descripció == | == Descripció == | ||
De la primitiva fortalea, la planta irregular de la qual ocupa tan sol 600 metros quadrats, es conserven dos llenços de muralla, el | De la primitiva fortalea, la planta irregular de la qual ocupa tan sol 600 metros quadrats, es conserven dos llenços de muralla, el aljub i la torre de l'homenage situada al norest, de planta quadrada ataluzada i quatre plantes. Són visibles també restants d'una atra torre al noroest, aixina com restants de murs. | ||
La seua distància a la població i sense contacte visual en la mateixa va obligar a la construcció de vàries torres de vigilància en els seus voltants de característiques constructives similars, totes elles en planta quadrada ataluzada, fabricades en mamposteria i en reforços en cantó per mig de mampuests de major tamany treballat. Destaca la Torre que està situada en el centre del caixco urbà de la població; per ser la de major tamany, i la millor conservada. | La seua distància a la població i sense contacte visual en la mateixa va obligar a la construcció de vàries torres de vigilància en els seus voltants de característiques constructives similars, totes elles en planta quadrada ataluzada, fabricades en mamposteria i en reforços en cantó per mig de mampuests de major tamany treballat. Destaca la Torre que està situada en el centre del caixco urbà de la població; per ser la de major tamany, i la millor conservada. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
*''Este artícul pren com a referència el text del [[ | * ''Este artícul pren com a referència el text del [[BIC]] incoat per la [https://www.cult.gva.es/ Conselleria de Cultura] de la [[Generalitat Valenciana]] '' | ||
{{ | * Policarp Garay Martin, (Croniste Oficial de Serra) Text extractat del llibre de festes patronals de Serra (2018) | ||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Castell de Serra}} | |||
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||