Diferència entre les revisions de "Palau del Marqués de Benicarló"

(No es mostren 8 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 1:

La '''Casa del Marqués de Benicarló''' o '''Palau del Marqués de ~~Benicarlo~~''', és un palauet barroc situat en el centre històric de la ciutat de [[Benicarló]], ([[Província de Castelló]]), declarat [[Be d'Interés Cultural]] en l'any [[2007]], per la [[Generalitat Valenciana]], en la categoria de Monument.~~[1]~~

[[File:Casa Marqués de Benicarló.JPG|thumb|250 px|Casa del Marqués de Benicarló]]

La '''Casa del Marqués de Benicarló''' o '''Palau del Marqués de Benicarló''', és un palauet barroc situat en el centre històric de la ciutat de [[Benicarló]], ([[Província de Castelló]]), declarat [[Be d'Interés Cultural]] en l'any [[2007]], per la [[Generalitat Valenciana]], en la categoria de Monument.

== Història ==

Antiga seu del comanador de l'Orde de Montesa, durant el s[[~~igle~~ XVIII]] el seu abandó va provocar el deteriorament fins que en l'any [[1776]] l'Orde va decidir permutar-la per un almagasén a Joaquim Miquel. El nou propietari, en este lloc, va edificar una nova casa.

Antiga seu del comanador de l'Orde de Montesa, durant el [[sigle XVIII]] el seu abandó va provocar el deteriorament fins que en l'any [[1776]], l'Orde de Montesa, va decidir permutar-la per un almagasén a Joaquim Miquel. El nou propietari, en este lloc, va edificar una nova casa.

La casa, en el transcurs del temps, ha ~~tingut~~ diversos noms: Casa dels Miquel, Casa Gran i, des de l'any [[1905]], Casa del Marqués, per haver-hi ~~obtingut~~ el propietari, Juan Pérez San Millán i Miquel, el títul de Marqués de Benicarló.~~[2]~~

La casa, en el transcurs del temps, ha tengut diversos noms: Casa dels Miquel, Casa Gran i, des de l'any [[1905]], Casa del Marqués, per haver-hi obtengut el propietari, Juan Pérez San Millán i Miquel, el títul de Marqués de Benicarló.

Al ser una de les cases més grans de la població, l'edifici va ser desijat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i va ser obert expedient de compra en els anys [[1867]]-[[1868]], que quasi finalisat, es va tancar pels canvis polítics provocats per la revolució de [[1868]].~~[3]~~

Al ser una de les cases més grans de la població, l'edifici va ser desijat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i va ser obert expedient de compra en els anys [[1867]]-[[1868]], que quasi finalisat, es va tancar pels canvis polítics provocats per la revolució de l'any [[1868]].

En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada en adquirir la propietat, en este cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local, pero l'actual crisis ha pospost la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans.~~[4][5]~~

En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada en adquirir la propietat, en este cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local, pero l'actual crisis ha pospost la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans.

== Arquitectura ==

[[File:Porta de la Casa del Marqués de Benicarló.jpg|thumb|250 px|Porta de la Casa del Marqués de Benicarló]]

Edifici cantoner, enclavat en una propietat rectangular d'uns 750 m² que dona a tres carrers, Sant Joaquim, Salines i Sant Jaume, en un jardí en la part posterior.

Llínea 17:

Llínea 18:

La porta, en llinda i brancals de pedra en una senzilla moltura, està rematada per un escut en les armes dels Miquel, Lluís i Polo, i als extrems, dos obertures, una finestra a l'esquerra i una porta, que dona a una capella chicoteta, a la dreta; i damunt, dos balcons chicotets.

[[File:DetalleEscudoMarquésBenicarlo 001.JPG|thumb|250 px|Escut del Marqués de Benicarlo]]

Del pis principal ixen tres balcons en tornapuntes, i damunt, tres ulls de bou, pel segon pis. La frontera lateral seguix el mateix esquema, en finestres, balcons chicotets, balcons i ulls de bou, que corresponen en les quatre plantes de l'edifici, i a mesura que avança cap al carrer de Sant Jaume, este esquema se simplifica.

~~Del pis principal ixen tres balcons en tornapuntes~~, ~~i damunt~~, ~~tres ulls~~ de ~~bou, pel segon pis. La frontera lateral seguix el mateix esquema,~~ en ~~finestres, balcons chicotets~~, ~~balcons~~ i ~~ulls~~ de ~~bou~~, ~~que corresponen en les quatre plantes de l'edifici~~, i ~~a mesura que avança cap al carrer~~ de ~~Sant Jaume, este esquema se simplifica~~.~~[6]~~

En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura dona accés a dependències laterals, les de l'entresol en una galeria en balustrada, i permet l'entrada de carruages fins a la part posterior, passant entre dos escales simètriques, i atres estàncies, entre elles, la cuina de diari.

En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura dona accés a dependències laterals, les de l'entresol en una galeria en balustrada, i permet l'entrada de carruages fins a la part posterior, passant entre dos escales simètriques, i atres estàncies, entre elles, la cuina de diari.[6]

En la planta principal destaquen les tres estàncies que donen a la frontera principal, la central, una àmplia sala, i les laterals, dormitoris, en un sol cobert en ceràmica valenciana del [[sigle XVIII]], en motius vegetals. I una estància que dona al carrer Salines, la cuina, en totes les parets cobertes també de ceràmica valenciana del sigle XVIII en motius vegetals i figures, productes i faenes pròpies de la cuina d'aquells temps, en una concepció especular de l'espai, a on la cuina real queda reflectida en la cuina pintada

En la planta principal destaquen les tres estàncies que donen a la frontera principal, la central, una àmplia sala, i les laterals, dormitoris, en un sol cobert en ceràmica valenciana del [[sigle XVIII]], en motius vegetals. I una estància que dona al carrer Salines, la cuina, en totes les parets cobertes també de ceràmica valenciana del sigle XVIII en motius vegetals i figures, productes i faenes pròpies de la cuina d'aquells temps, en una concepció especular de l'espai, a on la cuina real queda reflectida en la cuina pintada~~.[7][6]~~

~~== Referències ==~~

↑ Fon incoat expedient com a Conjunt Històric en la denominació de Carrer Sant Joaquim, el 19 de juny de 1981, i publicat en el BOE el 2 de setembre de 1981. En el Decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, publicat en el DOGV núm. 5614, pp. 38319-38321, el 5 d'octubre de 2007, l'edifici és declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument i delimitat l'entorn de protecció.

~~1.↑ Gil Saura 2004: p. 464.~~

~~2.↑ Cid López 2000.~~

~~3.↑ Oms 2.009.~~

~~4.↑ Clares 2.009.~~

~~5.1 2 3 Pérez de los Cobos 2004: pp. 156-158.~~

~~6.↑ Maura 2007-2008.~~

== Bibliografia ==

*Cid López, Ramón. Apuntes de la historia de Benicarló (II). El Siglo XIX (en castellà). Benicarló: Caixa Rural Benicarló, 2000.

*Clares, Yolanda «La crisis impide retomar el plan de la casa del marqués» (en castellà). Vinaròs News, núm. 327, Del 7 al 20 decembre 2009.

*Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació provincial, 2004. ISBN 84-89944-93-8.

*Maura, Jordi; Mir, Patricia «Una Capilla Sixtina de la cerámica en Benicarló:la cocina del Palacio del Marqués» (en castellà). Vinaròs News, núm. 278, Del 24 decembre 2007 al 6 giner 2008.

*Oms, Noemí «El Consell podría hacerse cargo de la compra de la Casa del Marqués de Benicarló» (en castellà). Vinaròs News, núm. 309, Del 16 al 29 març 2009.

*Pérez de los Cobos Gironés, Francisco. Palacios y Casas Nobles de la Comunidad Valenciana (en castellà). Valéncia: Federico Doménech, 2004.

== ~~Vínculs~~ externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.ceice.gva.es/web/patrimonio-cultural-y-museos/bics «Casa del Marqués de Benicarló» (en castellà). Ficha BIC's / Ficha BIC's. Conselleria de Cultura, Educació i Deport.]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''Casa del Marqués de Benicarló''' o '''Palau del Marqués de Benicarlo''', és un palauet barroc situat en el centre històric de la ciutat de [[Benicarló]], ([[Província de Castelló]]), declarat [[Be d'Interés Cultural]] en l'any [[2007]], per la [[Generalitat Valenciana]], en la categoria de Monument.[1]
+[[File:Casa Marqués de Benicarló.JPG|thumb|250 px|Casa del Marqués de Benicarló]]
+La '''Casa del Marqués de Benicarló''' o '''Palau del Marqués de Benicarló''', és un palauet barroc situat en el centre històric de la ciutat de [[Benicarló]], ([[Província de Castelló]]), declarat [[Be d'Interés Cultural]] en l'any [[2007]], per la [[Generalitat Valenciana]], en la categoria de Monument.
 == Història ==
-Antiga seu del comanador de l'Orde de Montesa, durant el s[[igle XVIII]] el seu abandó va provocar el deteriorament fins que en l'any [[1776]] l'Orde va decidir permutar-la per un almagasén a Joaquim Miquel. El nou propietari, en este lloc, va edificar una nova casa.
+Antiga seu del comanador de l'Orde de Montesa, durant el [[sigle XVIII]] el seu abandó va provocar el deteriorament fins que en l'any [[1776]], l'Orde de Montesa, va decidir permutar-la per un almagasén a Joaquim Miquel. El nou propietari, en este lloc, va edificar una nova casa.
-La casa, en el transcurs del temps, ha tingut diversos noms: Casa dels Miquel, Casa Gran i, des de l'any [[1905]], Casa del Marqués, per haver-hi obtingut el propietari, Juan Pérez San Millán i Miquel, el títul de Marqués de Benicarló.[2]
+La casa, en el transcurs del temps, ha tengut diversos noms: Casa dels Miquel, Casa Gran i, des de l'any [[1905]], Casa del Marqués, per haver-hi obtengut el propietari, Juan Pérez San Millán i Miquel, el títul de Marqués de Benicarló.
-Al ser una de les cases més grans de la població, l'edifici va ser desijat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i va ser obert expedient de compra en els anys [[1867]]-[[1868]], que quasi finalisat, es va tancar pels canvis polítics provocats per la revolució de [[1868]].[3]
+Al ser una de les cases més grans de la població, l'edifici va ser desijat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i va ser obert expedient de compra en els anys [[1867]]-[[1868]], que quasi finalisat, es va tancar pels canvis polítics provocats per la revolució de l'any [[1868]].
-En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada en adquirir la propietat, en este cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local, pero l'actual crisis ha pospost la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans.[4][5]
+En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada en adquirir la propietat, en este cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local, pero l'actual crisis ha pospost la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans.
 == Arquitectura ==
+[[File:Porta de la Casa del Marqués de Benicarló.jpg|thumb|250 px|Porta de la Casa del Marqués de Benicarló]]
 Edifici cantoner, enclavat en una propietat rectangular d'uns 750 m² que dona a tres carrers, Sant Joaquim, Salines i Sant Jaume, en un jardí en la part posterior.
@@ Llínea 17: / Llínea 18: @@
 La porta, en llinda i brancals de pedra en una senzilla moltura, està rematada per un escut en les armes dels Miquel, Lluís i Polo, i als extrems, dos obertures, una finestra a l'esquerra i una porta, que dona a una capella chicoteta, a la dreta; i damunt, dos balcons chicotets.
+[[File:DetalleEscudoMarquésBenicarlo 001.JPG|thumb|250 px|Escut del Marqués de Benicarlo]]
+Del pis principal ixen tres balcons en tornapuntes, i damunt, tres ulls de bou, pel segon pis. La frontera lateral seguix el mateix esquema, en finestres, balcons chicotets, balcons i ulls de bou, que corresponen en les quatre plantes de l'edifici, i a mesura que avança cap al carrer de Sant Jaume, este esquema se simplifica.
-Del pis principal ixen tres balcons en tornapuntes, i damunt, tres ulls de bou, pel segon pis. La frontera lateral seguix el mateix esquema, en finestres, balcons chicotets, balcons i ulls de bou, que corresponen en les quatre plantes de l'edifici, i a mesura que avança cap al carrer de Sant Jaume, este esquema se simplifica.[6]
+En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura dona accés a dependències laterals, les de l'entresol en una galeria en balustrada, i permet l'entrada de carruages fins a la part posterior, passant entre dos escales simètriques, i atres estàncies, entre elles, la cuina de diari.
-En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura dona accés a dependències laterals, les de l'entresol en una galeria en balustrada, i permet l'entrada de carruages fins a la part posterior, passant entre dos escales simètriques, i atres estàncies, entre elles, la cuina de diari.[6]
+En la planta principal destaquen les tres estàncies que donen a la frontera principal, la central, una àmplia sala, i les laterals, dormitoris, en un sol cobert en ceràmica valenciana del [[sigle XVIII]], en motius vegetals. I una estància que dona al carrer Salines, la cuina, en totes les parets cobertes també de ceràmica valenciana del sigle XVIII en motius vegetals i figures, productes i faenes pròpies de la cuina d'aquells temps, en una concepció especular de l'espai, a on la cuina real queda reflectida en la cuina pintada
-En la planta principal destaquen les tres estàncies que donen a la frontera principal, la central, una àmplia sala, i les laterals, dormitoris, en un sol cobert en ceràmica valenciana del [[sigle XVIII]], en motius vegetals. I una estància que dona al carrer Salines, la cuina, en totes les parets cobertes també de ceràmica valenciana del sigle XVIII en motius vegetals i figures, productes i faenes pròpies de la cuina d'aquells temps, en una concepció especular de l'espai, a on la cuina real queda reflectida en la cuina pintada.[7][6]
-== Referències ==
-↑ Fon incoat expedient com a Conjunt Històric en la denominació de Carrer Sant Joaquim, el 19 de juny de 1981, i publicat en el BOE el 2 de setembre de 1981. En el Decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, publicat en el DOGV núm. 5614, pp. 38319-38321, el 5 d'octubre de 2007, l'edifici és declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument i delimitat l'entorn de protecció.
-.↑ Gil Saura 2004: p. 464.
-.↑ Cid López 2000.
-.↑ Oms 2.009.
-.↑ Clares 2.009.
-.1 2 3 Pérez de los Cobos 2004: pp. 156-158.
-.↑ Maura 2007-2008.
 == Bibliografia ==
 *Cid López, Ramón. Apuntes de la historia de Benicarló (II). El Siglo XIX (en castellà). Benicarló: Caixa Rural Benicarló, 2000.
 *Clares, Yolanda «La crisis impide retomar el plan de la casa del marqués» (en castellà). Vinaròs News, núm. 327, Del 7 al 20 decembre 2009.
 *Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació provincial, 2004. ISBN 84-89944-93-8.
 *Maura, Jordi; Mir, Patricia «Una Capilla Sixtina de la cerámica en Benicarló:la cocina del Palacio del Marqués» (en castellà). Vinaròs News, núm. 278, Del 24 decembre 2007 al 6 giner 2008.
 *Oms, Noemí «El Consell podría hacerse cargo de la compra de la Casa del Marqués de Benicarló» (en castellà). Vinaròs News, núm. 309, Del 16 al 29 març 2009.
 *Pérez de los Cobos Gironés, Francisco. Palacios y Casas Nobles de la Comunidad Valenciana (en castellà). Valéncia: Federico Doménech, 2004.
-== Vínculs externs ==
+== Enllaços externs ==
 *[http://www.ceice.gva.es/web/patrimonio-cultural-y-museos/bics «Casa del Marqués de Benicarló» (en castellà). Ficha BIC's / Ficha BIC's. Conselleria de Cultura, Educació i Deport.]