Diferència entre les revisions de "Hugh Thomas"
m Text reemplaça - 'presió' a 'pressió' |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]] | | lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]] | ||
}} | }} | ||
'''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], [[21 d'octubre]] de [[1931]] - [[Londres]], [[6 de maig]] de [[2017]]) fon un historiador i escritor hispaniste britànic. | '''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], [[21 d'octubre]] de [[1931]] - † [[Londres]], [[6 de maig]] de [[2017]]) fon un historiador i escritor hispaniste britànic. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], a on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de | Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], a on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en l'any [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de la [[ONU]] i en l'any [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]]. | ||
En l'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en [[anglés]] com en [[castellà]], per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més ([[1977]], [[2003]], [[2011]]). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus. | En l'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en [[anglés]] com en [[castellà]], per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més ([[1977]], [[2003]], [[2011]]). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus. | ||
Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres ([[1979]]-[[1991]]). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de la ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla. | Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres ([[1979]]-[[1991]]). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en l'any [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de la ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla. | ||
Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] ([[2006]]); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món ([[2013]]), el seu últim treball. | Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] ([[2006]]); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món ([[2013]]), el seu últim treball. | ||
Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates. | Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en l'any [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en l'any [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 80: | Llínea 80: | ||
*2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]]. | *2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]]. | ||
*2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. | *2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. | ||
== Atres escritors hispanistes == | |||
* [[Stanley G. Payne]] | |||
* [[Ian Gibson]] | |||
* [[Paul Preston]] | |||
* [[Gerald Brenan]] | |||
== Referències == | |||
* Cowell, Alan (11 de mayo de 2017). «Hugh Thomas, Prodigious Author of Spanish History, Dies at 85». The New York Times | |||
* Preston, Paul (9 de mayo de 2017). «Lord Thomas of Swynnerton». The Guardian | |||
== Bibliografia == | |||
* Domínguez Michael, Christopher (2011). Profetas del pasado: Quince voces de la historiografía sobre México. Ediciones Era. ISBN 9786074451078 | |||
* The Spanish Civil War: Revised Edition (Modern Library Paperbacks) 'Modern Library', ISBN 978-0375755156 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 90: | Llínea 105: | ||
[[Categoria:Historiadors]] | [[Categoria:Historiadors]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Hispanistes]] | |||