Diferència entre les revisions de "Edat fosca grega"
mSin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre l'any [[1200 a. C.]] i l'any [[1100 a. C.]]), comprenent els [[periodo submicènic|periodos submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys [[1125 a. C.]] i [[1050 a. C.]] i el [[periodo protogeomètric]] ([[1050 a. C.]]-[[900 a. C.]]). | L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre l'any [[1200 a. C.]] i l'any [[1100 a. C.]]), comprenent els [[periodo submicènic|periodos submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys [[1125 a. C.]] i [[1050 a. C.]] i el [[periodo protogeomètric]] ([[1050 a. C.]]-[[900 a. C.]]). | ||
El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en | El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en térmens de riquea i cultura material enfront dels periodos anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassea de senyes. Només la ciutadella de civilisació micènica d'[[Atenes]], encimbellada a la part alta de l'[[Acròpolis]], va resistir la destrucció. | ||
'''NOTA:''' El terme "''Edat Fosca''" s'utilisa també per a referir-se al començament de l'[[edat mija]], resaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si be esta nomenclatura no és universalment acceptada, perqué hui dia tendix a considerar-se que esta época tenia una cultura diferent, pero no mancava d'ella. | '''NOTA:''' El terme "''Edat Fosca''" s'utilisa també per a referir-se al començament de l'[[edat mija]], resaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si be esta nomenclatura no és universalment acceptada, perqué hui dia tendix a considerar-se que esta época tenia una cultura diferent, pero no mancava d'ella. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient. | Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient. | ||
Els millors eixemples de l'art protogeomètric i [[Periodo Geomètric|geomètric]] es troben en Atenes, en les [[necròpolis]] del ''Ceràmic'' i del ''Dipylon''. Cap al final de protogeomètric apareix una variant decorativa denominada ''estil de Dipylon negre''. | Els millors eixemples de l'art protogeomètric i [[Periodo Geomètric|geomètric]] es troben en Atenes, en les [[necròpolis]] del ''Ceràmic'' i del ''Dipylon''. Cap al final de protogeomètric apareix una variant decorativa denominada ''estil de Dipylon negre''. | ||
[[Categoria:Història de Grècia]] | [[Categoria:Història de Grècia]] | ||