Diferència entre les revisions de "Península Ibèrica"
m Text reemplaça - 'què' a 'qué' |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:España y Portugal.jpg|thumb|right|400px|<center>Image de la Península Ibèrica presa per satèlit.</center>]] | ||
La '''Península Ibèrica''', '''Península Hispànica''' o '''Península Hespèrica''', és una [[península]] que es troba situada en el sur-oest d'[[Europa]]; està rodejada pel [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]] i unida al restant del [[continent]] europeu pel nort. El [[istme]] (el lloc més estret) es troba entre el [[golf de Viscaya]] i el [[golf de Lleó]], en la zona sur de [[França]], al nort dels [[Pirineus]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica o Ibèria, al territori continental situat "més allà" dels Pirineus. | La '''Península Ibèrica''', '''Península Hispànica''' o '''Península Hespèrica''', és una [[península]] que es troba situada en el sur-oest d'[[Europa]]; està rodejada pel [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]] i unida al restant del [[continent]] europeu pel nort. El [[istme]] (el lloc més estret) es troba entre el [[golf de Viscaya]] i el [[golf de Lleó]], en la zona sur de [[França]], al nort dels [[Pirineus]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica o Ibèria, al territori continental situat "més allà" dels Pirineus. | ||
== Toponímia == | == Toponímia == | ||
El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble | El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble al qué nomenen [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] nomenaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref> | ||
[[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.| | [[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.|sigle II a. C.]] que va viure un temps en la península, escriu: | ||
{{cita|Se nomena '''Ibèria''' a la part que cau sobre El nostre Mar (Mediterràneu), a partir de les columnes Herákleas. Mes la part que cau cap al Gran Mar o Mar Exterior (Atlàntic), no té nom comú a tota ella, a causa d'haver segut reconeguda recentment.|Polibio}} | {{cita|Se nomena '''Ibèria''' a la part que cau sobre El nostre Mar (Mediterràneu), a partir de les columnes Herákleas. Mes la part que cau cap al Gran Mar o Mar Exterior (Atlàntic), no té nom comú a tota ella, a causa d'haver segut reconeguda recentment.|Polibio}} | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
{{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}} | {{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}} | ||
[[Apiane]] de [[ | [[Apiane]] de [[Aleixandria]] (sigle II), en el seu ''Història romana'', escriu: | ||
{{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un | {{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un a soles país, l'extensió del qual és de deu mil estadis i la seua llongitut és igual a la seua amplària.|Apiano, ''Història romana''.}} | ||
Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la varen denominar [[Ibèria]], els romans al seu torn la varen denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com [[Dámaso Alonso]], estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat. | Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la varen denominar [[Ibèria]], els romans al seu torn la varen denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com [[Dámaso Alonso]], estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Pel sur, la [[península]] està separada | Pel sur, la [[península]] està separada d'[[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós. | ||
La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]). | La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]). | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
===Topografia=== | ===Topografia=== | ||
La seua [[topografia]] té com a principal característica que la major part de la seua superfície està configurada com una [[altiplà central|meseta]], en llaugera pendent cap a ponent; esta té una altura mija de sis-cents metros sobre el nivell del mar; el litoral és rocós i en | La seua [[topografia]] té com a principal característica que la major part de la seua superfície està configurada com una [[altiplà central|meseta]], en llaugera pendent cap a ponent; esta té una altura mija de sis-cents metros sobre el nivell del mar; el litoral és rocós i en tallats al nort, nordest, noroest i sur-est, sent més suau la major part del litoral este i sur. | ||
==Divisió política de la Península Ibèrica== | ==Divisió política de la Península Ibèrica== | ||
| Llínea 79: | Llínea 79: | ||
Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref> | Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref> | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Hispània]] | * [[Hispània]] | ||
*[[Llengües iber-romanços]] | * [[Llengües iber-romanços]] | ||
*[[Iberisme]] | * [[Iberisme]] | ||
*[[d'Hispània a Espanya]] | * [[d'Hispània a Espanya]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Listaref}} | {{Listaref}} | ||
==Enllaços externs== | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Iberian Peninsula}} | |||
[[Categoria:Geografia]] | [[Categoria:Geografia]] | ||