Diferència entre les revisions de "Escritura musical"
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
|||
| (No se mostren 30 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
==Definició i formes d'escritura== | ==Definició i formes d'escritura== | ||
Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps: | ||
{| class="wikitable" | {| class="wikitable" | ||
| Llínea 19: | Llínea 18: | ||
| Prestissimo || Allegretto | | Prestissimo || Allegretto | ||
|} | |} | ||
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | ||
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | ||
| Llínea 34: | Llínea 26: | ||
==Definició== | ==Definició== | ||
El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, | El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, es nomenen '''llínies divisòries'''. | ||
[[Archiu:C maj.png|center|thumb|500px|Escala de do major]] | |||
[[Archiu: | |||
| Llínea 62: | Llínea 53: | ||
=Claus= | =Claus= | ||
==Definició== | ==Definició== | ||
La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia: | La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia: | ||
| Llínea 69: | Llínea 59: | ||
| '''NOM''' || Clau de Sol || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Fa || Clau de Fa | | '''NOM''' || Clau de Sol || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Fa || Clau de Fa | ||
|- | |- | ||
| '''TIPO''' || En | | '''TIPO''' || En segona llínea || En primera llínea || En segona llínea || En tercera llínea || En quarta llínea || En tercera llínea || En quarta llínea | ||
|- | |- | ||
| '''SÍMBOL''' || [[Archiu:Clave de sol.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en primera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en segunda.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en cuarta.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png|center]] | | '''SÍMBOL''' || [[Archiu:Clave de sol.png|150px|center]] || [[Archiu:Clave de do en primera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en segunda.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en cuarta.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png|center]] | ||
|} | |} | ||
| Llínea 106: | Llínea 96: | ||
==Les claus i els instruments== | ==Les claus i els instruments== | ||
[[Archiu:Musica claus.png|500px|thumb|Claus musicals]] | |||
L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Alguns eixemples son: | |||
* '''Clau de Sol:''' Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí... | |||
* '''Clau de Do en tercera:''' l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba. | |||
* '''Clau de Do en quarta:''' l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes. | |||
* '''Clau de Fa en quarta:''' l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó... | |||
La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús. | |||
La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús. | |||
=Compàs= | =Compàs= | ||
| Llínea 229: | Llínea 218: | ||
= | =Referències musicals= | ||
==Definició i parts== | ==Definició i parts== | ||
| Llínea 294: | Llínea 283: | ||
==Agrupació de les notes== | ==Agrupació de les notes== | ||
Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus '''corchets''' fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura. | Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus '''corchets''' fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura. | ||
Referències agrupades: | |||
Referències sense agrupar: | |||
Ara be, quan el compositor, per necessitat melòdica, vol incloure o llevar fraccions de notes en un temps o pols donat, nos podem trobar en unes agrupacions que varien la cantitat de figures d'eixa o eixes unitats de temps, donant pas als: dosillos, tresillos, quatrillos, quintillos, seisillos, septillos... | |||
*'''Dosillo''' és un grup de dos figures musicals iguals en substitució de tres de la mateixa espècie. Es representa per mig d'un corchet horisontal que du el número 2 en el mig. | |||
Dosillo és un grup de dos figures musicals iguals en substitució de tres de la mateixa espècie. Es representa per mig d'un corchet horisontal que du el número 2 en el mig. | |||
Eixemple: | Eixemple: | ||
*'''Tresillo''' és un grup de tres figures musicals iguals en substitució de dos de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 3 colocat en mig del tresillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | |||
Tresillo és un grup de tres figures musicals iguals en substitució de dos de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 3 colocat en mig del tresillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | |||
Eixemple: | Eixemple: | ||
*'''Quatrillo''' és un grup de quatre figures musicals iguals en substitució de sis de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 4 en el mig, o be pel número 4 colocat en mig del huitsillo. | |||
Quatrillo és un grup de quatre figures musicals iguals en substitució de sis de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 4 en el mig, o be pel número 4 colocat en mig del huitsillo. | |||
Eixemple: | Eixemple: | ||
*'''Cincquillo''' és un grup de cinc figures musicals iguals en substitució de 6 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 5 en el mig, o be colocant el número 5 en mig del cincquillo. | |||
Cincquillo és un grup de cinc figures musicals iguals en substitució de 6 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 5 en el mig, o be colocant el número 5 en mig del cincquillo. | |||
Eixemple: | Eixemple: | ||
*'''Sissillo''' és un grup de sis figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 6 colocat en mig del sissillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | |||
Sissillo és un grup de sis figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 6 colocat en mig del sissillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | |||
Eixemple: | Eixemple: | ||
*'''Setsillo''' és un grup de sèt figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 7 colocat en mig del setsillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | |||
Setsillo és un grup de sèt figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 7 colocat en mig del setsillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | |||
Eixemple: | Eixemple: | ||
*'''Huitsillo''' és un grup de huit figures musicals iguals en substitució de 12 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 8 en el mig, o be pel número huit colocat en mig del huitsillo. | |||
Huitsillo és un grup de huit figures musicals iguals en substitució de 12 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 8 en el mig, o be | |||
Eixemple: | Eixemple: | ||
== Enllaços externs == | |||
{{commonscat|Musical notation}} | |||
[[Categoria:Música]] | |||