Diferència entre les revisions de "Drets d'autor"
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
:''Vore ''[[Proyecte:Drets d'autor]] '' per a qüestions de ''copyright'' en [[L'Enciclopèdia]].'' | :''Vore ''[[Proyecte:Drets d'autor]] '' per a qüestions de ''copyright'' en [[L'Enciclopèdia en valencià]].'' | ||
Els '''Drets d'autor''' (''copyright'', de símbol '''©''') són una forma de protecció proporcionada per les [[llei social|lleis]] vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent obres [[lliteratura|lliteràries]], [[teatre|dramàtiques]], [[música|musicals]], [[art|artístiques]] i intelectuals. | Els '''Drets d'autor''' (''copyright'', de símbol '''©''') són una forma de protecció proporcionada per les [[llei social|lleis]] vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent obres [[lliteratura|lliteràries]], [[teatre|dramàtiques]], [[música|musicals]], [[art|artístiques]] i intelectuals. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
=== Vigència === | === Vigència === | ||
La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada. Els drets d'autor sobre una obra creada | La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada. Els drets d'autor sobre una obra creada són immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar la propietat. | ||
Els autors d'una obra colectiva | Els autors d'una obra colectiva són copropietaris del dret d'autor d'esta obra llevat que hi haja un acort que indique lo contrari. | ||
Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en série, o qualsevol atra obra colectiva, existixen ademés dels drets d'autor de l'obra colectiva en la seua totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució. | Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en série, o qualsevol atra obra colectiva, existixen ademés dels drets d'autor de l'obra colectiva en la seua totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució. | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
Encara que en l'[[Edat Antiga|antiguetat]] és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intelectuals, no és fins a l'aparició de l'[[imprenta]], que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sino com fonts de [[propietat intelectual]]. Formalment se situa el naiximent del ''dret d'autor'' i del ''copyright'' durant el [[sigle XVIII]]. | Encara que en l'[[Edat Antiga|antiguetat]] és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intelectuals, no és fins a l'aparició de l'[[imprenta]], que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sino com fonts de [[propietat intelectual]]. Formalment se situa el naiximent del ''dret d'autor'' i del ''copyright'' durant el [[sigle XVIII]]. | ||
En l'[[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglés en [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de l'història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[terme]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentres que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data. | En l'[[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglés en l'any [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de l'història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[terme]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentres que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data. | ||
No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] a soles va nàixer en l'any [[1774]], despuix del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Aixina la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat. | No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] a soles va nàixer en l'any [[1774]], despuix del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Aixina la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat. | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
* [[Software lliure]] en protecció heretada: Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'esta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; [[GPL|GNU General Public License v.2.0]]; [[LGPL|GNU Lesser General Public License v.2.1]]; Mozilla Public License; etc. | * [[Software lliure]] en protecció heretada: Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'esta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; [[GPL|GNU General Public License v.2.0]]; [[LGPL|GNU Lesser General Public License v.2.1]]; Mozilla Public License; etc. | ||
* [[Software de propietat]] (a voltes nomenat ''propietari'' o ''privatiu''): Es protegix contra còpia, modificació i redistribució. | * [[Software de propietat]] (a voltes nomenat ''propietari'' o ''privatiu''): Es protegix contra còpia, modificació i redistribució. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 84: | Llínea 81: | ||
* [[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual]] | * [[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual]] | ||
* [[SGAE]] | * [[SGAE]] | ||
== Referències == | |||
* [http://www.copyright.gov/circs/circ1-espanol.html U.S. Copyright Office]: Material preparat pel govern dels Estats Units. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||