Diferència entre les revisions de "Pluja àcida"
m Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Acid rain woods1.JPG|thumb|right|311px|Efecte de la pluja àcida en un bosc de la República Checa.]] | ||
La '''pluja àcida''' es forma quan l'[[humitat]] en l'[[aire]] es combina en els [[òxits de nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]]. En interacció en el [[vapor d'aigua]], estos | La '''pluja àcida''' es forma quan l'[[humitat]] en l'[[aire]] es combina en els [[òxits de nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]]. En interacció en el [[vapor d'aigua]], estos gasos formen [[àcit sulfúric]] i [[àcido nítric|àcits nítrics]]. Finalment, estes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant a les [[Precipitació (meteorologia)|precipitacions]], constituint la pluja àcida. | ||
Els contaminants atmosfèrics primaris que donen orige a la pluja àcida poden recórrer grans distàncies, sent traslladats pels vents centenars o mils de quilómetros abans de precipitar en forma de rosada, pluja, purneig, graniç, neu, boira o boira terrera. Quan la precipitació es produïx, pot provocar importants deterioraments en l'ambient. | Els contaminants atmosfèrics primaris que donen orige a la pluja àcida poden recórrer grans distàncies, sent traslladats pels vents centenars o mils de quilómetros abans de precipitar en forma de rosada, pluja, purneig, graniç, neu, boira o boira terrera. Quan la precipitació es produïx, pot provocar importants deterioraments en l'ambient. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
::'''S + O<sub>2</sub> → SO<sub>2</sub>''' | ::'''S + O<sub>2</sub> → SO<sub>2</sub>''' | ||
:Els processos industrials en els que es genera SO<sub>2</sub>, per eixemple, són els de l' | :Els processos industrials en els que es genera SO<sub>2</sub>, per eixemple, són els de l'indústria metalúrgica. En la fase [[gas]]eossa el diòxit de sofre s'oxida per reacció en el radical hidroxil per una reacció intermolecular. | ||
::'''SO<sub>2</sub> + OH· → HOSO<sub>2</sub>·''' seguida per '''HOSO<sub>2</sub>· + O<sub>2</sub> → HO<sub>2</sub>· + SO <sub> 3</sub>''' | ::'''SO<sub>2</sub> + OH· → HOSO<sub>2</sub>·''' seguida per '''HOSO<sub>2</sub>· + O<sub>2</sub> → HO<sub>2</sub>· + SO <sub> 3</sub>''' | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
El terme "pluja àcida" comprén la [[sedimentació]] tant húmida com seca de contaminants àcits que poden produir el deteriorament de la superfície dels materials. Estos contaminants que escapen a l'atmòsfera al cremar-se carbó i atres components fòssils reaccionen en l'aigua i els oxidants de l'atmòsfera i es transformen químicament en àcit sulfúric i nítric. Els compostos àcits es precipiten llavors a la terra en forma de pluja, neu o boira, o poden unir-se a partícules seques i caure en forma de sedimentació seca. | El terme "pluja àcida" comprén la [[sedimentació]] tant húmida com seca de contaminants àcits que poden produir el deteriorament de la superfície dels materials. Estos contaminants que escapen a l'atmòsfera al cremar-se carbó i atres components fòssils reaccionen en l'aigua i els oxidants de l'atmòsfera i es transformen químicament en àcit sulfúric i nítric. Els compostos àcits es precipiten llavors a la terra en forma de pluja, neu o boira, o poden unir-se a partícules seques i caure en forma de sedimentació seca. | ||
La pluja àcida, pel seu caràcter corrosiu, es menja les construccions i les infraestructures. Pot dissoldre, per eixemple, el [[carbonat de calci]], CaCO<sub>3</sub>, i afectar d'esta forma als monuments i edificacions | La pluja àcida, pel seu caràcter corrosiu, es menja les construccions i les infraestructures. Pot dissoldre, per eixemple, el [[carbonat de calci]], CaCO<sub>3</sub>, i afectar d'esta forma als monuments i edificacions construïdes en [[marbre]] o [[calcàrea]]. | ||
Un efect indirecte molt important és que els [[protons]], H<sup>+</sup>, procedents de la pluja àcida arrosseguen determinats [[ion]]s del terra. Per eixemple, [[catió|cations]] de [[ferro]], [[calci]], [[alumini]], [[plom]] o [[zinc]]. Com a conseqüència, es produïx un empobriment en nutrients essencials i el denominat ''estrés en les plantes'', que les fa més vulnerables a les [[plaga|plagues]]. | Un efect indirecte molt important és que els [[protons]], H<sup>+</sup>, procedents de la pluja àcida arrosseguen determinats [[ion]]s del terra. Per eixemple, [[catió|cations]] de [[ferro]], [[calci]], [[alumini]], [[plom]] o [[zinc]]. Com a conseqüència, es produïx un empobriment en nutrients essencials i el denominat ''estrés en les plantes'', que les fa més vulnerables a les [[plaga|plagues]]. | ||
| Llínea 51: | Llínea 51: | ||
* Reduir el nivell màxim de sofre en diferents combustibles. | * Reduir el nivell màxim de sofre en diferents combustibles. | ||
* Treballar en conjunt en les fonts fixes de l' | * Treballar en conjunt en les fonts fixes de l'indústria per a establir disminucions en l'emissió de SOx i NOx, utilisant tecnologies per a control d'emissió d'estos òxits. | ||
* Impulsar l'us de [[gas natural]] en diverses industries. | * Impulsar l'us de [[gas natural]] en diverses industries. | ||
* Introduir el [[convertidor catalític]] de tres vies. | * Introduir el [[convertidor catalític]] de tres vies. | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
* Adició d'un [[Alcalí|compost alcalí]] en llacs i rius per a neutralisar el pH. | * Adició d'un [[Alcalí|compost alcalí]] en llacs i rius per a neutralisar el pH. | ||
* Control de les condicions de combustió (temperatura, oxigen, etc.). | * Control de les condicions de combustió (temperatura, oxigen, etc.). | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref|2}} | {{listaref|2}} | ||