Diferència entre les revisions de "Colegiata de Santa Maria de Xàtiva"

(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 13:

L'edifici és de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m.

Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de [[ferro]] i [[ciment]] que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.

Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de [[ferro]] i [[ciment]] que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en l'any [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.

L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència [[Juan de Herrera|herreriana]] per la seua austeritat semblant a la del [[Monasteri de l'Escorial]]. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades.

L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada el [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]]).

L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada en l'any [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]]).

La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà el [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].

La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà en l'any [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].

== Museu ==

El [[Museu de la Seu (Xàtiva)|museu de la Seu]] és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per [[Joan Reixach]] en el [[sigle XV]]. Atres obres migevals ressenyables són el càliç de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del [[sigle XIX]].

== Referències ==

* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1459 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]

* Maceda, Víctor «De mesquita a Seu». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 58. ISSN: 1695-2014

* Garcia Company, Josep Manel. «La música en Xàtiva durant el S. XVIII». Departament de Filosofia. Universitat de Valéncia. «Archiu de la Colegiata de Xàtiva. Acords capitulars»

== Enllaços externs ==

* [http://www.seudexativa.org Pàgina de la Seu de Xàtiva]

* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/293.pdf Ficha en la Biblioteca de Patrimoni]

Llínea 34:

Llínea 44:

[[Categoria:Iglésies renaixentistes de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Iglesias de la província de Valéncia]]

[[Categoria:Bens d'Interés Cultural]]

[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]]

[[Categoria:Edificis i estructures de Xàtiva]]

[[Categoria:Ruta dels Borja]]

[[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]]

@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 L'edifici és de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m.
-Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de [[ferro]] i [[ciment]] que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.
+Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de [[ferro]] i [[ciment]] que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en l'any [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.
 L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència [[Juan de Herrera|herreriana]] per la seua austeritat semblant a la del [[Monasteri de l'Escorial]]. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades.
-L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada el [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]]).
+L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada en l'any [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]]).
-La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà el [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].
+La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà en l'any [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].
+== Museu ==
+El [[Museu de la Seu (Xàtiva)|museu de la Seu]] és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per [[Joan Reixach]] en el [[sigle XV]]. Atres obres migevals ressenyables són el càliç de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del [[sigle XIX]].
+== Referències ==
+* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1459 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]
+* Maceda, Víctor «De mesquita a Seu». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 58. ISSN: 1695-2014
+* Garcia Company, Josep Manel. «La música en Xàtiva durant el S. XVIII». Departament de Filosofia. Universitat de Valéncia. «Archiu de la Colegiata de Xàtiva. Acords capitulars»
 == Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Seu de Xàtiva}}
 * [http://www.seudexativa.org Pàgina de la Seu de Xàtiva]
 * [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/293.pdf Ficha en la Biblioteca de Patrimoni]
@@ Llínea 34: / Llínea 44: @@
 [[Categoria:Iglésies renaixentistes de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Iglesias de la província de Valéncia]]
+[[Categoria:Bens d'Interés Cultural]]
 [[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]]
 [[Categoria:Edificis i estructures de Xàtiva]]
 [[Categoria:Ruta dels Borja]]
 [[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]]