Diferència entre les revisions de "Estatut d'Autonomia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

L' '''Estatut d'Autonomia''' és la norma institucional bàsica espanyola d'una [[comunitat autònoma|comunitat]] o d'una [[ciutat autònoma]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu artícul 147 i l'aprovació del qual es porta a terme per mig de [[Llei Orgànica (Espanya)|Llei Orgànica]], tipo de norma que requerix el vot favorable de la [[majoria absoluta]] del [[Congrés dels Diputats ~~d'Espanya|Congrés dels Diputats]]~~ en una votació final sobre el conjunt del proyecte. En ell s'arrepleguen, a lo manco, la denominació de la Comunitat, la delimitació territorial, la denominació, organisació i sèu de les institucions autònomes, les competències assumides i, si és procedent, els principis del règim llingüístic.

L' '''Estatut d'Autonomia''' és la norma institucional bàsica espanyola d'una [[comunitat autònoma|comunitat]] o d'una [[ciutat autònoma]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu artícul 147 i l'aprovació del qual es porta a terme per mig de [[Llei Orgànica (Espanya)|Llei Orgànica]], tipo de norma que requerix el vot favorable de la [[majoria absoluta]] del Congrés dels Diputats en una votació final sobre el conjunt del proyecte. En ell s'arrepleguen, a lo manco, la denominació de la Comunitat, la delimitació territorial, la denominació, organisació i sèu de les institucions autònomes, les competències assumides i, si és procedent, els principis del règim llingüístic.

{{cita|Dins dels térmens de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma i l'Estat els reconeixerà i ampararà com partix integrant del seu ordenament jurídic.|''[[Constitució espanyola de 1978]]''}}

Llínea 6:

== Antecedents ==

Els ''furs locals'', ''furs municipals'' o ''furs'' eren els [[estatut|estatuts jurídics]] aplicables en un determinat regne migeval o a determinades localitats, depenent del cas, la finalitat del qual era regular la vida local, establint un conjunt de [[norma jurídica|normes]], [[drets]] i [[privilegis]], otorgats pel [[Monarca|rei]], el [[senyor]] de la terra o el propi [[*concejo (història)|*concejo]], és dir, les lleis pròpies d'un lloc. Va ser un sistema de [[dret local]] utilisat en la [[Península Ibèrica]] a partir de la [[Edat Mija]] i va constituir la [[font del Dret|font]] més important del Dret altomigeval espanyol. L'historiografia ha establit "famílies de furs" en funció de l'identitat i adaptació del seu ~~contengut~~ al d'un "tronc" que va ser estenent-se a moltes atres localitats, en cadascun dels regnes migevals peninsulars:<ref>La enumeración es de [[Miguel Artola]] ''Diccionario Temático'' en ''Enciclopedia de Historia de España'' Alianza Editorial, pg. 538</ref>

Els ''furs locals'', ''furs municipals'' o ''furs'' eren els [[estatut|estatuts jurídics]] aplicables en un determinat regne migeval o a determinades localitats, depenent del cas, la finalitat del qual era regular la vida local, establint un conjunt de [[norma jurídica|normes]], [[drets]] i [[privilegis]], otorgats pel [[Monarca|rei]], el [[senyor]] de la terra o el propi [[*concejo (història)|*concejo]], és dir, les lleis pròpies d'un lloc. Va ser un sistema de [[dret local]] utilisat en la [[Península Ibèrica]] a partir de la [[Edat Mija]] i va constituir la [[font del Dret|font]] més important del Dret altomigeval espanyol. L'historiografia ha establit "famílies de furs" en funció de l'identitat i adaptació del seu contingut al d'un "tronc" que va ser estenent-se a moltes atres localitats, en cadascun dels regnes migevals peninsulars:<ref>La enumeración es de [[Miguel Artola]] ''Diccionario Temático'' en ''Enciclopedia de Historia de España'' Alianza Editorial, pg. 538</ref>

* [[Furs de Valéncia]]

Llínea 24:

* ''' Via Llenta. Per mig de l'artícul 143''' de la Constitució Espanyola, s'accedix a l'autonomia "reduïda" que va ser pensada per a les comunitats "no històriques", és dir, totes aquelles que no havien plebiscitat afirmativament Estatuts d'Autonomia durant la [[Segona República Espanyola|II República]].

::Poden accedir a ella totes les províncies ~~limítrofes~~ que tinguen elements històrics, culturals i territorials comuns (artícul 143). També es pot formar una comunitat autònoma, quan aixina ho expresse l'interés nacional, que ve determinat per les Corts Generals, cas de Madrit (artícul 144).

::Poden accedir a ella totes les províncies llimítrofes que tinguen elements històrics, culturals i territorials comuns (artícul 143). També es pot formar una comunitat autònoma, quan aixina ho expresse l'interés nacional, que ve determinat per les Corts Generals, cas de Madrit (artícul 144).

L'iniciativa del procés la tenen les diputacions provincials o cabildos insulars i les 2/3 parts dels municipis la població dels quals represente a lo manco, la majoria del cens electoral de cada província o illa. Estos requisits deuen ser complits en el determini de 6 mesos des del primer acort adoptat al respecte. Esta iniciativa en el cas de no prosperar, podrà reiterar-se passats cinc anys.

Llínea 34:

== Elaboració de l'Estatut d'Autonomia ==

Com a norma institucional bàsica de la Comunitat Autònoma, en reconeiximent constitucional i formar part de l'ordenament jurídic, deu ser aprovada per Llei Orgànica, el seu ~~contengut~~ és acordat per la Comunitat Autònoma i els representants de l'Estat.

Com a norma institucional bàsica de la Comunitat Autònoma, en reconeiximent constitucional i formar part de l'ordenament jurídic, deu ser aprovada per Llei Orgànica, el seu contingut és acordat per la Comunitat Autònoma i els representants de l'Estat.

No és una norma del poder constituent. Fixa les normes bàsica de la Comunitat Autònoma , institucions, competències. I És la norma superior de l'ordenament jurídic en la Comunitat autònoma despuix de la Constitució.

Llínea 48:

* Delegació de competències. L'estat delega competències en la Comunitat autònoma, a través de la Llei de Transferència que és una Llei orgànica, que prevorà el control de la competència i mijos financers d'eixecució.

* Llei d'harmonisació. Quan les Comunitats Autònomes tenen competències llegislatives, l'estat pot dictar lleis que harmonisen les distintes llegislacions.

== Referències ==

[[Categoria:Societat]]

[[Categoria:Política]]

[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]]

~~{{Traduït de|es|Estatuto de Autonomía}}~~

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-L' '''Estatut d'Autonomia''' és la norma institucional bàsica espanyola d'una [[comunitat autònoma|comunitat]] o d'una [[ciutat autònoma]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu artícul 147 i l'aprovació del qual es porta a terme per mig de [[Llei Orgànica (Espanya)|Llei Orgànica]], tipo de norma que requerix el vot favorable de la [[majoria absoluta]] del [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés dels Diputats]] en una votació final sobre el conjunt del proyecte. En ell s'arrepleguen, a lo manco, la denominació de la Comunitat, la delimitació territorial, la denominació, organisació i sèu de les institucions autònomes, les competències assumides i, si és procedent, els principis del règim llingüístic.
+L' '''Estatut d'Autonomia''' és la norma institucional bàsica espanyola d'una [[comunitat autònoma|comunitat]] o d'una [[ciutat autònoma]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu artícul 147 i l'aprovació del qual es porta a terme per mig de [[Llei Orgànica (Espanya)|Llei Orgànica]], tipo de norma que requerix el vot favorable de la [[majoria absoluta]] del Congrés dels Diputats en una votació final sobre el conjunt del proyecte. En ell s'arrepleguen, a lo manco, la denominació de la Comunitat, la delimitació territorial, la denominació, organisació i sèu de les institucions autònomes, les competències assumides i, si és procedent, els principis del règim llingüístic.
 {{cita|Dins dels térmens de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma i l'Estat els reconeixerà i ampararà com partix integrant del seu ordenament jurídic.|''[[Constitució espanyola de 1978]]''}}
@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 == Antecedents ==
-Els ''furs locals'', ''furs municipals'' o ''furs'' eren els [[estatut|estatuts jurídics]] aplicables en un determinat regne migeval o a determinades localitats, depenent del cas, la finalitat del qual era regular la vida local, establint un conjunt de [[norma jurídica|normes]], [[drets]] i [[privilegis]], otorgats pel [[Monarca|rei]], el [[senyor]] de la terra o el propi [[*concejo (història)|*concejo]], és dir, les lleis pròpies d'un lloc. Va ser un sistema de [[dret local]] utilisat en la [[Península Ibèrica]] a partir de la [[Edat Mija]] i va constituir la [[font del Dret|font]] més important del Dret altomigeval espanyol. L'historiografia ha establit "famílies de furs" en funció de l'identitat i adaptació del seu contengut al d'un "tronc" que va ser estenent-se a moltes atres localitats, en cadascun dels regnes migevals peninsulars:<ref>La enumeración es de [[Miguel Artola]] ''Diccionario Temático'' en ''Enciclopedia de Historia de España'' Alianza Editorial, pg. 538</ref>
+Els ''furs locals'', ''furs municipals'' o ''furs'' eren els [[estatut|estatuts jurídics]] aplicables en un determinat regne migeval o a determinades localitats, depenent del cas, la finalitat del qual era regular la vida local, establint un conjunt de [[norma jurídica|normes]], [[drets]] i [[privilegis]], otorgats pel [[Monarca|rei]], el [[senyor]] de la terra o el propi [[*concejo (història)|*concejo]], és dir, les lleis pròpies d'un lloc. Va ser un sistema de [[dret local]] utilisat en la [[Península Ibèrica]] a partir de la [[Edat Mija]] i va constituir la [[font del Dret|font]] més important del Dret altomigeval espanyol. L'historiografia ha establit "famílies de furs" en funció de l'identitat i adaptació del seu contingut al d'un "tronc" que va ser estenent-se a moltes atres localitats, en cadascun dels regnes migevals peninsulars:<ref>La enumeración es de [[Miguel Artola]] ''Diccionario Temático'' en ''Enciclopedia de Historia de España'' Alianza Editorial, pg. 538</ref>
 * [[Furs de Valéncia]]
@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 * ''' Via Llenta. Per mig de l'artícul 143''' de la Constitució Espanyola, s'accedix a l'autonomia "reduïda" que va ser pensada per a les comunitats "no històriques", és dir, totes aquelles que no havien plebiscitat afirmativament Estatuts d'Autonomia durant la [[Segona República Espanyola|II República]].
-::Poden accedir a ella totes les províncies limítrofes que tinguen elements històrics, culturals i territorials comuns (artícul 143). També es pot formar una comunitat autònoma, quan aixina ho expresse l'interés nacional, que ve determinat per les Corts Generals, cas de Madrit (artícul 144).
+::Poden accedir a ella totes les províncies llimítrofes que tinguen elements històrics, culturals i territorials comuns (artícul 143). També es pot formar una comunitat autònoma, quan aixina ho expresse l'interés nacional, que ve determinat per les Corts Generals, cas de Madrit (artícul 144).
 L'iniciativa del procés la tenen les diputacions provincials o cabildos insulars i les 2/3 parts dels municipis la població dels quals represente a lo manco, la majoria del cens electoral de cada província o illa. Estos requisits deuen ser complits en el determini de 6 mesos des del primer acort adoptat al respecte. Esta iniciativa en el cas de no prosperar, podrà reiterar-se passats cinc anys.
@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 == Elaboració de l'Estatut d'Autonomia ==
-Com a norma institucional bàsica de la Comunitat Autònoma, en reconeiximent constitucional i formar part de l'ordenament jurídic, deu ser aprovada per Llei Orgànica, el seu contengut és acordat per la Comunitat Autònoma i els representants de l'Estat.
+Com a norma institucional bàsica de la Comunitat Autònoma, en reconeiximent constitucional i formar part de l'ordenament jurídic, deu ser aprovada per Llei Orgànica, el seu contingut és acordat per la Comunitat Autònoma i els representants de l'Estat.
 No és una norma del poder constituent. Fixa les normes bàsica de la Comunitat Autònoma , institucions, competències.  I És la norma superior de l'ordenament jurídic en la Comunitat autònoma  despuix de la Constitució.
@@ Llínea 48: / Llínea 48: @@
 * Delegació de competències. L'estat delega competències en la Comunitat autònoma, a través de la Llei de Transferència que és una Llei orgànica, que prevorà el control de la competència i mijos financers d'eixecució.
 * Llei d'harmonisació. Quan les Comunitats Autònomes tenen competències llegislatives, l'estat pot dictar lleis que harmonisen les distintes llegislacions.
+== Referències ==
+{{Reflist}}
+{{Traduït de|es|Estatuto de Autonomía}}
 [[Categoria:Societat]]
 [[Categoria:Política]]
 [[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]]
-{{Traduït de|es|Estatuto de Autonomía}}