Diferència entre les revisions de "Arquitectura de l'antiga Grècia"
m Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut' |
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
L''''arquitectura de l'[[antiga Grècia]] ''' fixà les bases de l'arquitectura del món occidental durant sigles. A grans trets, l'art grec representà una síntesis transformadora innovadora de les corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mesura de l'home ("l'home és la mesura de totes les coses". Protàgores). | L''''arquitectura de l'[[antiga Grècia]] ''' fixà les bases de l'arquitectura del món occidental durant sigles. A grans trets, l'art grec representà una síntesis transformadora innovadora de les corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mesura de l'home ("l'home és la mesura de totes les coses". Protàgores). | ||
Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat en la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'estos elements presenta un repertori llimitat de variants que són els nomenats | Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat en la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'estos elements presenta un repertori llimitat de variants que són els nomenats órdens arquitectònics. Aixina, puix, orde és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element sostengut). Els órdens es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements. | ||
== Estils arquitectònics == | == Estils arquitectònics == | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
=== Teatre === | === Teatre === | ||
[[Archiu:Greece Epidauros - | [[Archiu:Greece Epidauros - ancient theatre.jpg|thumb|Teatre grec en [[Epidaure (Grècia)]]]] | ||
Els grecs eren molt aficionats al teatre i varen construir per això imponents eixemples. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un [[pujol]]. D'esta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors vegen l'escenari sense obstàculs. | Els grecs eren molt aficionats al teatre i varen construir per això imponents eixemples. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un [[pujol]]. D'esta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors vegen l'escenari sense obstàculs. | ||
L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'''orchesta'' que servia com a reflector del [[so]]. En est i atres artificis, conseguien que en els teatres pogueren acomodar-se fins a 15.000 espectadors, sifra que | L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'''orchesta'' que servia com a reflector del [[so]]. En est i atres artificis, conseguien que en els teatres pogueren acomodar-se fins a 15.000 espectadors, sifra que inclús hui sembla molt gran (els teatres actuals més grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no varen arribar a esta mida). | ||
Naix en finalitats religioses en el cult a [[Dionís]], es construïx sobre una pendent a on s'excavaven els seents per als espectadors. La graderia semicircular, nomenada ''Koilan'' o ''Cavea'', es realisa en pedra des del [[sigle IV aC]]. El núcleu del teatre era l{{'}}''orchesta'', de forma circular i en el sol de terra a on es colocaven els músics i cor que relatava l'acció de l'obra i actuaven mentres els actors es canviaven i | Naix en finalitats religioses en el cult a [[Dionís]], es construïx sobre una pendent a on s'excavaven els seents per als espectadors. La graderia semicircular, nomenada ''Koilan'' o ''Cavea'', es realisa en pedra des del [[sigle IV aC]]. El núcleu del teatre era l{{'}}''orchesta'', de forma circular i en el sol de terra a on es colocaven els músics i cor que relatava l'acció de l'obra i actuaven mentres els actors es canviaven i inclús al costat d'estos. De vegades a l'''orchesta'' es colocava el deu i l'altar de cerimònies. Al costat de l'''orchesta'' estava el [[prosceni]], a on esperaven els actors, i llaugerament elevada estava l'''escena'' a on es representava l'obra. En els laterals estaven els ''parodos''. | ||
=== Edificis d'utilitat pública === | === Edificis d'utilitat pública === | ||
| Llínea 40: | Llínea 41: | ||
* Els [[estadi]]s, en graderia recta a lo llarc i semicircular en un extrem per a curses a peu i [[pugilat]]s. | * Els [[estadi]]s, en graderia recta a lo llarc i semicircular en un extrem per a curses a peu i [[pugilat]]s. | ||
* Els [[Hipòdrom|hipòdroms]], semblants als estadis pero entancament arquejat en abdós extrems i que es destinaven a curses de cavalls i carros. | * Els [[Hipòdrom|hipòdroms]], semblants als estadis pero entancament arquejat en abdós extrems i que es destinaven a curses de cavalls i carros. | ||
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia| ]] | [[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia| ]] | ||