Diferència entre les revisions de "Història de la llengua valenciana"
m Text reemplaça - 'vingut' a 'vengut' |
Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El [[Idioma valencià|'''valencià''']] és una [[llengua romànica]], derivada del [[llatí]], que pertany a la subfamília itàlica dins del conjunt [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]]. És la llengua oficial de la [[Comunitat Valenciana]] i també es parla en la regió d'[[El Carche]], en [[Múrcia]]. | El [[Idioma valencià|'''valencià''']] és una [[llengua romànica]], derivada del [[llatí]], que pertany a la subfamília itàlica dins del conjunt [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]]. És la llengua oficial de la [[Comunitat Valenciana]] i també es parla en la regió d'[[El Carche]], en [[Múrcia]]. | ||
== Des del naiximent fins al | == Des del naiximent fins al periodo visigot == | ||
=== Poble prerromanics en el territori de l'actual Comunitat Valenciana === | === Poble prerromanics en el territori de l'actual Comunitat Valenciana === | ||
De l'any 1000 a l'any 218 a.C. s'establixen en el territori de l'actual [[Comunitat Valenciana]] els [[ibers]] aixina com els [[fenicis]] o els [[grecs]]. Estes són les llengües que conformen el [[substrat del valencià]]. | De l'any 1000 a l'any 218 a.C. s'establixen en el territori de l'actual [[Comunitat Valenciana]] els [[ibers]] aixina com els [[fenicis]] o els [[grecs]]. Estes són les llengües que conformen el [[substrat del valencià]]. | ||
En l'any 218 aC els romans desembarquen en [[Empúries]]. | En l'any 218 aC els romans desembarquen en [[Empúries]]. | ||
Hi ha paraules dels pobles prerromans que formen part del sustrat llingüistic del valencià com són tossal, clot, brranc, arc, barraca, bassa, arse, bonyigo, caparra, carrasca aixina com toponims com Toris, Onda, | Hi ha paraules dels pobles prerromans que formen part del sustrat llingüistic del valencià com són tossal, clot, brranc, arc, barraca, bassa, arse, bonyigo, caparra, carrasca aixina com toponims com Toris, Onda, Orpesa, Tyrius, Ondara <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llengua valenciana abans de Jaume I]</ref>. | ||
=== La romanisació i la substitució llingüística pel llatí === | === La romanisació i la substitució llingüística pel llatí === | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
== Reconquista cristiana == | == Reconquista cristiana == | ||
[[File:El rey Jaime I el Conquistador, por Jaume Mateu.jpg|thumb|300px|Jaume I]] | |||
En el moment de la reconquista cristiana del Taifa de Valéncia per part del rei aragones [[Jaume I|Jaume I "el Conquistador"]] i les seues tropes cristianes, hauria que preguntar-se quina cantitat de "mossaraps" existien en terres valencianes. Evidentment, no estem parlant de "mossaraps cristians" solament, sino de tots aquells iberorromanos que continuaven parlant romanç, encara reconvertidos a la religió islamica (entre atres coses per a evitar les represalies dels fundamentalistas islamics). | En el moment de la reconquista cristiana del Taifa de Valéncia per part del rei aragones [[Jaume I|Jaume I "el Conquistador"]] i les seues tropes cristianes, hauria que preguntar-se quina cantitat de "mossaraps" existien en terres valencianes. Evidentment, no estem parlant de "mossaraps cristians" solament, sino de tots aquells iberorromanos que continuaven parlant romanç, encara reconvertidos a la religió islamica (entre atres coses per a evitar les represalies dels fundamentalistas islamics). | ||
Ademés, de la mateixa forma que existiren "criptojudeus" i "criptoislámicos", (judeus o moros "convertits" al cristianisme a soles en apariència i que mantenien a amagades la seua original religió hebrea o islamica), també existiren els "criptocristianos"; mossaraps que adoptaren la religió islamica a soles en apariencia, mentres que de forma secreta mantenien les seues creencies cristianes i la seua llengua romanç. És | Ademés, de la mateixa forma que existiren "criptojudeus" i "criptoislámicos", (judeus o moros "convertits" al cristianisme a soles en apariència i que mantenien a amagades la seua original religió hebrea o islamica), també existiren els "criptocristianos"; mossaraps que adoptaren la religió islamica a soles en apariencia, mentres que de forma secreta mantenien les seues creencies cristianes i la seua llengua romanç. És llògic pensar que tots estos "criptocristianos", despuix de la reconquista, retornarien a través d'una nova "conversió" a la seua original religió cristiana, engrossant el número de persones de parla mossàrap entre els cristians de les terres valencianes. | ||
En la constitució dels furs del [[Regne de Valéncia]], Jaume I envià la traducció dels furs al valencià ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que se traduiren a la llengua que el poble parlava: el romanç). | En la constitució dels furs del [[Regne de Valéncia]], Jaume I envià la traducció dels furs al valencià ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que se traduiren a la llengua que el poble parlava: el romanç). | ||
| Llínea 49: | Llínea 50: | ||
Molts dels que aplegaren en les tropes de Jaume I i els seus prohoms, foren "mossaraps" valencians que fugits temps arrere de l'invasió musulmana cap a territoris més al nort peninsular, ara, reclutats com soldats, retornaven als seus llocs d'orige, reintroduint la mateixa llengua romanç que ells o els seus antepassats parlaven quan vivien alli; i per consegüent sumant-la a la dels "mossaraps de llengua" (cristians o no) que havien permaneixcut en la zona. | Molts dels que aplegaren en les tropes de Jaume I i els seus prohoms, foren "mossaraps" valencians que fugits temps arrere de l'invasió musulmana cap a territoris més al nort peninsular, ara, reclutats com soldats, retornaven als seus llocs d'orige, reintroduint la mateixa llengua romanç que ells o els seus antepassats parlaven quan vivien alli; i per consegüent sumant-la a la dels "mossaraps de llengua" (cristians o no) que havien permaneixcut en la zona. | ||
El desinterés català per la reconquista de Valéncia s'evidencia pels resultats dels clamaments del rei per a les successives expedicions, pero té una justificacio: els catalans no podien vore a Valéncia com una prolongació del seu propi territori perque fins el [[sigle XIV]] les terres al sur de l'Ebre (des de Gandesa a Amposta) formaren part del regne d'Aragó, no del comtat de Barcelona ni de ningú atre comtat catala. Per atre costat foren els discols nobles aragonesos, tals com Pere d'Azagra o Blasco d'Arago, quins en les seues iniciatives personals escomençaren a senyorejar part del territori valencià i el rei, inquiet per esta | El desinterés català per la reconquista de Valéncia s'evidencia pels resultats dels clamaments del rei per a les successives expedicions, pero té una justificacio: els catalans no podien vore a Valéncia com una prolongació del seu propi territori perque fins el [[sigle XIV]] les terres al sur de l'Ebre (des de Gandesa a Amposta) formaren part del regne d'Aragó, no del comtat de Barcelona ni de ningú atre comtat catala. Per atre costat foren els discols nobles aragonesos, tals com Pere d'Azagra o Blasco d'Arago, quins en les seues iniciatives personals escomençaren a senyorejar part del territori valencià i el rei, inquiet per esta tendència particularista, assumiria el proyecte molt tardanament. | ||
En la primera aplegada dels conquistadors, el professor Ubieto considera que un 51% serien aragonesos, un 12% catalans i els atres 37% navarresos, provençals, castellans, etc... El total de repoblaments durant l'[[edat mija]], apenes aumentaren el 5% (segons [[Ampar Cabanes]]) de la població total del Regne de Valéncia. | En la primera aplegada dels conquistadors, el professor Ubieto considera que un 51% serien aragonesos, un 12% catalans i els atres 37% navarresos, provençals, castellans, etc... El total de repoblaments durant l'[[edat mija]], apenes aumentaren el 5% (segons [[Ampar Cabanes]]) de la població total del Regne de Valéncia. | ||
En el llibre d'[[Antonio Ubieto|Antoni Ubieto]], que estudia el "[[llibre del Repartiment]]" i el "llibre dela Avehinaments", demostra que els repobladors venguts de la "Marca Hispanica Catalana" són escasos (1'2% en l'any [[1387]], 4'2% en l'any [[1401]] i 2'5% en l'any [[1475]]) , per lo que la seua influencia en el parlar romanç fon | En el llibre d'[[Antonio Ubieto|Antoni Ubieto]], que estudia el "[[llibre del Repartiment]]" i el "llibre dela Avehinaments", demostra que els repobladors venguts de la "Marca Hispanica Catalana" són escasos (1'2% en l'any [[1387]], 4'2% en l'any [[1401]] i 2'5% en l'any [[1475]]) , per lo que la seua influencia en el parlar romanç fon mínima. Pero ademés molts d'estos repobladors eren mossaraps valencians que temps arrere, havien fugit cap al nort i noroest peninsular buscant refugi en terres cristianes i que baix la pressió demografica, el desarrelament i l'escassea de mijos de subsistencia en aquelles terres nortenyes, retornaven ara com repobladors cristians, parlant el seu [[romanç valencià]]. | ||
Això aclariria per que l'[[idioma Valencià]] actualment | Això aclariria per que l'[[idioma Valencià]] actualment posseïx forts caracteristiques diferenciadoras en el "catala oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Existixen evidencies que apunten a que l'idioma valencia i "catala oriental" ya se trobaven clarament diferenciats en els temps de la "reconquista". | ||
En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de la [[llengua Balear]], la qual | En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de la [[llengua Balear]], la qual posseïx certes caracteristiques similars a les del "Catala oriental", al mateix temps que presenta l'esqueixe particular de "parlar salat" de manera generalisada en totes les illes de l'històric [[Regne de Mallorca]]. | ||
Durant l'[[Edat Mija]], eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne. | Durant l'[[Edat Mija]], eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne. | ||
No se pot negar cert paregut de l'idioma valencià en el [[català]] (al ser dos [[llengües romàniques]], derivades del [[llatí]]), pero el català no ha segut mai la llengua del Regne de Valéncia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma valencià i el català s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castellà). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i més encara sobre la llengua catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma valencià, alguna cosa que propicià que el català fora cada volta més paregut a la Llengua Valenciana. | No se pot negar cert paregut de l'idioma valencià en el [[català]] (al ser dos [[llengües romàniques]], derivades del [[llatí]]), pero el català no ha segut mai la llengua del Regne de Valéncia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma valencià i el català s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castellà). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i més encara sobre la llengua catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma valencià, alguna cosa que propicià que el català fora cada volta més paregut a la Llengua Valenciana. | ||
[[Archiu:Retrat de Felip Vé exposat cap per avall al Museu de l'Almodí de Xàtiva per haver incendiat la ciutat el 1707.jpg|left|thumb|190px|Quadro de [[Felip V]] colocat cap per avall, en la ciutat de [[Xàtiva]].]] | |||
Despuix de l'abolició dels furs del Regne de Valéncia en mediant el Decret de Nova Planta ([[1707]]), el regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat | Despuix de l'abolició dels furs del Regne de Valéncia en mediant el Decret de Nova Planta ([[1707]]), el regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat pròpia, com a vehícul d'expressió natural del poble valencià i ha de reclamar i obtindre per tot això, el ranc, la protecció, l'us i el nom que com idioma únic i independent se mereix. | ||
{{VT|Història moderna del valencià}} | {{VT|Història moderna del valencià}} | ||
== Edat Contemporànea: catalanisació del valencià i conflicte llingüístic == | == Edat Contemporànea: catalanisació del valencià i conflicte llingüístic == | ||
[[Archiu:Extensiovalencià.jpg|thumb|250px|Extensió de l'idioma valencià]] | |||
{{VT|Història contemporànea del valencià}} | {{VT|Història contemporànea del valencià}} | ||
A finals del [[sigle XIX]], escomençaren els primers intents d'anexió de la llengua valenciana per part del nacionalisme [[Pancatalanisme|pancatalaniste]], s'aplegaren fins a falsejar documents històrics, com la traducció falsejada d'Antoni Bofarull del "Llibre de Repartiment del Regne de Valéncia" per a inventar-se els noms de les families catalanes. Estos intents, deuen la seua orige a la riquea d'esta llengua i sobre tot a l'interés del pancatalanisme de tindre un [[Sigle d'Or]] i una Biblia traduïda al seu idioma, que en realitat està traduïda al Valencià. | A finals del [[sigle XIX]], escomençaren els primers intents d'anexió de la llengua valenciana per part del nacionalisme [[Pancatalanisme|pancatalaniste]], s'aplegaren fins a falsejar documents històrics, com la traducció falsejada d'Antoni Bofarull del "Llibre de Repartiment del Regne de Valéncia" per a inventar-se els noms de les families catalanes. Estos intents, deuen la seua orige a la riquea d'esta llengua i sobre tot a l'interés del pancatalanisme de tindre un [[Sigle d'Or]] i una Biblia traduïda al seu idioma, que en realitat està traduïda al Valencià. | ||
| Llínea 74: | Llínea 77: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Harges]] | |||
* [[Llengua valenciana]] | * [[Llengua valenciana]] | ||
* [[Lliteratura valenciana]] | * [[Lliteratura valenciana]] | ||
| Llínea 84: | Llínea 88: | ||
* PENYARROJA, Lleopolt. ''El Mossarap de Valencia'' (Valencia, 1990) | * PENYARROJA, Lleopolt. ''El Mossarap de Valencia'' (Valencia, 1990) | ||
== | == Enllaços externs == | ||
* [http://larchiu.llenguavalencianasi.com/articuls-01/0027jbi.htm Breu història de la llengua valenciana (I)] | * [http://larchiu.llenguavalencianasi.com/articuls-01/0027jbi.htm Breu història de la llengua valenciana (I)] | ||
* [http://www.idiomavalenciano.com/val/historia-del-valencia.html Historia del Valencià] | * [http://www.idiomavalenciano.com/val/historia-del-valencia.html Historia del Valencià] | ||
| Llínea 95: | Llínea 99: | ||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
[[Categoria:Història d'idiomes|Valencià]] | |||