Canvis

L'[[olla maragata]] és un plat tradicional de la comarca de la [[Maragatería]] ([[Província de Lleó]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]].

L'[[olla maragata]] és un plat tradicional de la comarca de la [[Maragatería]] ([[Província de Lleó]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]].

Es tracta d'una [[olla]] que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], [[cigronera]]s i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].

Es tracta d'una [[olla]] que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], [[cigronera]]s i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, despuix les verdures, per a acabar en la [[sopa]].

== Característiques ==

== Característiques ==

== Servir ==

== Servir ==

És un plat que se servix calent, l'orde de posar els continguts és 'invers' (en uns atres [[olla]]s se servix abans la sopa, després la verdura i al final la carn), pero en l'olla maragata es comença per les carns i es termina per la [[sopa]]. Es prenen en un orde especial, aixina: Inicialment es pren la carn, de vaca, [[lacó]], pates i [[orella de porc]], [[cecina]], [[carn de corder|corder]], [[cabra]] i cansalada, afegint-se ademés el "replé" (fet de [[pa (aliment)|pa]], ou, [[all]] i [[jolivert]]), el [[choriç]], seguit dels [[cigró|cigrons]] cuits junt en la [[col]] i [[verdura]]s, per a terminar en la [[sopa de fideus]]. Es discutix molt sobre l'orige d'esta tradició. Una de les teories diu que era menjar de [[arrier]]s i com devien menjar durant el transport se servien primer els aliments més sòlits, una atra teoria diu que sent menjar de parracs que li la servien en el camp en gorc de fanc si començara per la sopa s'aplegaria a les carns cuites fredes, d'esta forma ho feyen al contrari.

És un plat que se servix calent, l'orde de posar els continguts és 'invers' (en uns atres [[olla]]s se servix abans la sopa, despuix la verdura i al final la carn), pero en l'olla maragata es comença per les carns i es termina per la [[sopa]]. Es prenen en un orde especial, aixina: Inicialment es pren la carn, de vaca, [[lacó]], pates i [[orella de porc]], [[cecina]], [[carn de corder|corder]], [[cabra]] i cansalada, afegint-se ademés el "replé" (fet de [[pa (aliment)|pa]], ou, [[all]] i [[jolivert]]), el [[choriç]], seguit dels [[cigró|cigrons]] cuits junt en la [[col]] i [[verdura]]s, per a terminar en la [[sopa de fideus]]. Es discutix molt sobre l'orige d'esta tradició. Una de les teories diu que era menjar de [[arrier]]s i com devien menjar durant el transport se servien primer els aliments més sòlits, una atra teoria diu que sent menjar de parracs que li la servien en el camp en gorc de fanc si començara per la sopa s'aplegaria a les carns cuites fredes, d'esta forma ho feyen al contrari.

El [[darreria]] més típic per a finalisar el festí solen ser natilla en bollo, encara que no hi ha regla general sobre la darreria, també pot prendre's bescuit maragat o atres darreries.

El [[darreria]] més típic per a finalisar el festí solen ser natilla en bollo, encara que no hi ha regla general sobre la darreria, també pot prendre's bescuit maragat o atres darreries.