Diferència entre les revisions de "Llei de l'atracció"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Alguns autors identifiquen antecedents històrics de la "llei d'atracció" en l'hinduisme i a través de l'hinduisme en la [[teosofia]], pero també s'han trobat referències en el [[judaisme]], cristianisme (Mateu 21.22 Marc 11.24) i en el [[zohar]] (la càbala).<ref name="courier">Watkin, T. [http://www.courier-journal.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20070422/OPINION04/704220461 'The Secret': Ask. Believe. Receive. That's the mantra.] The Courier Journal, April 22nd 2007</ref><ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.  Bombay Theosophical Publication Fund.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Bombay+Theosophical+Publication+Fund" id="cxCITAREFTatya1887" tabindex="0"> </span></ref> L'existència d'estos antecedents, no implica que tots ells estiguen històricament conectats, puix la llei de l'atracció podria sorgir com a resultat de prejuïns cognitius comuns a tots els sers humans. | Alguns autors identifiquen antecedents històrics de la "llei d'atracció" en l'hinduisme i a través de l'hinduisme en la [[teosofia]], pero també s'han trobat referències en el [[judaisme]], cristianisme (Mateu 21.22 Marc 11.24) i en el [[zohar]] (la càbala).<ref name="courier">Watkin, T. [http://www.courier-journal.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20070422/OPINION04/704220461 'The Secret': Ask. Believe. Receive. That's the mantra.] The Courier Journal, April 22nd 2007</ref><ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.  Bombay Theosophical Publication Fund.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Bombay+Theosophical+Publication+Fund" id="cxCITAREFTatya1887" tabindex="0"> </span></ref> L'existència d'estos antecedents, no implica que tots ells estiguen històricament conectats, puix la llei de l'atracció podria sorgir com a resultat de prejuïns cognitius comuns a tots els sers humans. | ||
Les elaboracions modernes d'esta idea deuen la seua existència, en part, a James Allen (1864-1912) que en 1902 va publicar ''As a man thinketh'' (‘pensa com un home’). Posteriorment Wallace Delois Wattles (1860-1911) va publicar ''La ciència de fer-se ric'' (1910), Charles F. Haanel va publicar ''The Master Key System'' (‘El sistema de la clau mestra') (1912). Durant el sigle XX diversos autors han fet referència ad estes obres i les idees contingudes en elles. | Les elaboracions modernes d'esta idea deuen la seua existència, en part, a James Allen (1864-1912) que en l'any [[1902]] va publicar ''As a man thinketh'' (‘pensa com un home’). Posteriorment Wallace Delois Wattles (1860-1911) va publicar ''La ciència de fer-se ric'' (1910), Charles F. Haanel va publicar ''The Master Key System'' (‘El sistema de la clau mestra') (1912). Durant el [[sigle XX]] diversos autors han fet referència ad estes obres i les idees contingudes en elles. | ||
Esta llei diu que, per mig del pensament, és possible atraure tot lo que es desige, per este motiu s'associa la Llei de l'atracció en la llei del mentalisme, un dels 7 principis o lleis espirituals d'Hermes Trismegisto, enunciades en el ''Kybalión'', llibre escrit pels Tres Iniciats. La llei del mentalisme diu que tot a l'univers és una creació mental i que l'home, per mig del seu pensament, crea la seua pròpia realitat. | Esta llei diu que, per mig del pensament, és possible atraure tot lo que es desige, per este motiu s'associa la Llei de l'atracció en la llei del mentalisme, un dels 7 principis o lleis espirituals d'Hermes Trismegisto, enunciades en el ''Kybalión'', llibre escrit pels Tres Iniciats. La llei del mentalisme diu que tot a l'univers és una creació mental i que l'home, per mig del seu pensament, crea la seua pròpia realitat. | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
Alguns aficionats als jocs de raonament han trobat incongruències i contradiccions en esta suposta llei. Estes contradiccions passarien per trobar un método de relacionar-les en lleis físiques conegudes i demostrades per a aixina mostrar que són incongruents per [[reducció a l'absurt]].<ref>[http://www.oncriteria.com/assertion/a-ley-de-atraccion-es-totalmente-falsa-ya-que-viola-muchos-principios-fisicos-a103-95 Razonamientos; Principios físicos contrarios a la ley de la atracción]</ref> | Alguns aficionats als jocs de raonament han trobat incongruències i contradiccions en esta suposta llei. Estes contradiccions passarien per trobar un método de relacionar-les en lleis físiques conegudes i demostrades per a aixina mostrar que són incongruents per [[reducció a l'absurt]].<ref>[http://www.oncriteria.com/assertion/a-ley-de-atraccion-es-totalmente-falsa-ya-que-viola-muchos-principios-fisicos-a103-95 Razonamientos; Principios físicos contrarios a la ley de la atracción]</ref> | ||
La revista ''Skeptical Inquirer''<ref>[http://www.csicop.org/specialarticles/show/secrets_and_lies/ Secretos y mentiras (en inglés)]</ref> va criticar la [[Falsabilitat]] i la capacitat de prova d'estes afirmacions. Els crítics han afirmat que les proves aportades solen ser anecdòtiques i que, a causa de la naturalea d'autoselecció dels informes positius, aixina com la subjectiva naturalea de qualsevol resultat, estos informes són susceptibles de [[biaix de confirmació]] i biaix de selecció. El físic Ali Alousi, per eixemple, va criticar que no es pot medir i va qüestionar la provabilitat de que els pensaments poden afectar a qualsevol cosa fora del cap. | La revista ''Skeptical Inquirer''<ref>[http://www.csicop.org/specialarticles/show/secrets_and_lies/ Secretos y mentiras (en inglés)]</ref> va criticar la [[Falsabilitat]] i la capacitat de prova d'estes afirmacions. Els crítics han afirmat que les proves aportades solen ser anecdòtiques i que, a causa de la naturalea d'autoselecció dels informes positius, aixina com la subjectiva naturalea de qualsevol resultat, estos informes són susceptibles de [[biaix de confirmació]] i biaix de selecció. El físic Ali Alousi, per eixemple, va criticar que no es pot medir i va qüestionar la provabilitat de que els pensaments poden afectar a qualsevol cosa fora del cap. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* Misticisme quàntic | * Misticisme quàntic | ||
* [[Seudociència]] | * [[Seudociència]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
[[Categoria:Filosofia]] | |||