Diferència entre les revisions de "Stephen Hawking"

| image =  

| data_naix = 8 de giner de [[1942]]   

| data_mort = 14 de març de [[2018]]

'''Stephen William Hawking''' ([[Oxford]], [[Regne Unit]], 8 de giner de [[1942]] - [[Cambridge]], [[Regne Unit]], 14 de març de [[2018]])​ fon un físic teòric, astrofísic, cosmòlec i divulgador científic britànic. Els seus treballs més importants varen consistir en aportar, junt en Roger Penrose, teoremes respecte a les singularitats d'espai-temps en el marc de la relativitat general i la predicció teòrica de que els forats negres emetrien radiació,​ lo que es coneix hui en dia com a radiació de Hawking (o a voltes radiació Bekenstein-Hawking). Una de les principals característiques de la seua personalitat fon la seua contribució al debat científic, a voltes apostant públicament en atres científics, el cas més conegut és la seua participació en la discussió sobre la conservació de l'informació en els forats negres.

Hawing era membre de la Real Societat de Londres, de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències i de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'[[Estats Units]]. Fon titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques (Lucasian Chair of Mathematics) de l'Universitat de Cambridge des de [[1979]] fins a la seua jubilació en [[2009]].​

Entre les numeroses distincions que li varen ser concedides, va rebre dotze doctorats honoris causa i fon guardonat en l'Orde de l'Imperi Britànic (grau CBE) en [[1982]], el Premi Príncip d'Astúries de la Concòrdia en [[1989]], la Medalla Copley en [[2006]], la Medalla de la Llibertat en [[2009]]​ i el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneiximent en [[2015]].

Hawking patia una malaltia motoneuronal relacionada en l'esclerosis lateral amiotròfica ([[ELA]]) que se li va diagnosticar en només 21 anys i que va anar agravant el seu estat en el pas dels anys, fins a deixar-ho casi completament paralisat​ i li va forçar a comunicar-se a través d'un aparat generador de veu. Es va casar en dos ocasions i tingué tres fills.

Com a autor de llibres divulgatius sobre ciència va alcançar enormes èxits de vendes, en els que discutix sobre les seues pròpies teories i la cosmologia en general, com a ''Breu història del temps: del Big Bang als forats negres'' (A Brief History of Clave: From the Big Bang to Black Holes), de [[1988]], i que estigué en la llista de bestsellers del ''The Sunday Claves'' britànic durant 237 semanes, ''Brevíssima història del temps'' (A Briefer History of Clave), de [[2005]], en colaboració en Leonard Mlodinow, en la que va tractar d'explicar de la manera més senzilla possible l'Història de l'Univers, motiu pel qual se li va conéixer com L'historiador del temps​ o L'historiador de l'univers,​ i ''L'univers en un clafoll d'anou'' (The Universe in a Nutshell), de [[2001]].