Diferència entre les revisions de "Jardins de la Glorieta"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Els jardins de la Glorieta de Valéncia '''Jardí de la Glorieta''', està situat en el la Xerea|b...» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Història == | == Història == | ||
El jardí de la Glorieta ha patit numeroses transformacions des | El jardí de la Glorieta ha patit numeroses transformacions des del seu inici en l'any [[1812]]. | ||
El Jardí de la Glorieta va ser traçat per l'arquitecte de la fortificació Manuel Serrano Insa que va delimitar lo que seria el futur parc. Per a la seua construcció es varen aprofitar els solars originats pel derrocament de vàries cases situades entre Sant Dumenge i L'Aduana en ser edificat este nou edifici a fins del [[sigle XVIII]]. | El Jardí de la Glorieta va ser traçat per l'arquitecte de la fortificació Manuel Serrano Insa que va delimitar lo que seria el futur parc. Per a la seua construcció es varen aprofitar els solars originats pel derrocament de vàries cases situades entre Sant Dumenge i L'Aduana en ser edificat este nou edifici a fins del [[sigle XVIII]]. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
En l'any [[1844]] s'eixamplen els molls i es desmonta la font de la Salamandra que va anar a parar a uns almagasens durant uns anys. El número de plantes aumenta en la plantació de saigones del Canadà, catalpas, castanyers d'índies, bananes orientals i tiles. En [[1854]] es planta gran cantitat de [[Palmera (vegetal)|palmeres]] i en l'any següent [[magnolia|magnolies]], a l'hora que es construïx un hivernàcul junt al pabelló de música i es pensa en substituir el tancament de fusta per un atre de [[ferro]], cosa que no es portarà a la pràctica fins a l'any [[1860]]. | En l'any [[1844]] s'eixamplen els molls i es desmonta la font de la Salamandra que va anar a parar a uns almagasens durant uns anys. El número de plantes aumenta en la plantació de saigones del Canadà, catalpas, castanyers d'índies, bananes orientals i tiles. En [[1854]] es planta gran cantitat de [[Palmera (vegetal)|palmeres]] i en l'any següent [[magnolia|magnolies]], a l'hora que es construïx un hivernàcul junt al pabelló de música i es pensa en substituir el tancament de fusta per un atre de [[ferro]], cosa que no es portarà a la pràctica fins a l'any [[1860]]. | ||
[[File:1870 Glorieta Valencia Laurent.jpg|thumb|Jardí de la Glorieta de Valéncia en l'any [[1870]]]] | |||
La més profunda transformació de la Glorieta es va efectuar en l'any [[1927]], época de les grans reformes urbanes de Valéncia, sent [[alcalde de Valéncia]] [[Lluís Oliag]], l'Ajuntament acorda portar a terme una total modificació del passeig; en uns mesos varen desaparéixer les reixes, la major part dels edificis allí existents i molts dels més antics i corpulents arbres. | La més profunda transformació de la Glorieta es va efectuar en l'any [[1927]], época de les grans reformes urbanes de Valéncia, sent [[alcalde de Valéncia]] [[Lluís Oliag]], l'Ajuntament acorda portar a terme una total modificació del passeig; en uns mesos varen desaparéixer les reixes, la major part dels edificis allí existents i molts dels més antics i corpulents arbres. | ||
| Llínea 24: | Llínea 26: | ||
La riuada que va sofrir Valéncia en l'any [[1957]] va arrasar la Glorieta aplegant a pujar l'aigua casi tres metros. El seu aspecte actual procedix de la reconstrucció realisada despuix d'eixa catàstrofe. | La riuada que va sofrir Valéncia en l'any [[1957]] va arrasar la Glorieta aplegant a pujar l'aigua casi tres metros. El seu aspecte actual procedix de la reconstrucció realisada despuix d'eixa catàstrofe. | ||
A partir de llavors La Glorieta queda reduïda a l'extensió que aproximadament té hui, en alguns monuments dedicats a personages valencians destacats com el del [[Doctor Gómez Ferrer]] , el bust dedicat al pintor [[Francisco Dumenge Marqués]], fos en [[bronze]], de [[Marià Benlliure]], i els | A partir de llavors La Glorieta queda reduïda a l'extensió que aproximadament té hui, en alguns monuments dedicats a personages valencians destacats com el del [[Doctor Gómez Ferrer]] , el bust dedicat al pintor [[Francisco Dumenge Marqués]], fos en [[bronze]], de [[Marià Benlliure]], i els dels pintors Muñoz Degrain i Joaquín Agrasot, entre atres escultures més. | ||
== Descripció== | == Descripció== | ||
| Llínea 43: | Llínea 45: | ||
La part central és la més àmpla i desproveïda de vegetació, està destinada a jocs infantils. Contigu a esta zona de jocs, trobem el grup de palmáceas format per tres Phoenix canariensis i dos Washington. Estos arbres estan acompanyats per uns atres com casuarinas, Cupressus, Pinus, eucaliptus i Brachychiton.<ref>Jardí de la Glorieta. [[Diputació de Valéncia]]</ref> <ref>Jardins de la Glorieta. Conselleria de Cultura de la [[Generalitat Valenciana]]</ref> <ref>Jardins de la Glorieta.[[Concejalia de Cultura del Ajuntament de Valéncia]]</ref> | La part central és la més àmpla i desproveïda de vegetació, està destinada a jocs infantils. Contigu a esta zona de jocs, trobem el grup de palmáceas format per tres Phoenix canariensis i dos Washington. Estos arbres estan acompanyats per uns atres com casuarinas, Cupressus, Pinus, eucaliptus i Brachychiton.<ref>Jardí de la Glorieta. [[Diputació de Valéncia]]</ref> <ref>Jardins de la Glorieta. Conselleria de Cultura de la [[Generalitat Valenciana]]</ref> <ref>Jardins de la Glorieta.[[Concejalia de Cultura del Ajuntament de Valéncia]]</ref> | ||
==Referències== | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
{{ | {{Jardins de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Valéncia]] | [[Categoria:Valéncia]] | ||
