Diferència entre les revisions de "Llengües indoeuropees"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
|iso3= | |iso3= | ||
|sil= | |sil= | ||
|mapa=[[ | |mapa=[[File:Indo-European languages map.png|center|250px]] | ||
}} | }} | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Esta família està formada per les seguents subfamílies: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües indoàries i les iranies) i itàlica (que inclou les [[llengües romàniques]] i el [[llatí]]). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: l'anatòlia (que inclou la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la segona mitat del [[sigle XVIII]], i durant tot el [[sigle XIX]], la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part d'una única família. | Esta família està formada per les seguents subfamílies: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües indoàries i les iranies) i itàlica (que inclou les [[llengües romàniques]] i el [[llatí]]). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: l'anatòlia (que inclou la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la segona mitat del [[sigle XVIII]], i durant tot el [[sigle XIX]], la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part d'una única família. | ||
Els documents del sànscrit i del grec clàssic (les més antigues de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra l'existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya a principis del sigle XIX. Per atra banda, els gramàtics de l'Índia elabroraren una classificació sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. L'estudi relaisat en l'[[India]] es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu dels sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció de les característiques fonètiques i gramaticals que este devia tindre. L'indoeuropeu és, puix, una llengua | Els documents del sànscrit i del grec clàssic (les més antigues de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra l'existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya a principis del sigle XIX. Per atra banda, els gramàtics de l'Índia elabroraren una classificació sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. L'estudi relaisat en l'[[India]] es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu dels sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció de les característiques fonètiques i gramaticals que este devia tindre. L'indoeuropeu és, puix, una llengua reconstruïda i datada cara al 3000 a. C., ya que cara al 2000 a. C. ya en troben característiques de diferenciació notables entre les llengües naixcudes del mateix. | ||
En general, les llengües indoeuropees mostren una pèrdua progressiva de la flexió. Per lo que es sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com ho demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, l'avèstic i el grec; front ad açò, estan orientades cara a una via analítica, com per eixemple l'[[anglés]], el [[francés]] i el [[persa]], usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal. | En general, les llengües indoeuropees mostren una pèrdua progressiva de la flexió. Per lo que es sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com ho demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, l'avèstic i el grec; front ad açò, estan orientades cara a una via analítica, com per eixemple l'[[anglés]], el [[francés]] i el [[persa]], usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
== Característiques comunes == | == Característiques comunes == | ||
El protoindoeuropeu presenta moltes característiques que han desaparegut en la majoria de les llengües indoeuropees modernes. De fet entre les llengües indoeuropees se troben tipologies gramaticals que les fan molt diferents entre sí, no sent cert que totes les llengües indoeuropees conserven actualment "paregut" entre sí, i la seua relació filogenètica moltes voltes no a soles és accesible per mig de l'estudi comparat profunt de les mateixes i no pel seu aspecte superficial o les característiques gramaticals més evidents. Açò es deu a que estes llengües han seguit evolucions marcadament diferents en cada regió a on se parlen. | El protoindoeuropeu presenta moltes característiques que han desaparegut en la majoria de les llengües indoeuropees modernes. De fet entre les llengües indoeuropees se troben tipologies gramaticals que les fan molt diferents entre sí, no sent cert que totes les llengües indoeuropees conserven actualment "paregut" entre sí, i la seua relació filogenètica moltes voltes no a soles és accesible per mig de l'estudi comparat profunt de les mateixes i no pel seu aspecte superficial o les característiques gramaticals més evidents. Açò es deu a que estes llengües han seguit evolucions marcadament diferents en cada regió a on se parlen. A pesar d'això, se reconeixen algunes característiques casi universals en totes elles: | ||
* Les llengües indoeuropees són llengües altament fusionants. | * Les llengües indoeuropees són llengües altament fusionants. | ||
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
** [[Idioma traci]] (†) | ** [[Idioma traci]] (†) | ||
* [[Llengües bàltiques]] | * [[Llengües bàltiques]] | ||
** [[Idioma | ** [[Idioma prussià antic]] (†) | ||
** [[Idioma letó]] (†) | ** [[Idioma letó]] (†) | ||
** [[Idioma llituà]] (†) | ** [[Idioma llituà]] (†) | ||
| Llínea 101: | Llínea 101: | ||
** [[Llengües eslaves meridionals]] | ** [[Llengües eslaves meridionals]] | ||
*** [[Idioma búlgar]] | *** [[Idioma búlgar]] | ||
*** [[Idioma | *** [[Idioma eslové]] | ||
*** [[Idioma serbocroata]] | *** [[Idioma serbocroata]] | ||
*** [[Idioma macedoni]] | *** [[Idioma macedoni]] | ||
*** [[Antic eslau | *** [[Antic eslau eclesiàstic]] (†) | ||
** [[Llengües eslaves occidentals]] | ** [[Llengües eslaves occidentals]] | ||
*** [[Idioma polac]] | *** [[Idioma polac]] | ||
*** [[Idioma chec]] | *** [[Idioma chec]] | ||
*** [[Idioma | *** [[Idioma eslovac]] | ||
*** [[Idioma sorap, sorbi o lusaci]] | *** [[Idioma sorap, sorbi o lusaci]] | ||
** [[Llengües eslaves orientals]] | ** [[Llengües eslaves orientals]] | ||
*** [[Idioma rus]] | *** [[Idioma rus]] | ||
*** [[Idioma | *** [[Idioma bielorrús]] | ||
*** [[Idioma ucranià]] | *** [[Idioma ucranià]] | ||
| Llínea 195: | Llínea 195: | ||
** [[Tocari B]] (†) | ** [[Tocari B]] (†) | ||
* [[Idioma Lusità]] | * [[Idioma Lusità]] | ||
[[Categoria:Llengües indoeuropees]] | [[Categoria:Llengües indoeuropees]] | ||