Diferència entre les revisions de "L"
Pàgina nova, en el contingut: «La '''el''' és la duodècima lletra de l'alfabet valencià i novena de les consonants. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la...» |
|||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La ''' | [[Archiu:Latin L.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra L]] | ||
La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en [[valencià]] com a '''ele'''. | |||
== Història == | == Història == | ||
La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix | La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica. | ||
El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys). | El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys). | ||
| Llínea 21: | Llínea 22: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
En valencià representa un | En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana. | ||
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[ell]] que representa el | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref>{{DGLV|Mol-le}}</ref> o almel-la.<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref> | ||
== Ortografia == | |||
===S’escriu el=== | |||
* En inicial de paraula: local, líquit. | |||
* En interior i fi de paraula: almagasén, dol. | |||
* En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL: blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar. | |||
== Significats de la lletra L == | == Significats de la lletra L == | ||
| Llínea 32: | Llínea 38: | ||
* ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]]. | * ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]]. | ||
* ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]] | * ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]] | ||
* | * En l'indùstria textil indica talla gran | ||
* És el nom d'un llenguage de programació | * És el nom d'un llenguage de programació | ||
| Llínea 48: | Llínea 54: | ||
* [[£]], símbol de la [[lliura esterlina]]. | * [[£]], símbol de la [[lliura esterlina]]. | ||
* [[₤]], símbol de la [[lira italiana]], usat abans de l'[[euro]]. | * [[₤]], símbol de la [[lira italiana]], usat abans de l'[[euro]]. | ||
== Vore també== | |||
* [[Alfabet valencià]] | |||
* [[Dígraf]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
== Enllaços externs == | |||
{{DGLV|L}} | |||
{{Commonscat|L}} | |||
[[Categoria:Llingüística]] | |||
[[Categoria:Valencià]] | |||
[[Categoria:Gramàtica del valencià]] | |||
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]] | [[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]] | ||
Última revisió del 21:11 28 set 2022
La L, l en minúscula, és la duodècima lletra de l'alfabet valencià i novena de les consonants. El seu nom és el, pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a ele.
Història
[editar | editar còdic]La lletra el deriva del semític i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.
El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
| Jeroglífic egipci (`wt) | Proto-semítica (L) | Fenícia (L) | Etrusca (L) | Grega (lambda) |
|---|---|---|---|---|
| <hiero>S39</hiero> | 
|
|
|
|
Fonètica
[editar | editar còdic]En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el dígraf ell que representa el sò lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada el geminada en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le[1] o almel-la.[2]
Ortografia
[editar | editar còdic]S’escriu el
[editar | editar còdic]- En inicial de paraula: local, líquit.
- En interior i fi de paraula: almagasén, dol.
- En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL: blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
Significats de la lletra L
[editar | editar còdic]- Bioquímica: en mayúscula símbol de la leucina.
- Física: en mayúscula símbol del número leptònic
- Matemàtiques: en els números romans té el valor de 50. Sol indicar la llongitut
- Unitats: en minúscula és el símbol del litro, unitat de volum.
- Vehículs: Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de Luxemburc i, abans, de Lleida
- En l'indùstria textil indica talla gran
- És el nom d'un llenguage de programació
Lletres similars i símbols relacionats
[editar | editar còdic]- LL, dígraf usat en valencià i atres llengües
- L·L, el geminada, usada en català.
- Ĺ, el en accent agut, usada en l'eslovac.
- Ł, el barrada usada en polac.
- Ļ, el en ogonek, usada en letó
- Ľ, el en anticircumflex, usada en eslovac.
- Ḷ, el en punt inferior, usada en asturià.
- Л, el de l'alfabet cirílic.
- ל, lletra làmet de l'alfabet hebreu.
- Λ, lletra lambda de l'alfabet grec.
- £, símbol de la lliura esterlina.
- ₤, símbol de la lira italiana, usat abans de l'euro.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre L.