Diferència entre les revisions de "B"

La '''B''' és la segona lletra de l'[[alfabet valencià]] i primera de les [[consonant]]s. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'[[alfabet fenici]]: beth (casa). El seu nom és '''be''' o '''be alta''' (per a distinguir-la de la [[V|ve baixa]]).

La lletra be provablement té l'orige en el [[pictograma]] del terme [[casa]] en els [[jeroglífics]] egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'[[alfabet protosemític]] i en l'[[hebreu]] era la primera lletra de la paraula ''bayit'', que significava casa, d'on prové la forma primitiva, que originà la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]].  

En valencià representa l'[[oclusiva bilabial sonora]], representada com a /b/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual /β/. En canvi a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia /p/ (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és /ap/, pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia /aβ/. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la [[V|ve baixa]], pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme.

* Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen.

* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (exepte en l'arcaisme AB):

# àrap, no àrab, pero arabisar

# verp, no verb, pero verbal

# mossàrap, no mossàrab, pero mossarabisme