Diferència entre les revisions de "F"
Pàgina nova, en el contingut: «La '''F''' és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és '''ef''', pero per castellanisme també se...» |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''F''' és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''ef''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''efe'''. | [[Archiu:Latin F.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra F]] | ||
La '''F''', '''f''' en minúscula, és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en [[valencià]] és '''ef''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''efe'''. | |||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
En valencià representa la [[fricativa labiodental sorda]], /f/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Rarament representa el sò labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (''Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan''...) | En valencià representa la [[fricativa labiodental sorda]], /f/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (''Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan''...) | ||
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
=== S'escriu ef === | === S'escriu ef === | ||
* Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf. | * Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, [[bufa]], baf. | ||
* En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga: | * En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga: | ||
# serf, no serv, pero servir. | # serf, no serv, pero servir. | ||
# tuf, no tuv, pero atufar. | # tuf, no tuv, pero atufar. | ||
==Referències == | |||
== Vore també== | |||
* [[Alfabet valencià]] | |||
* [[Dígraf]] | |||
== Referències == | |||
{{referències}} | {{referències}} | ||
[[Categoria:Lletres de l'alfabet | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|F}} | |||
{{Commonscat|F}} | |||
[[Categoria:Llingüística]] | |||
[[Categoria:Valencià]] | |||
[[Categoria:Gramàtica del valencià]] | |||
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]] | |||
Última revisió del 10:38 17 oct 2024
La F, f en minúscula, és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.
Fonètica
[editar | editar còdic]En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)
Ortografia
[editar | editar còdic]S'escriu ef
[editar | editar còdic]- Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
- En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
- serf, no serv, pero servir.
- tuf, no tuv, pero atufar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre F.