Diferència entre les revisions de "F"
m |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''F''' és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en [[valencià]] és '''ef''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''efe'''. | + | [[Archiu:Latin F.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra F]] |
| + | La '''F''', '''f''' en minúscula, és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en [[valencià]] és '''ef''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''efe'''. | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En valencià representa la [[fricativa labiodental sorda]], /f/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Rarament representa el sò labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (''Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan''...) | + | En valencià representa la [[fricativa labiodental sorda]], /f/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (''Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan''...) |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
=== S'escriu ef === | === S'escriu ef === | ||
| − | * Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf. | + | * Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, [[bufa]], baf. |
* En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga: | * En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga: | ||
# serf, no serv, pero servir. | # serf, no serv, pero servir. | ||
# tuf, no tuv, pero atufar. | # tuf, no tuv, pero atufar. | ||
| − | ==Referències == | + | |
| + | == Vore també== | ||
| + | * [[Alfabet valencià]] | ||
| + | * [[Dígraf]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| − | == | + | |
| − | + | == Enllaços externs == | |
| − | + | {{DGLV|F}} | |
| + | {{Commonscat|F}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 10:38 17 oct 2024
La F, f en minúscula, és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.
FonèticaEditar
En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)
OrtografiaEditar
S'escriu efEditar
- Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
- En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
- serf, no serv, pero servir.
- tuf, no tuv, pero atufar.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre F.