Diferència entre les revisions de "T" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol~~-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel~~-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>~~https:/~~/diccionari~~.llenguavalenciana.~~com/~~general~~/~~consulta?t=~~guatla~~&l=1~~</ref> (variant ~~antiga~~ de ~~guala~~).

[[Archiu:Latin T.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra T]]

La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.

Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>{{DGLV|Mol-le}}</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>{{DGLV|Guatla}}</ref> (variant antiga de guala).

El diccionari de la RACV a voltes recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>{{DGLV|Platja}}</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>{{DGLV|Metge}}</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>{{DGLV|Cotna}}</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>{{DGLV|Setmana}}</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>{{DGLV|Guatla}}</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>{{DGLV|Motlle}}</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>{{DGLV|Atxa}}</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.

== Fonètica ==

En valencià representa l'[[oclusiva alveolar sorda]].

En [[valencià]] representa l'[[oclusiva alveolar sorda]].

En alguns dialectes és comú la pèrdua de la te final darrere de [[N|en]] (cant, pronunciat ''can'') o de [[L|el]] (molt, pronunciat ''mol''), açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre pronuncia les tes.

Llínea 17:

Llínea 22:

*[[Alfabet valencià]]

*[[Dígraf]]

== Referències ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Llingüística]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala).
+[[Archiu:Latin T.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra T]]
+La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.
+Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>{{DGLV|Mol-le}}</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>{{DGLV|Guatla}}</ref> (variant antiga de guala).
+El diccionari de la RACV a voltes recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>{{DGLV|Platja}}</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>{{DGLV|Metge}}</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>{{DGLV|Cotna}}</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>{{DGLV|Setmana}}</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>{{DGLV|Guatla}}</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>{{DGLV|Motlle}}</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>{{DGLV|Atxa}}</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.
 == Fonètica ==
-En valencià representa l'[[oclusiva alveolar sorda]].
+En [[valencià]] representa l'[[oclusiva alveolar sorda]].
 En alguns dialectes és comú la pèrdua de la te final darrere de [[N|en]] (cant, pronunciat ''can'') o de [[L|el]] (molt, pronunciat ''mol''), açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre pronuncia les tes.
@@ Llínea 17: / Llínea 22: @@
 *[[Alfabet valencià]]
 *[[Dígraf]]
+== Referències ==
+{{reflist}}
+== Enllaços externs ==
+{{DGLV|T}}
+{{Commonscat|T}}
 [[Categoria:Llingüística]]