Diferència entre les revisions de "Expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia"
m Text reemplaça - 'açó' a 'açò' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
==Antecedents== | ==Antecedents== | ||
L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de l'any [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren | L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de l'any [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l'efecte desijat. | ||
Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial | Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d'un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació: | ||
{{cita|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que | {{cita|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que són més moros que abans”.}} | ||
També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia. | També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia. | ||
Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell | Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d'Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''. | ||
Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple | Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d'això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en l'any [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells. | ||
==Decret d'expulsió== | ==Decret d'expulsió== | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien. | Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien. | ||
Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig | Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d'avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d'expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar d'açò, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes. | ||
L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc. | L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc. | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
==Conseqüències de l'expulsió== | ==Conseqüències de l'expulsió== | ||
El [[Regne de Valéncia]] devia tindre | El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l'any [[1609]] una població estimada d'entre 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l'economia i es tardaria prop d'un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional. | ||
Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà: | Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà: | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
Finalment, dos pragmàtiques de [[1614]] i [[1622]] varen obligar als senyors a pagar les pensions, pero en reducció dels interessos, de manera que les conseqüències econòmiques les pagaren també els inversors urbans.<ref>[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul en Cardona Vives]</ref> | Finalment, dos pragmàtiques de [[1614]] i [[1622]] varen obligar als senyors a pagar les pensions, pero en reducció dels interessos, de manera que les conseqüències econòmiques les pagaren també els inversors urbans.<ref>[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul en Cardona Vives]</ref> | ||
==Revoltes dels moriscs== | ==Revoltes dels moriscs== | ||