Diferència entre les revisions de "Títul nobiliari"
m (Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos ') |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Un '''títul nobiliari''' és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la [[noblea]]. | Un '''títul nobiliari''' és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la [[noblea]]. | ||
| − | Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] varen constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Seu]] i en la [[ | + | == Història == |
| + | |||
| + | Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] varen constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[Monarquia|monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Seu]] i en la [[San Marino|República de San Marí]]. | ||
Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènit de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei. | Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènit de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei. | ||
| Llínea 7: | Llínea 9: | ||
== Abolició de la noblea == | == Abolició de la noblea == | ||
| − | En [[França]] varen ser abolits en diverses ocasions i restaurats posteriorment des de la [[Revolució francesa]] fins a la III República en [[1870]]. Actualment, a pesar de no tindre cap privilegi, són llegals alguns títuls i estan regulats des de [[1986]] pel Ministeri de Justícia a través de l'Oficina de Dret Civil General (''Bureau Du droit civil général''). En atres repúbliques com [[Rússia]] des de [[1917]], les resultants del dissolt [[Imperi austro-hongarés]] des de [[1918]], [[Alemanya]] des de [[1919]], [[Itàlia]] des de [[1947]] o [[Grècia]] des de [[1974]] els títuls nobiliaris també varen quedar abolits i el seu us no és reconegut per cap institució dels dits estats, estant en alguns casos llegalment prohibit el seu us com en [[Àustria]]. | + | En [[França]] varen ser abolits en diverses ocasions i restaurats posteriorment des de la [[Revolució francesa]] fins a la III República en l'any [[1870]]. Actualment, a pesar de no tindre cap privilegi, són llegals alguns títuls i estan regulats des de l'any [[1986]] pel Ministeri de Justícia a través de l'Oficina de Dret Civil General (''Bureau Du droit civil général''). En atres repúbliques com [[Rússia]] des de l'any [[1917]], les resultants del dissolt [[Imperi austro-hongarés]] des de [[1918]], [[Alemanya]] des de [[1919]], [[Itàlia]] des de [[1947]] o [[Grècia]] des de l'any [[1974]] els títuls nobiliaris també varen quedar abolits i el seu us no és reconegut per cap institució dels dits estats, estant en alguns casos llegalment prohibit el seu us com en [[Àustria]]. |
| + | |||
| + | == Títuls nobiliaris en Espanya == | ||
| + | |||
| + | En [[Espanya]] els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la [[Segona República Espanyola|II República]], per mig de la [[Constitució de la República Espanyola de 1931|Constitució]] aprovada el [[9 de decembre]] de [[1931]]. Esta abolició va finalisar de facto en l'any [[1939]] si be no es va fer efectiva fins a la promulgació de noves lleis [[Franquisme|franquistes]] en [[1947]]. | ||
| + | |||
| + | === Jerarquia === | ||
| + | |||
| + | La jerarquia de títuls nobiliaris en Espanya (de major a menor importància): | ||
| + | |||
| + | * [[Rei|Rei/Reina]] | ||
| + | * [[Infant]] | ||
| + | * [[Duc]] | ||
| + | * [[Marqués]] | ||
| + | * [[Comte]] | ||
| + | * [[Vescomte]] | ||
| + | * [[Baró]] | ||
| + | * [[Senyor (títul nobiliari)|Senyor]] | ||
| + | |||
| + | == Notes == | ||
| − | + | Hi ha la costum per part de les revistes del cor, en especial la revista ''[[¡Hola!]]'', i d'alguns mijos de comunicació, d'utilisar títuls nobiliaris abolits per a referir-se a personages de la prensa rosa com [[Carmen Cervera]] com ''"baronesa Thyssen"'', [[Ernesto de Hanover]] com ''"príncip d'Hanóver"'' o [[Alessandro Lecquio]] com ''"comte Lecquio"'', pero tots els títuls nobiliaris que no són d'Espanya no tenen validea llegal en el país i tampoc en els països d'orige si varen ser abolits, com és el cas. | |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | * [[Títuls nobiliaris d'Espanya]] | ||
| + | * [[Títuls nobiliaris de Portugal]] | ||
| + | * [[Títuls nobiliaris de França]] | ||
| + | * [[Títuls nobiliaris del Regne Unit]] | ||
[[Categoria:títuls nobiliaris| ]] | [[Categoria:títuls nobiliaris| ]] | ||
Última revisió del 17:14 3 set 2025
Un títul nobiliari és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la noblea.
Història[editar | editar còdic]
Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament protocolaris, pero durant l'Edat Mija varen constituir la base del sistema feudal, organisant la possessió de la terra i les relacions de vassallage. Hui sobreviuen únicament en els països de règim monàrquic: Andorra, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Gran Bretanya, Liechtenstein, Luxemburc, Mónaco, Noruega, Països Baixos i Suècia, en la Santa Seu i en la República de San Marí.
Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènit de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei.
Abolició de la noblea[editar | editar còdic]
En França varen ser abolits en diverses ocasions i restaurats posteriorment des de la Revolució francesa fins a la III República en l'any 1870. Actualment, a pesar de no tindre cap privilegi, són llegals alguns títuls i estan regulats des de l'any 1986 pel Ministeri de Justícia a través de l'Oficina de Dret Civil General (Bureau Du droit civil général). En atres repúbliques com Rússia des de l'any 1917, les resultants del dissolt Imperi austro-hongarés des de 1918, Alemanya des de 1919, Itàlia des de 1947 o Grècia des de l'any 1974 els títuls nobiliaris també varen quedar abolits i el seu us no és reconegut per cap institució dels dits estats, estant en alguns casos llegalment prohibit el seu us com en Àustria.
Títuls nobiliaris en Espanya[editar | editar còdic]
En Espanya els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la II República, per mig de la Constitució aprovada el 9 de decembre de 1931. Esta abolició va finalisar de facto en l'any 1939 si be no es va fer efectiva fins a la promulgació de noves lleis franquistes en 1947.
Jerarquia[editar | editar còdic]
La jerarquia de títuls nobiliaris en Espanya (de major a menor importància):
Notes[editar | editar còdic]
Hi ha la costum per part de les revistes del cor, en especial la revista ¡Hola!, i d'alguns mijos de comunicació, d'utilisar títuls nobiliaris abolits per a referir-se a personages de la prensa rosa com Carmen Cervera com "baronesa Thyssen", Ernesto de Hanover com "príncip d'Hanóver" o Alessandro Lecquio com "comte Lecquio", pero tots els títuls nobiliaris que no són d'Espanya no tenen validea llegal en el país i tampoc en els països d'orige si varen ser abolits, com és el cas.