Diferència entre les revisions de "Sobirania popular"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 5: Llínea 5:
En el cas de la sobirania popular, es fa referència al [[Poble|poble]] i com a est és la màxima autoritat de la societat. D'esta manera, la sobirania popular establida, tindrà una funció dirigent i governativa i estant integrada en una [[Democràcia|democràcia]], serà representada per una entitat jurídica i política que és el nomenat Poble.
En el cas de la sobirania popular, es fa referència al [[Poble|poble]] i com a est és la màxima autoritat de la societat. D'esta manera, la sobirania popular establida, tindrà una funció dirigent i governativa i estant integrada en una [[Democràcia|democràcia]], serà representada per una entitat jurídica i política que és el nomenat Poble.


Aixina, el Poble serà qui establixca les lleis, i qui rigga la societat a través de les bases de la democràcia i per ad això es valdrà de la política i de representants polítics elegits per mig del vot. La [[Constitució Espanyola de 1978]], en el seu artícul 1.2, afirma:  
Aixina, el Poble serà qui establixca les lleis, i qui rigga la societat a través de les bases de la democràcia i per ad això es valdrà de la política i de representants polítics elegits per mig del vot. La [[Constitució espanyola de 1978]], en el seu artícul 1.2, afirma:  


{{Cita|La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat}}  
{{Cita|La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat}}  
Llínea 11: Llínea 11:
És dir que el poble en democràcia és qui elegix als seus representants en l'[[Estat]].
És dir que el poble en democràcia és qui elegix als seus representants en l'[[Estat]].


El principi teòric en el que es basen totes les concepcions de la democràcia i que hui té acceptació pràcticament universal com a font de tot poder i autoritat. Com a doctrina política moderna, prové de [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]]. Un poble és una unitat històrica de costums i hàbits de vida en comuna, els integrants de la qual acorden formar un Estat per a governar-se millor en forma sobirana (sense un atre poder per damunt d'ell). El poble constituïx l'Estat, i deu despuix controlar-ho i canviar-ho si ho creu convenient. El poble no deu res als seus governants, que són servidors, escrivents o mensagers de la voluntat popular. Al mateix temps, el poble té gran poder sobre els individus, solament compensat per la reciprocitat de la situació d'estos.
El principi teòric en el que es basen totes les concepcions de la democràcia i que hui té acceptació pràcticament universal com a font de tot poder i autoritat. Com a doctrina política moderna, prové de [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]]. Un poble és una unitat històrica de costums i hàbits de vida en comuna, els integrants de la qual acorden formar un Estat per a governar-se millor en forma sobirana (sense un atre poder per damunt d'ell). El poble constituïx l'Estat, i deu despuix controlar-ho i canviar-ho si ho creu convenient. El poble no deu res als seus governants, que són servidors, escrivents o mensagers de la voluntat popular. Al mateix temps, el poble té gran poder sobre els individus, solament compensat per la reciprocitat de la situació d'estos.


== Vore també ==
* [[Nació]]
* [[Poble]]
* [[País]]
* [[Nacionalisme]]
* [[Sobirania nacional]]
* [[Monarquia]]
 
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==


* [https://es.wikipedia.org/wiki/Soberan%C3%ADa_popular Sobirania popular en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Soberan%C3%ADa_popular Sobirania popular en Wikipedia]
* [http://valenciana.tv/que-es-la-soberania-popular Sobirania popular - Valenciana TV]
* [http://valenciana.tv/que-es-la-soberania-popular Sobirania popular - Valenciana TV]
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Dret constitucional]]
[[Categoria:Ciència política]]
[[Categoria:Definicions]]