Diferència entre les revisions de "Volcà"
m Text reemplaça - ' ciencia ' a ' ciència ' |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:VolcánTeneguía.jpg|thumb|right|300pp|<center>Volcà de Teneguia en les [[Illes Canàries]] ([[Espanya]])</center>]] | ||
Un '''volcà''' és una obertura de la capa superficial [[Terra|terrestre]] per a on s'expelisen gasos i materials magmàtiques de les capes més interiors. La naturalea dels materials, el tipo d'erupció, la seua freqüencia i l'orogenesis donen als volcans formes variades, pero prenen en general l'aspecte d'una montanya conica coronada per un [[cràter]] o una caldera. El lloc principal d'eixida dels materials durant una erupció està situat més sovint al bort del volcà, a on desemboca el fumeral volcanic, pero també per ullals laterals que apareixen sobre les pendents o al peu del volcà. | Un '''volcà''' és una obertura de la capa superficial [[Terra|terrestre]] per a on s'expelisen gasos i materials magmàtiques de les capes més interiors. La naturalea dels materials, el tipo d'erupció, la seua freqüencia i l'orogenesis donen als volcans formes variades, pero prenen en general l'aspecte d'una montanya conica coronada per un [[cràter]] o una caldera. El lloc principal d'eixida dels materials durant una erupció està situat més sovint al bort del volcà, a on desemboca el fumeral volcanic, pero també per ullals laterals que apareixen sobre les pendents o al peu del volcà. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
* Els '''volcans rojos''' de les erupcions efusives relativament suaus i que emeten laves coladisses. Són els volcans de punt calent i els volcans submarins de les dorsals oceaniques. | * Els '''volcans rojos''' de les erupcions efusives relativament suaus i que emeten laves coladisses. Són els volcans de punt calent i els volcans submarins de les dorsals oceaniques. | ||
* Els '''volcans grisos''' de les erupcions explosives i que emeten laves pastoses i cendroses baix forma de | * Els '''volcans grisos''' de les erupcions explosives i que emeten laves pastoses i cendroses baix forma de núvols ardents (o colades piroclastiques) i de plomall volcanic. Són associats sobre tot al fenomen de subducció (per eixemple els volcans del [[Cinturo de foc del Pacific]].) | ||
Hi ha prop de 1500 volcans terrestres actius, dels quals un xixanta per cent tenen erupció per any. Els volcans submarins són els més numerosos. | Hi ha prop de 1500 volcans terrestres actius, dels quals un xixanta per cent tenen erupció per any. Els volcans submarins són els més numerosos. | ||
El vulcanisme és el conjunt dels fenomens associats als volcans i a la presencia de magma. La vulcanologia és la ciència de l'estudie, de l'observació i de la prevenció dels riscs dels volcans. | El vulcanisme és el conjunt dels fenomens associats als volcans i a la presencia de magma. La vulcanologia és la ciència de l'estudie, de l'observació i de la prevenció dels riscs dels volcans. | ||
[[Categoria: Geografia]] | [[Categoria: Geografia]] | ||
[[Categoria: Volcans]] | [[Categoria: Volcans]] | ||