Diferència entre les revisions de "Felibritge"
m Text reemplaça - ' jovens ' a ' jóvens ' |
Text reemplaça - 'Reunio Felibres en 1854.jpg' a 'Felibre 1854.jpg' |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image: | [[Image:Felibre 1854.jpg|thumb|right|250px|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]] | ||
El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occità|llengua occitana]]. | El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en l'any [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occità|llengua occitana]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any | Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jóvens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]]. | ||
En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló. | En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de l'any [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en l'any [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló. | ||
L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. | L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la [[Normativa mistraliana del occità|normativa mistraliana]] i la [[Normativa clàssica del occità|normativa clàssica]]. | L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la [[Normativa mistraliana del occità|normativa mistraliana]] i la [[Normativa clàssica del occità|normativa clàssica]]. | ||
El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]]. | El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en l'any 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]]. | ||
No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del [[sigle XX]], sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva. | No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del [[sigle XX]], sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva. | ||