Diferència entre les revisions de "Mandarina"

mSin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 30 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:CSIRO ScienceImage 7951 Merbeingold Mandarins.jpg|thumb|250px|Mandarina]]
[[Archiu:Mandarinas de Castellón.jpg|thumb|250px|Mandarines de Castelló]]
La '''mandarina''' (paraula que prové del [[portugués]] ''mandarim'') és el fruit del [[Mandariner|mandariner]], pertanyent al grup dels hesperidis, en una polpa plena de gallons plens d'un [[suc]] molt dolç. Molt pareguda a la [[Taronja|taronja]], d'igual color ataronjat pero més chicoteta i fàcil de pelar.
La '''mandarina''' (paraula que prové del [[portugués]] ''mandarim'') és el fruit del [[Mandariner|mandariner]], pertanyent al grup dels hesperidis, en una polpa plena de gallons plens d'un [[suc]] molt dolç. Molt pareguda a la [[Taronja|taronja]], d'igual color ataronjat pero més chicoteta i fàcil de pelar.


La mandarina, semblat a la taronja, és de forma achatada per la part superior i inferior, clafoll de color ataronjat lluent, molt fàcil de separar, i polpa molt dolça. És el cítric més semblat a la taronja, encara que de menor tamany, sabor més aromàtic i en major facilitat per a llevar la seua pell en la majoria de les varietats, aixina com una acidea llaugerament inferior i una major proporció de sucres simples. Estes propietats fan que es considere una llepolia natural de fàcil consum per a jóvens i vells. La mandarina és molt bona per la seua vitamina A i C.
La mandarina, pareguda a la taronja, és de forma achatada per la part superior i inferior, clafoll de color ataronjat lluent, molt fàcil de separar, i polpa molt dolça. És el cítric més semblat a la taronja, encara que de menor tamany, sabor més aromàtic i en major facilitat per a llevar la seua pell en la majoria de les varietats, aixina com una acidea llaugerament inferior i una major proporció de sucres simples. Estes propietats fan que es considere una llepolia natural de fàcil consum per a jóvens i vells. La mandarina és molt bona per la seua vitamina A i C.


== Orige ==
== Orige ==


La mandarina prové de les zones tropicals d'[[Àsia]]. Es creu que el seu nom es deu al color dels trages que utilisaven els mandarins, governants de l'antiga [[China]]. Es pot afirmar que és una fruta originària de China i [[Indochina]]. El seu cultiu es va introduir en [[Europa]] en el [[sigle XIX]]. En l'actualitat, els principals paisos productors són: China, [[Espanya]], [[Mèxic]], [[Brasil]], [[Argèlia]], [[Veneçola]], [[Colòmbia]], [[Marroc]], [[Israel]], [[Japó]], [[Uruguay]], [[Paraguay]], [[Bolívia]], [[Perú]] i [[Equador]].  
La mandarina prové de les zones tropicals d'[[Àsia]]. Se creu que el seu nom se deu al color dels trages que utilisaven els mandarins, governants de l'antiga [[China]]. Se pot afirmar que és una fruita originària de China i [[Indochina]]. El seu cultiu se va introduir en [[Europa]] en el [[sigle XIX]]. En l'actualitat, els principals països productors són: China, [[Espanya]], [[Mèxic]], [[Brasil]], [[Algèria]], [[Veneçuela]], [[Colòmbia]], [[Marroc]], [[Israel]], [[Japó]], [[Uruguai]], [[Paraguai]], [[Bolívia]], [[Perú]] i [[Equador]].


== Varietats ==
== Varietats ==


Les mandarines es classifiquen en tres grans grups:  
Les mandarines se classifiquen en tres grans grups:  


* [[Clementina|Clementines]] (Citrus reticulata var. Clementina)
* [[Clementina|Clementines]] (Citrus reticulata var. Clementina)
* Satsumes (Citrus unshiu)
* [[Satsuma (mandarina)|Satsumes]] (Citrus unshiu)
* Híbrits.  
* Híbrits.  


A voltes es considera a les Clemenvilla o Novas com un atre grup. En Bolívia i en Veneçola es troba la mandarina Reina, que actualment s'exporta a [[Argentina]], país que posseïx la seua pròpia varietat, la mandarina Criolla.  
A voltes se considera a les Clemenvilla o Noves com un atre grup. En Bolívia i en Veneçuela es troba la mandarina Reina, que actualment s'exporta a [[Argentina]], país que posseïx la seua pròpia varietat, la mandarina Criolla.  


=== Clementines ===
=== Clementines ===
[[File:Clementine Israel.jpg|thumb|250px|Mandarines Clementines]]
* '''Fina''', fruit chicotet o de mig tamany (50 a 70 g.) i extraordinària calitat. Corfa fina de color taronja intens. Recolecció entre novembre i giner. Freqüentment requerix tractaments per a millorar el tamany i el quallat.
* '''Oroval''', fruit de forma arredonida, més gran que l'anterior (70 i 90 g.), de corfa granulosa de color taronja intens. Fàcil de pelar. Recolecció de novembre a decembre. No és convenient per a la seua conservació mantindre el fruit en l'arbre, puix pert suc.
* '''Clemenules''', fruit gran (80 a 100 g.), de forma achatada, corfa de color taronja intens i polpa sucosa de molt bona calitat. Fàcil de pelar. Pràcticament sense llavors. Recolecció de novembre a giner, despuix que l'Oroval. Se mantenen be en l'arbre. La Clemenules s'originà de forma espontànea en l'any [[1953]] d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de [[Nules]] de la qual pren el seu nom.
* '''Marisol''', molt pareguda a l'Oroval, pero s'arreplega uns 15 o 20 dies abans.
* '''Oronules''', fruit de tamany mijà en forma llaugerament achatada, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Recolecció a mitan d'octubre.
* '''Clemenpons''', molt similar a la Clemenules, varietat de la que procedix, pero la seua maduració s'alvança 15 dies.
* '''Esbal''', fruit de tamany mijà (55 a 75 g), forma achatada, corfa taronja intens, fàcil de pelar, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Madura en la mateixa época que l'Oroval o una miqueta abans. Les pluges prolongades poden danyar els fruits una volta madurs.
* '''Loretina''', fruit de color intens, en corfa una miqueta rugosa, de bon sabor i sense llavors, fàcil de pelar. S'arreplega uns dies abans que la Marisol, de la qual procedix per mutació espontànea.
* '''Hernandina''', fruit mijà (55 a 75 g.), de forma llaugerament achatada, corfa fina color taronja intens, fàcil de pelar i polpa sucosa de bona calitat. No posseïx llavors si no hi ha [[Polinisació|polinisació]]. Madura internament igual que la Fina, pren color dos mesos més tart. S'arreplega entre giner i febrer. Aguanta be les pluges. Fon descoberta per Isidro Espuig en els vivers Hernández del poble valencià d'[[Alcàsser]], és per això per lo que posseïx el seu nom.


=== Satsumes ===
=== Satsumes ===
[[File:Satsuma mandarin2.jpg|thumb|250px|Mandarines Satsumes]]
La [[Satsuma (mandarina)|Satsuma]] és originària del [[Japó]] i presenta un exquisit aroma. Els seus arbres són els últims en florir i no obstant són els primers que es recolecten. Les fruites són de color groc taronja o taronja assalmonat, de bon tamany, forma achatada i en clim a unflar-se quan la corfa inicia el canvi de color.
Les seues varietats son:
* '''Okitsu''', de bona calitat gustativa. Molt precoç, en algunes zones comença la seua recolecció en setembre.
* '''Owari''', fruit de tamany mig a menut, color taronja clar, de forma aplanada i en molt de suc.
* '''Clausellina''', fruit de baixa calitat i la recolecció del qual sol començar a mitan setembre.


=== Híbrits ===
=== Híbrits ===


Existixen híbrits de ''Citrus x tangerina'' i ''Citrus reticulata'' en atres espècies del gènero Citrus i els seus fruits també reben el nom de mandarines. Estos híbrits solen produir fruits de bon tamany i color taronja rogenc molt atractiu. La polpa posseïx gran cantitat de suc i és abundant en sucres i àcits orgànics. La corfa està molt adherida a la polpa.
Actualment, entre els híbrits, també destaca la varietat [[Orri (mandarina)|Orri]], una mandarina obtinguda en [[Israel]] pero que també se produïx en [[Espanya]], se cull entre els mesos de giner a maig. Els fruts són d'una calitat suprema, pràcticament sense llavors, en un contingut en sucres molt alt.
== Producció mundial ==
Mandarines i clementines
Els 5 principals productors en  l'any [[2013]] (X 1.000 tonellades)
* [[China]] 15.185
* [[Espanya]] 1.974
* [[Brasil]] 1.206
* [[Japó]]      1.066
* [[Marroc]] 1.042
Font: UN Food & Agriculture Organisation ([[FAO]])​
En Espanya la producció es centra en la Conca Mediterrànea, en concret en les [[Província de Valéncia|províncies de Valéncia]] i [[Província de Castelló|Castelló]].
== Beneficis de la mandarina ==
En els tractats de medicina China se li considera matèria primera de primer orde. La polpa conté vitamina C, vitamina B, àcit cítric, sucre reductora i caroté, encara que no en grans cantitats. La seua pell té oli volàtil i glucòsit i les seues llavors, olis grassos, proteïnes i substàncies amargues. Té propietats bronquidilatadores i antiflamatòries, adequada en el tractament d'úlceres, ajuda l'intestí i la digestió.


== Vore també ==
== Vore també ==
Llínea 28: Llínea 85:
* [[Clementina]]
* [[Clementina]]
* [[Taronja]]
* [[Taronja]]
 
   
 
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Mandarins}}


* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mandarina Mandarina en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mandarina Mandarina en Wikipedia]


[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Agricultura de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Fruites]]
[[Categoria:Fruites]]