Diferència entre les revisions de "Guerra de Successió"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostren 8 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Villars a Denain1.jpg|thumb|right|300px|<center>Villars en la [[Batalla de Denain]].</center>]] | ||
L'últim rei de la [[casa d'Àustria]], [[Carles II]], muigué en [[1700]] sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustria]]. | L'últim rei de la [[casa d'Àustria]], [[Carles II]], muigué en l'any [[1700]] sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustria]]. | ||
== La Guerra de Successió (1701-1714) == | == La Guerra de Successió (1701-1714) == | ||
[[ | [[File:Charles III of Spain high resolution.jpg|thumb|right|300px|<center>Carles III d'Àustria</center>]] | ||
Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica. | Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
[[Castella]] es mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus [[Furs|furs]]. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]]. | [[Castella]] es mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus [[Furs|furs]]. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]]. | ||
En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir son germà. Temeroses ara de l'excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament a l'archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com a rei d'[[Espanya]]. | En l'any [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir son germà. Temeroses ara de l'excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament a l'archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com a rei d'[[Espanya]]. | ||
Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins | Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins a l'any [[1802]]. | ||
Les [[Corts de Catalunya]] resistiren les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, l'[[11 de setembre]] de [[1714]]. | Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, l'[[11 de setembre]] de [[1714]]. | ||
== L'absolutisme borbònic == | == L'absolutisme borbònic == | ||
[[ | [[File:Felipe V de España.jpg|thumb|left|250px|<center>Felip V de Borbó</center>]] | ||
Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades. | Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Archiduc Carles d'Àustria]] | * [[Archiduc Carles d'Àustria]] | ||
* [[Decret de Nova Planta]] | * [[Decret de Nova Planta]] | ||
* [[Batalla d'Almansa]] | * [[Batalla d'Almansa]] | ||