Diferència entre les revisions de "Moral"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''moral''' (del [[llatí]] ''mos, moris'', 'costum') és una disciplina humana que determina la rectitut del [[comportament]] humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns [[deure]]s i obligacions. A través d'estos principis morals les persones decidixen les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels [[juí|juïns] morals. | La '''moral''' (del [[llatí]] ''mos, moris'', 'costum') és una disciplina humana que determina la rectitut del [[comportament]] humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns [[deure]]s i obligacions. A través d'estos principis morals les persones decidixen les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels [[juí|juïns]] morals. | ||
Encara que està íntimament relacionada en l'[[ètica]], no es poden considerar com a sinònimes, puix mentres que és la moral | Encara que està íntimament relacionada en l'[[ètica]], no es poden considerar com a sinònimes, puix mentres que és la moral qui decidix la bondat o maldat d'una acció, l'ètica lo que fa és una reflexió de caràcter filosòfic sobre la creació dels juïns morals, i per això es considera plenament integrada com una branca fonamental de la [[filosofia]] (encara que esta també analisa les qüestions morals). Per això, se pot definir l'ètica en la filosofia moral, pero sense identificar l'ètica plenament en la moral. | ||
La creació del juí moral és un procés individual en cada persona, basat en les creències, en el nivell de desenroll (segons afirma [[Lawrence Kohlberg]]), en funció dels sentiments (com considera l'[[emotivisme moral]]) o en funció de les nostres creències o conviccions. No obstant això, el juí moral sempre es troba (parcialment o radicalment) unit a les creències ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat a on se troba inserit l'individu. | La creació del juí moral és un procés individual en cada persona, basat en les creències, en el nivell de desenroll (segons afirma [[Lawrence Kohlberg]]), en funció dels sentiments (com considera l'[[emotivisme moral]]) o en funció de les nostres creències o conviccions. No obstant això, el juí moral sempre es troba (parcialment o radicalment) unit a les creències ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat a on se troba inserit l'individu. | ||
De les accions o conductes de les persones per lo que fa al be i al mal, o relatiu ad elles. | |||
== Vore també == | |||
* [[Ètica]] | |||
== Bibliografia== | == Bibliografia == | ||
*Batson, D., & Ahmad, N. (2008). [http://www.in-mind.org/issue-6/altruism-myth-or-reality.html Altruism: Myth or Reality?]. In-Mind Magazine, 6 | * Batson, D., & Ahmad, N. (2008). [http://www.in-mind.org/issue-6/altruism-myth-or-reality.html Altruism: Myth or Reality?]. In-Mind Magazine, 6 | ||
*Bermudo, J.M. ''La Filosofía moderna y su proyección contemporánea''. Barcanova. Barcelona, 1983 | * Bermudo, J.M. ''La Filosofía moderna y su proyección contemporánea''. Barcanova. Barcelona, 1983 | ||
*Hume, D. ''Tratado sobre la naturaleza humana''. Editora Nacional. Madrid, 1977 | * Hume, D. ''Tratado sobre la naturaleza humana''. Editora Nacional. Madrid, 1977 | ||
*Kant, I. ''Fundamentación de la Metafísica de las Costumbres''. Santillana. Madrid. 1996 | * Kant, I. ''Fundamentación de la Metafísica de las Costumbres''. Santillana. Madrid. 1996 | ||
*Russell, B. ''Historia de la Filosofía Occidental''. Espasa. Madrid,1984 | * Russell, B. ''Historia de la Filosofía Occidental''. Espasa. Madrid,1984 | ||
== Enllaços externs == | |||
{{commonscat|Morality}} | |||
{{DGLV|Moral}} | |||
[[Categoria:Filosofia]] | [[Categoria:Filosofia]] | ||
[[Categoria:Conceptes filosòfics]] | [[Categoria:Conceptes filosòfics]] | ||
[[Categoria:Ètica]] | [[Categoria:Ètica]] | ||