Diferència entre les revisions de "Nova Cançó"
Pàgina nova, en el contingut: «La '''Nova Cançó''' és el nom que va rebre un moviment musical català d'ideologia catalanista que durant el franquisme reivin...» |
m Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar ' |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Nova Cançó''' és el nom que va rebre un moviment musical català d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]] que durant el [[Franquisme|franquisme]] reivindicava l'us del català en el món de la cançò. Aparegué a finals de la dècada dels anys [[1950|50]] i [[1960|60]] del [[sigle XX]]. | [[File:01 Primer recital de la Nova Cançó, c. Santaló.jpg|thumb|Placa commemorativa de la Nova Cançó]] | ||
La '''Nova Cançó''' és el nom que va rebre un moviment musical català d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]] que durant el [[Franquisme|franquisme]] reivindicava l'us del [[català]] en el món de la cançò. Aparegué a finals de la dècada dels anys [[1950|50]] i [[1960|60]] del [[sigle XX]]. | |||
En l'any [[1959]], un escrit de Lluís Serrahima, publicat en la revista ''Germinabit'' baix el títul de ''"Ens calen cançons d'ara"'' (Nos fan falta cançons d'ara) va aglutinar a autors i cantants, i despuix d'un èxit multitudinari en el Centre Comarcal Lleidatà ([[Lleida]]), es forma un grup homogéneu, denominat ''Els Setze Jutges (sic)''. | En l'any [[1959]], un escrit de Lluís Serrahima, publicat en la revista ''Germinabit'' baix el títul de ''"Ens calen cançons d'ara"'' (Nos fan falta cançons d'ara) va aglutinar a autors i cantants, i despuix d'un èxit multitudinari en el Centre Comarcal Lleidatà ([[Lleida]]), es forma un grup homogéneu, denominat ''Els Setze Jutges (sic)''. | ||
En l'any [[1962]] varen aparéixer els primers discs, i es varen escomençar a diversificar les tendències: conjunt musical, conjunt vocal, cantautor, intérpret d'èxits d'atres autors, etc. Una cantant, Salomé, i un cantant valencià, [[Raimon]], varen obtindre en [[1963]] el primer premi del quint Festival de la Cançó Mediterrànea en la cançó ''"Se'n va anar"'' (Se'n anà). | |||
Pese a les restriccions "administratives" en la difusió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica (corrien els anys xixanta i setanta, en ple franquisme), la ''Nova Cançó'' reunia cada volta més seguidors i va obligar a molts intérprets a optar per una autèntica professionalisació, reclamada per la crítica i el seu públic. | Pese a les restriccions "administratives" en la difusió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica (corrien els anys xixanta i setanta, en ple franquisme), la ''Nova Cançó'' reunia cada volta més seguidors i va obligar a molts intérprets a optar per una autèntica professionalisació, reclamada per la crítica i el seu públic. | ||
Els cantants del moviment català nomenat la ''Nova Cançó'' varen sorgir en un terreny diferent al dels denominats cantants-protesta i el folk, corrents abdós en un paralelisme similar al de la majoria dels | Els cantants del moviment català nomenat la ''Nova Cançó'' varen sorgir en un terreny diferent al dels denominats cantants-protesta i el [[Folk|folk]], corrents abdós en un paralelisme similar al de la majoria dels països europeus. | ||
Varen destacar cantants de | Varen destacar cantants de diferent personalitat, que varen contribuir en la seua aportació artística al desenroll d'este moviment, com per eixemple Salvador Escamilla, Núria Feliu, Maria Dolors Laffitte, Jacinta o Mercè Madolell. Alguns varen obtindre triumfos internacionals. Més tart varen aparéixer cantants bilingües i posicions ideològiques que semblaven desvirtuar les idees inicials. | ||
Alguns cantants valencians, com [[Raimon]] o [[Ovidi Montllor]] abdós d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]] s'afegiren ad este moviment. Junt a Raimon, atres antics membres de ''Els Setze Jutges'', com Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Maria | Alguns cantants valencians, com [[Raimon]] o [[Ovidi Montllor]] abdós d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]] s'afegiren ad este moviment. Junt a Raimon, atres antics membres de ''Els Setze Jutges (sic)'', com Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, [[Maria del Mar Bonet]], [[Lluís Llach]] i, sobretot, [[Joan Manuel Serrat]] han obtingut una fama que ha passat del [[Catalunya|territori català]]. Més tart, destacaria en la ciutat de [[Valéncia]] Ovidi Montllor. | ||
A image d'este moviment, varen nàixer moviments paralels en [[Galícia]], [[Astúries]], [[Aragó]], [[País Vasc]] i [[Castella]]. | A image d'este moviment, varen nàixer moviments paralels en [[Galícia]], [[Astúries]], [[Aragó]], [[País Vasc]] i [[Castella]]. | ||
El moviment la ''Nova | El moviment la ''Nova Cançó'' per mig del català, reivindicava, entre atres coses, els ficticis [[Països Catalans]] baix el predomini llingüístic del català segons l'ideologia del [[Catalanisme|catalanisme]]. | ||
== Vore també == | |||
* [[Raimon]] | |||
* [[Ovidi Montllor]] | |||
== Enllaços externs == | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Nova_Can%C3%A7%C3%B3 Nova Cançó en Wikipedia] | |||
[[Categoria:Cançó]] | |||
[[Categoria:Català]] | |||
[[Categoria:Catalanisme]] | |||
[[Categoria:Pancatalanisme]] | |||