Diferència entre les revisions de "Joaquín Rodrigo"

'''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], 22 de novembre de [[1901]] - [[Madrit]],​ 6 de juliol de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un compositor [[Valencians|valencià]] de música culta.  

Inicià els seus estudis musicals en només 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo|violonchelo]]) daten de [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i Madrit. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.

En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el 19 de giner de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemània]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit.

En [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'',​ obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista.

En el principal objectiu d'assegurar la preservació i difusió de la música de Joaquín Rodrigo, la seua filla Cecilia, va fundar l'editorial Edicions Joaquín Rodrigo en 1989, i va crear la ''Victoria and Joaquín Rodrigo Foundation'' en 1999.