Diferència entre les revisions de "Verps incoatius"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Els '''verps incoatius''' són aquells [[verp|verps]] de la tercera conjugació (és dir, els que tenen l'infinitiu acabat en -ir) que presenten en algunes persones del present d'indicatiu i de | Els '''verps incoatius''' són aquells [[verp|verps]] de la tercera conjugació (és dir, els que tenen l'infinitiu acabat en -ir) que presenten en algunes persones del present d'indicatiu i de subjuntiu el morfema -ix-/-ix-, nomenat pels llingüistes "increment incoatiu". Est increment apareix en totes les persones dels temps adés mencionats excepte en la primera i segon persona del plural (nosatros i vosatros). | ||
==Conjugació actual dels verps incoatius en llengua valenciana== | ==Conjugació actual dels verps incoatius en llengua valenciana== | ||
Se | Se te com a model de conjugació d'esta classe de verps el verp ''servir'' i, en la taula, se marca en negreta l'increment incoatiu per a poder-se distinguir millor: | ||
{| class="wikitable" | {| class="wikitable" | ||
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu''' | | bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu''' | ||
| Llínea 78: | Llínea 78: | ||
|} | |} | ||
Esta forma, molt més regular que la anterior, pot vore's també en molts escrits clàssics. Si | Esta forma, molt més regular que la anterior, pot vore's també en molts escrits clàssics. Si be s'havia regularisat el procés, la evolució no va parar, ya que, durant el [[sigle XVII]], l'increment -eix- va evolucionar encara més, perdent la seua e i passant a ser l'actual -ix-, i aixina es manté encara hui en dia. | ||
==Conflicte en els incoatius en la llengua actual== | ==Conflicte en els incoatius en la llengua actual== | ||
Des de la renaixença s'ha volgut recuperar l'increment clàssic -eix-/-es-, pero no va tindre gens d'èxit entre la gent del carrer, per lo que la gent seguia usant la forma viva. Posteriorment, escritors pancatalanistes, com ara [[Joan Fuster]], volgeren també recuperar l'increment clàssic en la llengua escrita valenciana, també sense molt d'èxit, puix la forma actual és molt més regular que la forma antiga i, com a conseqüència, la gent no sabia quan havien de dir -eix- i quan -es-. | Des de la renaixença s'ha volgut recuperar l'increment clàssic -eix-/-es-, pero no va tindre gens d'èxit entre la gent del carrer, per lo que la gent seguia usant la forma viva. Posteriorment, escritors pancatalanistes, com ara [[Joan Fuster]], volgeren també recuperar l'increment clàssic en la llengua escrita valenciana, també sense molt d'èxit, puix la forma actual és molt més regular que la forma antiga i, com a conseqüència, la gent no sabia quan havien de dir -eix- i quan -es-. Despuix, l'Institut d'Estudis Catalans ([[IEC]]) va recomanar, durant la década dels | ||
90, una forma mixta: davant de vocal, usar "eix" (tu serveixes) i, davant de ce o cu, usar -is- (que tu patisques). L'increment -is- davant de consonant no és més que una barreja del -ix- actual en la forma clàssica -es-, evidentment és una forma sense tradició. Aixina, el model que recomanava l'IEC era este: | 90, una forma mixta: davant de vocal, usar "eix" (tu serveixes) i, davant de ce o cu, usar -is- (que tu patisques). L'increment -is- davant de consonant no és més que una barreja del -ix- actual en la forma clàssica -es-, evidentment és una forma sense tradició. Aixina, el model que recomanava l'IEC era este: | ||
| Llínea 133: | Llínea 133: | ||
|} | |} | ||
Pero, per desgràcia, la majoria d'escritors que usen la seua normativa encara escriuen seguint el model que recomanava l'IEC en els [[anys 90]], segurament perque seguix sent el model recomanat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Davant de tot este conflicte, la [[RACV]] decididí acceptar únicament les formes vives incoatives i deixar com a arcaiques les formes en l'increment -eix-/-es-, lo que solucionaria el conflicte. Les atres acadèmies | Pero, per desgràcia, la majoria d'escritors que usen la seua normativa encara escriuen seguint el model que recomanava l'IEC en els [[anys 90]], segurament perque seguix sent el model recomanat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Davant de tot este conflicte, la [[RACV]] decididí acceptar únicament les formes vives incoatives i deixar com a arcaiques les formes en l'increment -eix-/-es-, lo que solucionaria el conflicte. Les atres acadèmies actualment accepten com a correctes el model -ix-/-is-, el model -eix-/-is- i el model antic -eix-/-es-, lo que només fa que seguir en el conflicte sobre quina forma usar. | ||
==Incoatius en atres llengües== | ==Incoatius en atres llengües== | ||
| Llínea 162: | Llínea 162: | ||
|} | |} | ||
En la [[llengua balear]] és un cas molt estrany, puix en cada illa es fa d'una manera diferent: en [[Eivissa]] i les [[Illes Pitiuses|Pitiüses]] el model seguix sent el clàssic, en [[Menorca]] han adoptat | En la [[llengua balear]] és un cas molt estrany, puix en cada illa es fa d'una manera diferent: en [[Eivissa]] i les [[Illes Pitiuses|Pitiüses]] el model seguix sent el clàssic, en [[Menorca]] han adoptat el model del català central i en [[Mallorca]] han mantingut el model clàssic pero canviant la vocal del subjuntiu. En la llengua general, se recomana el model mallorquí, que és aixina: | ||
{| class="wikitable" | {| class="wikitable" | ||
| Llínea 215: | Llínea 215: | ||
* ''Est artícul utilisa informació de la Biquipedia''. | * ''Est artícul utilisa informació de la Biquipedia''. | ||
{{Llengua valenciana}} | {{Llengua valenciana}} | ||
{{Gramàtica del valencià}} | |||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
[[Categoria:Gramàtica del valencià]] | [[Categoria:Gramàtica del valencià]] | ||
[[Categoria:Morfologia verbal del valencià]] | [[Categoria:Morfologia verbal del valencià]] | ||
[[Categoria:Normes d'El Puig]] | |||