Diferència entre les revisions de "Energia solar fotovoltaica"

L'efecte fotovoltaic es va reconéixer per primera vegada en [[1839]] pel físic [[francés]] [[Antoine Henri Becquerel|Becquerel]].<ref>[http://www.mrsolar.com/content/photovoltaic_effect.php Photovoltaic Effect]. Mrsolar.com. Retrieved 12 December 2010</ref><ref>[http://encyclobeamia.solarbotics.net/articles/photovoltaic.html The photovoltaic effect]. Encyclobeamia.solarbotics.net. Retrieved on 12 December 2010.</ref> Tanmateix, no va ser fins a l'any [[1883]] que va ser construïda la primera cèlula solar per [[Charles Fritts]] en una eficiència d'un 1%. Durant la primera mitat del [[sigle XX]] diverses varen ser les millores per aumentar la seua eficiència. Al [[1946]], [[Russel Ohl]] va patentar la moderna unió entre els materials semiconductors que actualment s'utilisa. Pero l'avanç tecnològic més important va arribar l'any [[1954]] quan els [[Laboratoris Bell]], experimentant en els semiconductors, varen desenrollar la primera [[cèlula fotovoltaica de silici]], en un rendiment del 4,5%.

L'energia solar fotovoltaica tot i ser, en diferència, més neta que qualsevol de les energies no renovables també produïx impactes mediambientals. A pesar de que durant la vida útil de les plaques solars no es produïxca cap mena d'impacte ambientals, durant el seu procés de fabricació, sí que se’n emeten. Els principals impactes que es poden considerar, per la seua naturalea són; químics, abocaments de sòlits, líquits i gasos; físics, tèrmics, climàtics, acústics, visuals; biològics, impactes sobre l'ecosistema i la salut humana; i l'us massiu del terreny i de les matèries primeres. Els materials que s'utilisen o que s'han propost per la fabricació de cèlules solars són variats: silici (cristalisat i amorf), germani, seleni, AsGa, selenurs de coure (SeCu i Se2CuGa), sulfurs diversos i òxits de coure entre d'atres. En la fabricació d'estos materials es produïxen emissions de TeCd, B2H6, BCl3, H2, HF, SeH2, SH2, CH4, PH3, POCl3, P2O5, FH3, F4Si, P2Zn3, entre d'atres i vapors metàlics, alguns tòxics. Per atra banda, encara que l'arsenur de gali (AsGa) no és molt tòxic en el seu estat dissociat, si que ho són els seus composts que poden produir des d'irritacions a la pell fins a problemes naturals més greus. S'estima que per a la producció de sulfur de cadmi, per cèlules que produïxquen 100000 MW/any s'obtindrien unes emissions aproximades de 34 Tm/any (Tm indica tonellada). Per tant, la fabricació de plaques fotovoltaiques és un procés complicat que necessita una gran diversitat de matèries primeres i crea problemes mediambientals. Energèticament pero si que és viable, sempre que estiguen en funcionament més de dos anys. L'inconvenient més important pero, és la seua complicació tècnica que fa que la fabricació de la tecnologia no siga possible artesanalment i que per tant estiga subjecte als preus del mercat.

Les instalacions fotovoltaiques poden arribar a tindre una vida útil de fins a 100 anys.<ref>[http://www.hienergypeople.com/advantages-and-disadvantages-of-solar-energy/ Advantages and disadvantages of solar energy]. Retrieved on 25 December 2013.</ref> Ademés un cop realisada la instalació tenen un costs operatius i de manteniment molt baixos comparats en atres tecnologies de generació d'electricitat.

== Vínculs externs ==