Diferència entre les revisions de "Manuel Safont Castelló"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Manuel Safont Castelló''' (Onda, 1928 - 2005), més conegut com a '''Manolo Safont''', fon un pintor i ceramiste valencià del ...» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Manuel Safont Castelló''' ([[Onda]], [[1928]] - [[2005]]), més conegut com a '''Manolo Safont''', fon un pintor i ceramiste [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]]. La seua vida i trayectòria professional estan influenciades per la seua constant busqueda del color, el relleu i la textura, que l'han fet un dels macs de l'ilusió plàstica de la [[Ceràmica|ceràmica]]. En el seu honor es va rebatejar l'antic museu de ceràmica d'Onda com a Museu | {{Biografia| | ||
| nom = Manuel Safont Castelló | |||
| image = | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Pintor i ceramiste | |||
| data_naix = [[1928]] | |||
| lloc_naix = [[Onda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[2005]] | |||
| lloc_mort = [[Onda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Manuel Safont Castelló''' ([[Onda]], [[1928]] - † [[2005]]), més conegut com a '''Manolo Safont''', fon un pintor i ceramiste [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]]. La seua vida i trayectòria professional estan influenciades per la seua constant busqueda del color, el relleu i la textura, que l'han fet un dels macs de l'ilusió plàstica de la [[Ceràmica|ceràmica]]. En el seu honor es va rebatejar l'antic museu de ceràmica d'Onda com a Museu del Taulellet "Manolo Safont". | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
De jove vocació canterera i artesana, Manolo Safont obrí el seu primer taller en l'any [[1952]], en la seua Onda natal. En principi, realisa estampes decoratives, sants i ballarines, pardals i | De jove vocació canterera i artesana, Manolo Safont obrí el seu primer taller en l'any [[1952]], en la seua Onda natal. En principi, realisa estampes decoratives, sants i ballarines, pardals i païsages, en tècniques i textures de fondo que fan confondre la peça ceràmica en la pintura. | ||
En [[1958]], diversos encàrrecs li porten a una série d'investigacions en materials, formes i recursos ceràmics. Frut d'això varen ser els tres premis conseguits en la ciutat de [[Valéncia]], un d'ells per una image de [[Sant Josep]], la silueta de la qual fon obtinguda raspant el relleu del color de superfície, prèviament desenrollat per superposició de colors i reactius. | En l'any [[1958]], diversos encàrrecs li porten a una série d'investigacions en materials, formes i recursos ceràmics. Frut d'això varen ser els tres premis conseguits en la ciutat de [[Valéncia]], un d'ells per una image de [[Sant Josep]], la silueta de la qual fon obtinguda raspant el relleu del color de superfície, prèviament desenrollat per superposició de colors i reactius. | ||
En l'any [[1961]] presenta la seua primera exposició en la castellonenca "Sala Estil". | En l'any [[1961]] presenta la seua primera exposició en la castellonenca "Sala Estil". | ||
Entre els anys 1958 i [[1960]], el creiximent de l'indústria ceràmica en la zona li va permetre realisar elements de decoració per a interiors i bodegons en un estil que recorda a Matisse o Braque. En aquella época, el seu caràcter i ideologia oposts al règim de [[Franco]] li varen portar a l'abstracció, encara sense perdre completament la forma. Paralelament, els colors varen | Entre els anys 1958 i [[1960]], el creiximent de l'indústria ceràmica en la zona li va permetre realisar elements de decoració per a interiors i bodegons en un estil que recorda a Matisse o Braque. En aquella época, el seu caràcter i ideologia oposts al règim de [[Franco]] li varen portar a l'abstracció, encara sense perdre completament la forma. Paralelament, els colors varen escomençar a prendre importància en les seues obres. | ||
En [[1962]] expon en [[Madrit]] convidat per la Direcció General de Belles Arts. A partir d'eixe moment, les seues obren varen utilisar l'abstracció com a lliberació, alternant-se en etapes de pintura figurativa social que rocen l'expressionisme. Ad esta época pertanyen una série de treballs sobre el context dels treballadors de les fàbriques de rajoletes: obrers en prenses hidràuliques, un mural en una gran mà blanca tallada en fondos negres, verts de coure i rojos carmí, colors molt habituals en la seua obra. També pertany a dita época un mural en el rostre d'Ernesto [[Che Guevara]]. A finals de la década de 1990 Safont comença a realisar una série de murals de gran tamany, encarregats per l'[[Universitat Jaume I]]. | En [[1962]] expon en [[Madrit]] convidat per la Direcció General de Belles Arts. A partir d'eixe moment, les seues obren varen utilisar l'abstracció com a lliberació, alternant-se en etapes de pintura figurativa social que rocen l'expressionisme. Ad esta época pertanyen una série de treballs sobre el context dels treballadors de les fàbriques de rajoletes: obrers en prenses hidràuliques, un mural en una gran mà blanca tallada en fondos negres, verts de coure i rojos carmí, colors molt habituals en la seua obra. També pertany a dita época un mural en el rostre d'Ernesto [[Che Guevara]]. A finals de la década de 1990 Safont comença a realisar una série de murals de gran tamany, encarregats per l'[[Universitat Jaume I]]. | ||
Manolo Safont està considerat com un dels precursors de l'Escola de Ceràmica d'Onda. El seu treball en diferents fronts en favor de la seua ciutat fon finalment reconegut en l'any [[1998]], coincidint en el seu 70 natalici, ocasió en la que se li va rendir homenage i es va posar el seu nom a una avinguda. L'antic Museu de la Ceràmica d'Onda també fon nomenat com a Museu | Manolo Safont està considerat com un dels precursors de l'Escola de Ceràmica d'Onda. El seu treball en diferents fronts en favor de la seua ciutat fon finalment reconegut en l'any [[1998]], coincidint en el seu 70 natalici, ocasió en la que se li va rendir homenage i es va posar el seu nom a una avinguda. L'antic Museu de la Ceràmica d'Onda també fon nomenat com a Museu del Taulellet "Manolo *Safont". | ||
La seua casa, el minaret situat en el seu jardí i el forn de construcció àrap ubicat en les rodalies de la seua vivenda, que Safont va defendre a lo llarc de la seua vida, formaran part del futur jardí-museu dedicat a l'artiste i a Ana, la seua companyera. | La seua casa, el minaret situat en el seu jardí i el forn de construcció àrap ubicat en les rodalies de la seua vivenda, que Safont va defendre a lo llarc de la seua vida, formaran part del futur jardí-museu dedicat a l'artiste i a Ana, la seua companyera. | ||
| Llínea 20: | Llínea 31: | ||
* [[Onda]] | * [[Onda]] | ||
* [[Museu | * [[Museu del Taulellet "Manolo Safont"]] | ||
== Referències == | |||
* [http://www.eltriangulo.es/contenidos/?p=35244 «Ha muerto Anita del Moral, viuda de Manolo Safont» (en castellà). El triángulo] | |||
== Bibliografia == | |||
* Falomir Ventura, Carmela. La pintura cerámica de Manolo Safont. Butlletí d'Estudis Onders, 2a época, núm. 2, p. 7-48 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manolo_Safont Manolo Safont en Wikipedia]] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Manolo_Safont Manolo Safont en Wikipedia]] | ||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | |||
[[Categoria:Pintors]] | |||
[[Categoria:Pintors valencians]] | |||
[[Categoria:Ceramistes]] | |||
[[Categoria:Onda]] | |||