Diferència entre les revisions de "Simon de Rojas Clemente" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

[[File:Retrato-de-Simón-de-Rojas-Clemente-y-Rubio.png|thumb|220px|Simón de Rojas Cosme Damián Clemente i Rubio]]

'''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]]) va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]].

'''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - † [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]]) va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]].

Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià ~~botàica~~ en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.

Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botànica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.

Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[~~fresa~~]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va ~~aparèixer~~ en l'any [[1864]], casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en 1827

Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[fraula]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparéixer en l'any [[1864]], casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en l'any 1827.

== Referències ==

* Annal. Naturh. Hofmus. Wien ix. 1894 352 (IK)

* Elench. Pl. Nov. 69 1838 (IK)

* Folia Geobot. Phytotax. 7(3): 315. 1972 (IK)

* Rubio, Clemente. Simón de Rojas (2000). Fernando Martín Polo, ed. Historia civil, natural y eclesiástica de Titaguas. Valéncia: PUV

== Bibliografia ==

* Colmeiro, Miguel. ''La botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana: estudios bibliográficos y biográficos'', Madrid: Imprenta y Estereotípa de M. Rivadeneyra, 1858

* Martín Polo, Simón de Rojas Clemente, Valéncia: PUV, 2016, 606 p

* Piqueras, Juan. ''Gesta y vida de un insigne botánico. Reseña biográfica de Simón de Rojas Clemente'', en Mètode, núm. 34 (2002)

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Botànics]]

[[Categoria:Botànics valencians]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Retrato-de-Simón-de-Rojas-Clemente-y-Rubio.png|thumb|220px|Simón de Rojas Cosme Damián Clemente i Rubio]]
-'''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]])  va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]].
+'''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - † [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]])  va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]].
-Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botàica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a  [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.
+Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botànica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.
-Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[fresa]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparèixer en l'any [[1864]], casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en 1827
+Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[fraula]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparéixer en l'any [[1864]], casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en l'any 1827.
+== Referències ==
+* Annal. Naturh. Hofmus. Wien ix. 1894 352 (IK)
+* Elench. Pl. Nov. 69 1838 (IK)
+* Folia Geobot. Phytotax. 7(3): 315. 1972 (IK)
+* Rubio, Clemente. Simón de Rojas (2000). Fernando Martín Polo, ed. Historia civil, natural y eclesiástica de Titaguas. Valéncia: PUV
+== Bibliografia ==
+* Colmeiro, Miguel. ''La botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana: estudios bibliográficos y biográficos'', Madrid: Imprenta y Estereotípa de M. Rivadeneyra, 1858
+* Martín Polo, Simón de Rojas Clemente, Valéncia: PUV, 2016, 606 p
+* Piqueras, Juan. ''Gesta y vida de un insigne botánico. Reseña biográfica de Simón de Rojas Clemente'', en Mètode, núm. 34 (2002)
+[[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Valencians]]
 [[Categoria:Botànics]]
 [[Categoria:Botànics valencians]]