Diferència entre les revisions de "Elena Just"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Elena Just Castillo''', coneguda també per '''Palmira Luz''', ([[Valéncia]], [[1873]] - [[sigle XX]]), fon una política [[Valencians|valenciana]]. Es va convertir en el referent feministe en la ciutat de Valéncia. | {{Biografia| | ||
| nom = Elena Just Castillo | |||
| image = | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Política i feminista | |||
| data_naix = [[1873]] | |||
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[Sigle XX]] | |||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Elena Just Castillo''', coneguda també per '''Palmira Luz''', ([[Valéncia]], [[1873]] - † [[sigle XX]]), fon una política [[Valencians|valenciana]]. Es va convertir en el referent feministe en la ciutat de Valéncia. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 17: | Llínea 28: | ||
Elena fon també el braç i el cervell de la societat El Be d'Obreres (''El bien de obreras'') fundada en 1899, descollant a partir de [[1902]] pels seus dots d'oradora en els actes de protesta contra la repressió en [[Barcelona]] despuix de la folga general de febrer, i sobretot, durant el conflicte originat en una fàbrica de filats de seda en l'autumne d'eixe any, que desembocà en una desocupació total en demanda de millora de salaris i reducció de jornada laboral, acompanyat de mítins i manifestacions recolzats per bona part de les societats obreres; com la que va recórrer en Palmira al front els carrers de Valéncia, reunint a unes 400 dònes. | Elena fon també el braç i el cervell de la societat El Be d'Obreres (''El bien de obreras'') fundada en 1899, descollant a partir de [[1902]] pels seus dots d'oradora en els actes de protesta contra la repressió en [[Barcelona]] despuix de la folga general de febrer, i sobretot, durant el conflicte originat en una fàbrica de filats de seda en l'autumne d'eixe any, que desembocà en una desocupació total en demanda de millora de salaris i reducció de jornada laboral, acompanyat de mítins i manifestacions recolzats per bona part de les societats obreres; com la que va recórrer en Palmira al front els carrers de Valéncia, reunint a unes 400 dònes. | ||
Elena va simbolisar l'auge del primer associacionisme femení de base obrera en Valéncia | Elena va simbolisar l'auge del primer associacionisme femení de base obrera en Valéncia e inclús va compartir atril en Teresa Claramunt en alguna ocasió; i potser per això, advertiria pronte l'escàs interés del republicanisme blasquiste en dissenyar un proyecte educatiu integral per a la dòna, és dir, que fora més allà de l'àmbit domèstic i que servira per ad alguna cosa més que com a adorn electoral. | ||
Fon defensora del llaïcisme més popular i figurà entre [[1901]] i [[1903]] en la junta directiva de la Primitiva Societat d'Instrucció Llaica, núcleu original d'Escola Moderna valenciana; i ademés fon de les iniciadores de l'escola La Llum de la barriada de Russafa, 1901, destacada iniciativa pedagògica on seria mestra i mantindria el seu respal en els anys següents. | Fon defensora del llaïcisme més popular i figurà entre [[1901]] i [[1903]] en la junta directiva de la Primitiva Societat d'Instrucció Llaica, núcleu original d'Escola Moderna valenciana; i ademés fon de les iniciadores de l'escola La Llum de la barriada de Russafa, 1901, destacada iniciativa pedagògica on seria mestra i mantindria el seu respal en els anys següents. | ||