Diferència entre les revisions de "Port de Borriana"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''Port de Borriana''' o '''Port de Burriana''', és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], en la província de Castelló. | El '''Port de Borriana''' o '''Port de Burriana''', és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], en la província de Castelló. | ||
El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[ | El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[darassanes]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]). | ||
L'accés natural al Port se realisa a través de la carretera [[CV-185]] que unix [[Vila-real]] en [[Borriana]] i en els seus poblats marítims (del que dista 2 [[km]]). | L'accés natural al Port se realisa a través de la carretera [[CV-185]] que unix [[Vila-real]] en [[Borriana]] i en els seus poblats marítims (del que dista 2 [[km]]). | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
A finals del [[sigle XIX]], per l'exportació de la [[Taronja (fruta)|taronja]], els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i, per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en [[1888]] el [[Ministeri de Foment]] concedix la construcció d'un [[embarcador]], (empresa que portaria a terme la casa [[Londres|londinenca]] ''Isaac & Sons''). | A finals del [[sigle XIX]], per l'exportació de la [[Taronja (fruta)|taronja]], els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i, per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en [[1888]] el [[Ministeri de Foment]] concedix la construcció d'un [[embarcador]], (empresa que portaria a terme la casa [[Londres|londinenca]] ''Isaac & Sons''). | ||
No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial se conseguix en [[1903]], gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En [[1908]] el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en [[1917]] Joaquín Peris se va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En [[1921]] i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en | No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial se conseguix en [[1903]], gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En [[1908]] el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en [[1917]] Joaquín Peris se va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En [[1921]] i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en chicotetes modificacions lo que hui és el pla general del port de Borriana. Pero el pla definitiu va ser de l'ingenier D. Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en [[1923]] a D. José Friberg Egureu. El dic de Llevant, en la seua [[dàrsena]], començava a ser una realitat en [[1927]], finalisant-se en novembre de [[1932]] gràcies a l'esforç del ministre [[Segona República Espanyola|republicà]] D. [[Vicente Cantos Figuerola]]. Des del primer tram en construcció del mencionat dic, l'11 de decembre de [[1928]], ya es va fer a la mar el primer barco en taronges en les seues bodegues. | ||
Actualment, el port depén de la [[Generalitat Valenciana]], i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial. | Actualment, el port depén de la [[Generalitat Valenciana]], i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial. | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
=== Tràfic marítim i usos complementaris === | === Tràfic marítim i usos complementaris === | ||
A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on se destaquen dos activitats: la [[ | A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on se destaquen dos activitats: la [[darassana]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana). | ||
La zona dedicada a la | La zona dedicada a la darassana està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)|moll]]. | ||
Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria|piscifactories]], per lo qual el tràfic se multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006. | Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria|piscifactories]], per lo qual el tràfic se multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006. | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Ports de la Comunitat Valenciana]] | * [[Ports de la Comunitat Valenciana]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [http://www.naturayeducacion.com/castillos/castellon/planabaixa/borriana/puerto.asp www.naturayeducacion.com (Història del Port de Borriana)] | * [http://www.naturayeducacion.com/castillos/castellon/planabaixa/borriana/puerto.asp www.naturayeducacion.com (Història del Port de Borriana)] | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Burriana]] | ||
[[Categoria:Ports de la Comunitat Valenciana|Borriana]] | [[Categoria:Ports de la Comunitat Valenciana|Borriana]] | ||
[[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana|Borriana]] | [[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana|Borriana]] | ||
[[Categoria:Deport en la província de Castelló]] | [[Categoria:Deport en la província de Castelló]] | ||