Diferència entre les revisions de "Plaça Fadrell (Castelló)"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''plaça Fadrell''', està situada entre els carrers Guitarriste Tàrrega i Segarra Ribés de la ciutat de [[Castelló]]. Se troba al costat mateix de la [[Plaça Na Violant (Castelló)|plaça de Na Violant]]. Era la plaça a on se trobava la Beneficència, l'antic Convent dels Dominics i | [[Archiu:Fadrell3.jpg|thumb|250px|Plaça Fadrell]] | ||
La '''plaça Fadrell''', està situada entre els carrers Guitarriste Tàrrega i Segarra Ribés de la ciutat de [[Castelló]]. Se troba al costat mateix de la [[Plaça Na Violant (Castelló)|plaça de Na Violant]]. Era la plaça a on se trobava la Beneficència, l'antic [[Convent dels Dominics (Castelló)|Convent dels Dominics]] i dèu el seu nom de l'antiga partida o Castell de Fadrell. | |||
== Història == | == Història == | ||
La plaça naixqué pel traçat urbà del nomenat eixample de Castelló en l'any [[1890]], traçat que feu l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Fins ad eixe moment el lloc era la confluència de diversos camins d'horta, com és el cas del camí de Sant Josep i que més tart es convertiria en l'avinguda de Casalduch. També passava la séquia Major. En l'entorn havia varios carrers com el carrer Asensi i el carrer Governador i també | La plaça naixqué pel traçat urbà del nomenat eixample de Castelló en l'any [[1890]], traçat que feu l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Fins ad eixe moment el lloc era la confluència de diversos camins d'horta, com és el cas del camí de Sant Josep i que més tart es convertiria en l'avinguda de Casalduch. També passava la séquia Major. En l'entorn havia varios carrers com el carrer Asensi i el carrer Governador i també vàries cases. Estaven les restes del convent del Dominics, que fon fundat en el [[sigle XVI]] que sería el lloc que ocuparia la Beneficència i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer (Castelló)|Iglésia de Sant Vicent Ferrer]]. | ||
El nom de la plaça i el proyecte daten de l'any [[1934]] pero l'actual traçat és de [[1993]] quan estava d'alcalde, Joaquín Tirado. | El nom de la plaça i el proyecte daten de l'any [[1934]] pero l'actual traçat és de [[1993]] quan estava d'alcalde, Joaquín Tirado. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
[[Archiu:Fadrell2.jpg|thumb|250px|Escultura al llaurador en la plaça Fadrell]] | |||
És una plaça pavimentada en gran part peatonal, en assents que recorden el modernisme de Gaudí, ya que s'ha utilisat la tècnica del [[Trencadís|trencadís]], té una escultura en bronze en homenage al llaurador, personage principal de les terres castellonenques en l'época migeval, degut al seu clima i als drets de prioritat de rec de la séquia Major que passa per la plaça. | És una plaça pavimentada en gran part peatonal, en assents que recorden el modernisme de Gaudí, ya que s'ha utilisat la tècnica del [[Trencadís|trencadís]], té una escultura en bronze en homenage al llaurador, personage principal de les terres castellonenques en l'época migeval, degut al seu clima i als drets de prioritat de rec de la séquia Major que passa per la plaça. | ||
| Llínea 15: | Llínea 16: | ||
== Utilisació == | == Utilisació == | ||
És un lloc molt | És un lloc molt freqüentat pels ciutadans, be per passeig o estància en les terraces dels restaurants o bars de la zona. En l'actualitat se celebra tots els anys, durant els [[Dumenge|dumenges]], el nomenat "Mercat de la Taronja" en temporada de collita, en el que els llauradors de Castelló oferixen el seu producte directament als consumidors. | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
[[Categoria:Places del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Places del Regne de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Castelló de la Plana]] | [[Categoria:Castelló de la Plana]] | ||