Diferència entre les revisions de "Democràcia lliberal"

{{En desenroll}}

{{atres usos|Democràcia Lliberal|un partit polític francés}}

La '''democràcia lliberal''' és una [[forma de govern]] que consistix en una [[democràcia representativa]] on la capacitat dels representants electes per a la [[presa de decisions]] polítiques, es troba subjecta al [[Estat de dret]] i normalment moderada per una [[Constitució]] que la regula en la protecció dels [[drets constitucionals|drets]], [[llibertat individual|llibertats  individuals]] i colectives. Establint esta Constitució restriccions tant als líders demòcrates com a l'eixecució de les voluntats d'una determinada majoria social dins d'eixa democràcia lliberal.

Els drets i llibertats garantisats per les constitucions de les democràcies lliberals són variats, pero normalment inclouen gran part dels següents drets: a un [[degut processe]], a la [[intimitat]], a la [[dret de propietat|propietat privada]] i a la [[igualtat davant la llei]], aixina com les llibertats de [[llibertat d'expressió|expressió]], [[llibertat d'associació|associació]] i [[llibertat de cult|cult]]. En les democràcies lliberals eixos drets (a voltes coneguts com "[[drets fonamentals]]") solen estar regulats be constitucionalment o be per mig de [[lleis|llei]]. Ademés generalment existixen institucions civils en la capacitat d'administrar o reforçar dits drets.

Les democràcies lliberals se solen caracterisar per la [[Tolerància social|tolerància]] i el [[pluralisme polític]]; les idees socials i polítiques diferenciades, inclús  les més extremes, poden coexistir i competir pel poder polític sempre sobre una base democràtica. Les democràcies lliberals celebren periòdicament [[eleccions]] on els distints grups polítics competixen per a alcançar el poder. En la pràctica, estes eleccions les guanyen els grups que defenen la democràcia lliberal, de modo que el sistema es perpètua a sí mateixa.