Diferència entre les revisions de "Espectre de freqüències"
m Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús ' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Emission spectrum-Fe.png|thumb|400px|right|Espectre de freqüències de la llum emesa per àtoms de [[ferro]] lliures en la regió visible de l'espectre electromagnètic.]] | [[Archiu:Emission spectrum-Fe.png|thumb|400px|right|Espectre de freqüències de la llum emesa per àtoms de [[ferro]] lliures en la regió visible de l'espectre electromagnètic.]] | ||
| Llínea 22: | Llínea 20: | ||
''Anàlisis'' es referix a l'acció de descompondre alguna cosa complex en parts simples o identificar en eixe alguna cosa complex les parts més simples que ho formen. Com s'ha vist, hi ha una base física per a modelar la llum, el sò o les ones de radi en superposició de diferents freqüències. Un procés que quantifique les diverses intensitats de cada freqüència es diu '''anàlisis espectral'''. | ''Anàlisis'' es referix a l'acció de descompondre alguna cosa complex en parts simples o identificar en eixe alguna cosa complex les parts més simples que ho formen. Com s'ha vist, hi ha una base física per a modelar la llum, el sò o les ones de radi en superposició de diferents freqüències. Un procés que quantifique les diverses intensitats de cada freqüència es diu '''anàlisis espectral'''. | ||
Matemàticament l'anàlisis espectral està relacionat en una ferramenta | Matemàticament l'anàlisis espectral està relacionat en una ferramenta nomenada [[transformada de Fourier]] o anàlisis de Fourier. Donada una senyal o fenomen ondultori d'amplitut <math>scriptstyle s(t)</math> esta es vaig poder escriure matemàticament com la següent combinació llineal generalisada: | ||
{{equació| | {{equació| | ||
| Llínea 36: | Llínea 34: | ||
||left}} | ||left}} | ||
És important recordar que la transformada de Fourier d'una ona aleatòria, millor dit estocàstica, és també aleatòria. Un eixemple d'este tipo d'ona és el soroll ambiental. Per tant per a representar una ona d'eixe tipo es requerix cert tipo de *promediado per a representar adequadament la distribució freqüencial. Per a senyals estocàstiques digitalisades d'eixe tipo s'ampra en freqüència la [[transformada de Fourier discreta]]. Quan el resultat d'eixe anàlisis espectral és una llínea plana la senyal que va generar l'espectre es denomina [[soroll blanc]]. | És important recordar que la transformada de Fourier d'una ona aleatòria, millor dit estocàstica, és també aleatòria. Un eixemple d'este tipo d'ona és el soroll ambiental. Per tant per a representar una ona d'eixe tipo es requerix cert tipo de *promediado per a representar adequadament la distribució freqüencial. Per a senyals estocàstiques digitalisades d'eixe tipo s'ampra en freqüència la [[transformada de Fourier discreta]]. Quan el resultat d'eixe anàlisis espectral és una llínea plana la senyal que va generar l'espectre es denomina [[soroll blanc]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||