Diferència entre les revisions de "Iglésia (lloc de cult)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 31 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

[[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]

L''''iglésia''' ~~o, antigament i hui de forma dialectal, '''església'''~~ el ~~temple o~~ lloc de cult a on els cristians realisen veneracions públiques a [[Deu]]. Poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per un o més campanars i campanes.

L''''iglésia''' és el lloc de cult a on els cristians realisen veneracions públiques a [[Deu]]. Poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per un o més campanars i campanes.

Llínea 8:

[[Archiu:Notre Dame dalla Senna.jpg|thumb|250px|[[Catedral de Notre Dame]] ]]

-[[Iglésia Parroquial]], ~~sede~~ d'una parròquia.

-[[Iglésia Parroquial]], sèu d'una parròquia.

-[[Iglésia major]], la més important d'un poble o ciutat.

-[[Iglésia archiprestal]], sèu d'un [[archipreste]].

-[[Iglésia archiprestal]], ~~seu~~ d'un [[archipreste]].

-[[Iglésia colegial]], iglésia que posseïx [[capítul (iglésia)|capítul]] pero no [[bisbe]] exclusiu de la catedral.

-[[Catedral|Iglésia catedral]], ~~sede~~ d'un [[bisbe]] o [[arquebisbe]] i el seu [[capítul (iglésia)|capítul]].

-[[Catedral|Iglésia catedral]], sèu d'un [[bisbe]] o [[arquebisbe]] i el seu [[capítul (iglésia)|capítul]].

-[[Iglésia metropolitana]], ~~sede~~ d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga [[província romana]]

-[[Iglésia metropolitana]], sèu d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga [[província romana]]

-[[Iglésia primada]], ~~sede~~ d'un [[primat]].

-[[Iglésia primada]], sèu d'un [[primat]].

-[[Iglésia patriarcal]] ~~sede~~ d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristiandat.

-[[Iglésia patriarcal]] sèu d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristiandat.

-[[Iglésia pontificia]], iglésies de Roma estrictament relacionades en el [[Papa]].

Llínea 33:

Llínea 32:

== Etimologia ==

Originalment en valencià esta classe d'edifici es denominava ''església'',<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=~~Església</ref> paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és ''iglésia''.<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=~~Iglésia</ref>

Originalment en valencià antic esta classe d'edifici es denominava ''església'',<ref>{{DGLV|Església}}</ref> paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és ''iglésia''.<ref>{{DGLV|Iglésia}}</ref>

El terme ''església'' (antigament també escrit ''sglésia'')<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=~~Sglésia</ref> aixina com la seua variant antiga ''esgleya''<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=~~Esgleya</ref> venen del llatí ''ecclesia'', que a l'hora ve del grec ''ἐκκλησία'', que vol dir "assamblea".

El terme ''església'' (antigament també escrit ''sglésia'')<ref>{{DGLV|Sglésia}}</ref> aixina com la seua variant antiga i hui en desús ''esgleya''<ref>{{DGLV|Esgleya}}</ref> venen del llatí ''ecclesia'', que a l'hora ve del grec ''ἐκκλησία'' (''ekklēsía''), que vol dir "assamblea".

La paraula ''iglésia'' (antigament escrita ''yglésia'') té el mateix orige que ''església'', ~~però~~ va entrar per via del castellà durant el sigle XVI, per lo que és un castellanisme, ~~però~~ com que hui en dia és la variant més usada, pràcticament general, i es diu i s'escriu des de fa vora cinccents anys, actualment és la forma recomanada.

La paraula ''iglésia'' (antigament escrita ''yglésia'') té el mateix orige que ''església'', pero va entrar per via del castellà durant el sigle XVI, per lo que en un principi era un castellanisme, pero com que hui en dia és la variant més usada, pràcticament general, i es diu i s'escriu des de fa vora cinccents anys, actualment és la forma recomanada.

== Història de les iglésies ==

Llínea 46:

Llínea 45:

Durant el [[Renaiximent]] i el [[Barroc]] va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seua estructura principal. En l'[[Edat Contemporànea]] apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en moltes ocasions i es busca l'integració de l'iglésia en el seu entorn.

Les iglésies orientals a voltes adopten una planta circular o de creu grega (en els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de [[torre]]s o [[cúpula|cúpules]]. Els braços de la creu també poden estar ~~davall~~ de torres menors.

Les iglésies orientals a voltes adopten una planta circular o de creu grega (en els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de [[torre]]s o [[cúpula|cúpules]]. Els braços de la creu també poden estar devall de torres menors.

== Arquitectura ==

Llínea 53:

Llínea 52:

Els estils que solen tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil cistercenc]], [[estil gòtic]], [[estil renaixentiste]], [[estil barroc]], [[estil neoclàsic]], [[estil neogòtic]] i [[estil moderniste]].

~~Archiu:Iglésia Camarena.jpg|Iglésia mudéixar de [[Camarena de la Sierra]], [[Aragó]].~~

Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Chartres|Catedral gòtica de Chartres]]

Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Chartres|Catedral gòtica de Chartres]].

Archiu:Porta ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]]

Archiu:Porta ~~dels~~ ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]].

Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]]

Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]].

Archiu:Catedral de Santa María de Segovia - 01.jpg|250px|Catedral de Santa María ([[Segòvia]])

File:Mare de Déu dels Desemparats P1130833.jpg||Image de la Basilica de la Mare de Deu en la [[plaça de la Verge]], ([[Valéncia]])

</gallery>

==Referències==

</center>

== Referències ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Religió]]

[[Categoria:Cristianisme]]

[[Categoria:Arquitectura]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]
-L''''iglésia''' o, antigament i hui de forma dialectal, '''església''' el temple o lloc de cult a on els cristians realisen veneracions públiques a [[Deu]]. Poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per un o més campanars i campanes.
+L''''iglésia''' és el lloc de cult a on els cristians realisen veneracions públiques a [[Deu]]. Poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per un o més campanars i campanes.
@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 [[Archiu:Notre Dame dalla Senna.jpg|thumb|250px|[[Catedral de Notre Dame]] ]]
--[[Iglésia Parroquial]], sede  d'una parròquia.
+-[[Iglésia Parroquial]], sèu d'una parròquia.
 -[[Iglésia major]], la més important d'un poble o ciutat.
+-[[Iglésia archiprestal]], sèu d'un [[archipreste]].
--[[Iglésia archiprestal]], seu d'un [[archipreste]].
 -[[Iglésia colegial]], iglésia que posseïx [[capítul (iglésia)|capítul]] pero no [[bisbe]] exclusiu de la catedral.
--[[Catedral|Iglésia catedral]], sede d'un [[bisbe]] o [[arquebisbe]] i el seu [[capítul (iglésia)|capítul]].
+-[[Catedral|Iglésia catedral]], sèu d'un [[bisbe]] o [[arquebisbe]] i el seu [[capítul (iglésia)|capítul]].
--[[Iglésia metropolitana]], sede d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga [[província romana]]
+-[[Iglésia metropolitana]], sèu d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga [[província romana]]
--[[Iglésia primada]], sede d'un [[primat]].
+-[[Iglésia primada]], sèu d'un [[primat]].
--[[Iglésia patriarcal]] sede d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristiandat.
+-[[Iglésia patriarcal]] sèu d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristiandat.
 -[[Iglésia pontificia]], iglésies de Roma estrictament relacionades en el [[Papa]].
@@ Llínea 33: / Llínea 32: @@
 == Etimologia ==
-Originalment en valencià esta classe d'edifici es denominava ''església'',<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Església</ref> paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és ''iglésia''.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Iglésia</ref>
+Originalment en valencià antic esta classe d'edifici es denominava ''església'',<ref>{{DGLV|Església}}</ref> paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és ''iglésia''.<ref>{{DGLV|Iglésia}}</ref>
-El terme ''església'' (antigament també escrit ''sglésia'')<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Sglésia</ref> aixina com la seua variant antiga ''esgleya''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Esgleya</ref> venen del llatí ''ecclesia'', que a l'hora ve del grec ''ἐκκλησία'', que vol dir "assamblea".
+El terme ''església'' (antigament també escrit ''sglésia'')<ref>{{DGLV|Sglésia}}</ref> aixina com la seua variant antiga i hui en desús ''esgleya''<ref>{{DGLV|Esgleya}}</ref> venen del llatí ''ecclesia'', que a l'hora ve del grec ''ἐκκλησία'' (''ekklēsía''), que vol dir "assamblea".
-La paraula ''iglésia'' (antigament escrita ''yglésia'') té el mateix orige que ''església'', però va entrar per via del castellà durant el sigle XVI, per lo que és un castellanisme, però com que hui en dia és la variant més usada, pràcticament general, i es diu i s'escriu des de fa vora cinccents anys, actualment és la forma recomanada.
+La paraula ''iglésia'' (antigament escrita ''yglésia'') té el mateix orige que ''església'', pero va entrar per via del castellà durant el sigle XVI, per lo que en un principi era un castellanisme, pero com que hui en dia és la variant més usada, pràcticament general, i es diu i s'escriu des de fa vora cinccents anys, actualment és la forma recomanada.
 == Història de les iglésies ==
@@ Llínea 46: / Llínea 45: @@
 Durant el [[Renaiximent]] i el [[Barroc]] va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seua estructura principal. En l'[[Edat Contemporànea]] apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en moltes ocasions i es busca l'integració de l'iglésia en el seu entorn.
-Les iglésies orientals a voltes adopten una planta circular o de creu grega (en els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de [[torre]]s o [[cúpula|cúpules]]. Els braços de la creu també poden estar davall de torres menors.
+Les iglésies orientals a voltes adopten una planta circular o de creu grega (en els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de [[torre]]s o [[cúpula|cúpules]]. Els braços de la creu també poden estar devall de torres menors.
 == Arquitectura ==
@@ Llínea 53: / Llínea 52: @@
 Els estils que solen tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil cistercenc]], [[estil gòtic]], [[estil renaixentiste]], [[estil barroc]], [[estil neoclàsic]], [[estil neogòtic]] i [[estil moderniste]].
+<center>
 <gallery>
-Archiu:Iglésia Camarena.jpg|Iglésia mudéixar de [[Camarena de la Sierra]], [[Aragó]].
+Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Chartres|Catedral gòtica de Chartres]]
-Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Chartres|Catedral gòtica de Chartres]].
+Archiu:Porta ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]]
-Archiu:Porta dels ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]].
+Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]]
-Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]].
+Archiu:Catedral de Santa María de Segovia - 01.jpg|250px|Catedral de Santa María ([[Segòvia]])
+File:Mare de Déu dels Desemparats P1130833.jpg||Image de la Basilica de la Mare de Deu en la [[plaça de la Verge]], ([[Valéncia]])
 </gallery>
-==Referències==
+</center>
-{{referències}}
+== Referències ==
+{{referències}}
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Churches}}
 [[Categoria:Religió]]
 [[Categoria:Cristianisme]]
 [[Categoria:Arquitectura]]