Diferència entre les revisions de "Agost" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 15 edicions intermiges d'8 usuaris)

Llínea 1:

[[Archiu:Les Très Riches Heures du duc de Berry aout.jpg|thumb|Agost en Les molt riques hores del Duc de Berry , principis [[sigle XV]]]]

'''Agost''' és l'octau [[més]] de l'[[any]] en el [[calendari gregorià]] i té 31 [[dia|dies]]. Se li va posar este nom en honor a l'emperador romà [[August|August Octavi]] (''Augustus Octavius'').

En l'antic [[calendari]] romà, l'any començava en el més de [[març]] i el sext més se deya Sextilis pero, l'any 24 abans de la nostra era, Octavi August va decidir donar-li el seu nom i des de llavors Sextilis se va nomenar Augustus. Octavi imitava aixina al ya difunt [[Juli Cèsar]] qui, vintiun anys abans, havia fet lo mateix en el quint més, fins llavors nomenat Quinctilis i que en ell va passar a nomenar-se Iulius en homenage a la família Iulia, a la que pertanyia.

Pero donar el seu nom a Sextilis li va paréixer poc a Octavi, el qual considerava que encara no havia conseguit la mateixa glòria que [[Juli Cèsar]], puix Iulius tenia 31 dies i Augustus, a soles 29. Per eixa raó, l'emperador va alterar la duració d'uns quants mesos, llevant i posant dies, fins a conseguir que ‘el seu' més tinguera 31 dies. És per això que encara hui, dos mil anys despuix, [[juliol]] i '''agost''' tenen 31 dies cada u.

Fon triat este més per a honrar a l'emperador perque en ell va véncer a [[Cleòpatra VII|Cleopatra]] i [[Marc Antoni]] i va entrar triumfador en [[Roma]].

Agost comença (astrològicament) en el signe de [[Lleó]] i acaba en [[Virgo]].

En [[Irlanda]], el més d''''agost''' se nomena Lúnasa (de l'antic irlandés Lughnasadh) i pres el seu nom del deu [[Lugh]]. El primer [[Dilluns]] d''''agost''' és un dels dies festius nacionals en la República d'[[Irlanda]].

La pedra d'[[agost]] és el [[sardònix]], i la seua flor, la [[rosella]].

== Refranys valencians ==

* Cada cosa al seu temps, com les figues a l'agost.

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Mesos]]

[[Categoria:Agost]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{agost}}
+[[Archiu:Les Très Riches Heures du duc de Berry aout.jpg|thumb|Agost en Les molt riques hores del Duc de Berry , principis [[sigle XV]]]]
+'''Agost''' és l'octau [[més]] de l'[[any]] en el [[calendari gregorià]] i té 31 [[dia|dies]]. Se li va posar este nom en honor a l'emperador romà [[August|August Octavi]] (''Augustus Octavius'').
+En l'antic [[calendari]] romà, l'any començava en el més de [[març]] i el sext més se deya Sextilis pero, l'any 24 abans de la nostra era, Octavi August va decidir donar-li el seu nom i des de llavors Sextilis se va nomenar Augustus. Octavi imitava aixina al ya difunt [[Juli Cèsar]] qui, vintiun anys abans, havia fet lo mateix en el quint més, fins llavors nomenat Quinctilis i que en ell va passar a nomenar-se Iulius en homenage a la família Iulia, a la que pertanyia.
+Pero donar el seu nom a Sextilis li va paréixer poc a Octavi, el qual considerava que encara no havia conseguit la mateixa glòria que [[Juli Cèsar]], puix Iulius tenia 31 dies i Augustus, a soles 29. Per eixa raó, l'emperador va alterar la duració d'uns quants mesos, llevant i posant dies, fins a conseguir que ‘el seu' més tinguera 31 dies. És per això que encara hui, dos mil anys despuix, [[juliol]] i '''agost''' tenen 31 dies cada u.
+Fon triat este més per a honrar a l'emperador perque en ell va véncer a [[Cleòpatra VII|Cleopatra]] i [[Marc Antoni]] i va entrar triumfador en [[Roma]].
+Agost comença (astrològicament) en el signe de [[Lleó]] i acaba en [[Virgo]].
+En [[Irlanda]], el més d''''agost''' se nomena Lúnasa (de l'antic irlandés Lughnasadh) i pres el seu nom del deu [[Lugh]]. El primer [[Dilluns]] d''''agost''' és un dels dies festius nacionals en la República d'[[Irlanda]].
+La pedra d'[[agost]] és el [[sardònix]], i la seua flor, la [[rosella]].
+== Refranys valencians ==
+* Cada cosa al seu temps, com les figues a l'agost.
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|August}}
+{{DGLV|Agost}}
+{{mesos}}
+[[Categoria:Mesos]]
 [[Categoria:Agost]]