Diferència entre les revisions de "Marc Antoni Ortí i Ballester"
m (Text reemplaça - ' serie ' a ' série ') |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Marc Antoni Ortí i Ballester''' ([[Nules]], [[1593]] - [[Valéncia]], [[1661]]). Fon escritor i secretari de la ciutat de Valéncia i del braç militar del [[Regne de Valéncia|Regne]]. | + | '''Marc Antoni Ortí i Ballester''' ([[Nules]], [[1593]] - † [[Valéncia]], [[1661]]). Fon un notari, escritor i secretari de la ciutat de Valéncia i del braç militar del [[Regne de Valéncia|Regne]]. |
| − | Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any [[1618]] i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del ''Llibre de Memòries de la Ciutat''. | + | == Biografia == |
| + | |||
| + | Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any [[1618]] i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne de Valéncia. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del ''Llibre de Memòries de la Ciutat''. | ||
Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de [[Felip III]], Vicent Moles i Garcia, i l'any [[1645]] obtingué el privilegi de noblea. | Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de [[Felip III]], Vicent Moles i Garcia, i l'any [[1645]] obtingué el privilegi de noblea. | ||
| + | |||
| + | El notari, Ortí Ballester, fon secretari dels tres estaments o braços del Regne de Valéncia. Defensor de la Llengua Valenciana, no agradava i exhortava a desterrar la denominació de llemosina per a la llengua dels valencians. | ||
| + | |||
| + | == Marc Antoni i la llengua valenciana == | ||
| + | |||
| + | Defengué la superioritat de la [[Llengua Valenciana]] sobre la catalana, i, per lo tant, la diferència d'abdós, encara que l'orige de la Valenciana i de la catalana ho situa, erròneament, en la [[Llemosí|llengua llemosina]], quan és de sobres sabut que fon la llengua llatina. | ||
| + | |||
| + | En la seua obra ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia'' (1640) es mostra partidari de que la Llengua Valenciana, per a la seua millor purea, es mantinga fidel a la llengua llatina, lo màxim possible, en ser la seua mare i font principal i original. | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| + | [[Archiu:Marcantoniorellanaobra.jpg|thumb|200px|Siglo Quarto de la conquista de Valencia]] | ||
Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia''. | Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia''. | ||
| Llínea 38: | Llínea 49: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
[[Categoria:Lliteratura valenciana]] | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | ||
Última revisió del 11:47 5 jun 2025
| Marc Antoni Ortí i Ballester | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i secretari. | ||
| Naiximent: | 1593 | ||
| Lloc de naiximent: | Nules, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1661 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Marc Antoni Ortí i Ballester (Nules, 1593 - † Valéncia, 1661). Fon un notari, escritor i secretari de la ciutat de Valéncia i del braç militar del Regne.
BiografiaEditar
Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any 1618 i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne de Valéncia. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat.
Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de Felip III, Vicent Moles i Garcia, i l'any 1645 obtingué el privilegi de noblea.
El notari, Ortí Ballester, fon secretari dels tres estaments o braços del Regne de Valéncia. Defensor de la Llengua Valenciana, no agradava i exhortava a desterrar la denominació de llemosina per a la llengua dels valencians.
Marc Antoni i la llengua valencianaEditar
Defengué la superioritat de la Llengua Valenciana sobre la catalana, i, per lo tant, la diferència d'abdós, encara que l'orige de la Valenciana i de la catalana ho situa, erròneament, en la llengua llemosina, quan és de sobres sabut que fon la llengua llatina.
En la seua obra Siglo Quarto de la conquista de Valencia (1640) es mostra partidari de que la Llengua Valenciana, per a la seua millor purea, es mantinga fidel a la llengua llatina, lo màxim possible, en ser la seua mare i font principal i original.
ObresEditar
Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en Siglo Quarto de la conquista de Valencia.
- Siglo Quarto de la conquista de Valencia (1640)
- Segundo centenario de la canonización de... San Vicente Ferrer (1656)
- Solemnidad festiva (1659), en motiu de la canonisació de Tomás de Villanueva.
- La Virgen de los Desamparados (1669)
CitesEditar
En sa obra Siglo Quarto de la conquista de Valencia se mostra partidari de la Llengua Valenciana, per la seua major purea, que se mantinga fidel a la llengua llatina, lo màxim possible, al ser sa mare i font principal i original.