Diferència entre les revisions de "Estanislao Marco"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Estanislao Marco Valls''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Castelló]], [[17 de maig]] de [[1873]] - [[Valéncia]], [[22 de juny]] de [[1954]]) fon un [[Compositor|compositor]] i [[Guitarriste|guitarriste]] [[Valencians|valencià]].
{{Biografia|
| nom = Estanislao Marco Valls
| image =  [[Archiu:Estamar.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Músic, compositor i guitarriste
| data_naix = [[17 de maig]] de [[1873]] 
| lloc_naix = [[La Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[22 de juny]] de [[1954]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] 
}}
'''Estanislao Marco Valls''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Castelló]], [[17 de maig]] de [[1873]] - [[Valéncia]], [[22 de juny]] de [[1954]]) fon un [[Músic|músic]], [[Compositor|compositor]] i [[Guitarriste|guitarriste]] [[Valencians|valencià]].


== Trayectòria ==
== Trayectòria ==
Llínea 11: Llínea 22:
=== Quartet ''El Turia'' ===
=== Quartet ''El Turia'' ===


La seua carrera concertística se desenrollà junt als seus germans, formant el quartet ''El Turia''. Ho componien Manuel en la bandurria, Teresa en llaüt i [[Lira (instrument musical)|lira]], Magenia en bandurria i lira, i Estanislao en la guitarra. Mes tart se converti en quintet, en l'entrada d'Emilio al [[piano]]. Recorregueren [[Espanya]], aplegant la seua fama més allà de les fronteres, lo que els portà a actuar en [[França]], [[Portugal]] i [[Argelia]]. Realisaren més de mil concerts entre els anys [[1889]] i [[1907]]. Tenien un repertori de més de 400 obres tocades de memoria.
La seua carrera concertística se desenrollà junt als seus germans, formant el quartet ''El Turia''. Ho componien Manuel en la bandurria, Teresa en llaüt i [[Lira (instrument musical)|lira]], Magenia en bandurria i lira, i Estanislao en la guitarra. Mes tart se converti en quintet, en l'entrada d'Emilio al [[piano]]. Recorregueren [[Espanya]], aplegant la seua fama més allà de les fronteres, lo que els portà a actuar en [[França]], [[Portugal]] i [[Algèria]]. Realisaren més de mil concerts entre els anys [[1889]] i [[1907]]. Tenien un repertori de més de 400 obres tocades de memoria.


En una critica de [[El Mercantil Valenciano]] el [[2 de març]] de [[1893]] se llig
En una critica de [[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]] el [[2 de març]] de [[1893]] se llig
{{cita|Es diria quan se li sent que una mateixa força els impelix, com si foren peces d'un mecanisme perfecte i ben equilibrat, al que hi ha que afegir l'ànima, les manifestacions del qual se revelen per mig de matisos exquisits i gradacions de sonoritat que causa embadaliment en l'anim de l'auditori.}}
{{cita|Es diria quan se li sent que una mateixa força els impelix, com si foren peces d'un mecanisme perfecte i ben equilibrat, al que hi ha que afegir l'ànima, les manifestacions del qual se revelen per mig de matisos exquisits i gradacions de sonoritat que causa embadaliment en l'anim de l'auditori.}}


Llínea 30: Llínea 41:
== Composició ==
== Composició ==


Les seues composicions per a guitarra s'inserten en l'estetica de la musica de saló. La majoria son peces breus, [[vals]], [[mazurkes|mazurka]], i [[tango]]s. Adaptà el folclore d'algunes regions espanyoles com queda reflectit en la seua ''Gran Jota Aragonesa'', i les seues ''Malaguenyes'', ''Granadines'', i ''danses valencianes''.
Les seues composicions per a guitarra s'inserten en l'estetica de la musica de saló. La majoria són peces breus, [[vals]], [[mazurkes|mazurka]], i [[tango]]s. Adaptà el folclore d'algunes regions espanyoles com queda reflectit en la seua ''Gran Jota Aragonesa'', i les seues ''Malaguenyes'', ''Granadines'', i ''danses valencianes''.


El seu catàlec supera el centenar d'obres originals per a guitarra, ademés d'una llarga llista de transcripcions per a [[rondalla]] dels grans mestres. Com obres didàctiques té un método de guitarra, un método per a llaüt i varis quaderns d'estudis tècnics progressius. Tan sols publicà dos obres en la Biblioteca Fortea: ''Serenata'' i ''Preludi en Re'', per lo que la seua obra ha permaneixcut inèdita casi mig sigle fins l'investigació iniciada per [[Jorge Orozco]] en l'any [[2000]], que ha donat els seus primers fruits en la gravació de la seua obra patrocinada per l'[[Institut Valencià de la Música]].
El seu catàlec supera el centenar d'obres originals per a guitarra, ademés d'una llarga llista de transcripcions per a [[rondalla]] dels grans mestres. Com obres didàctiques té un método de guitarra, un método per a llaüt i varis quaderns d'estudis tècnics progressius. Tan sols publicà dos obres en la Biblioteca Fortea: ''Serenata'' i ''Preludi en Re'', per lo que la seua obra ha permaneixcut inèdita casi mig sigle fins l'investigació iniciada per [[Jorge Orozco]] en l'any [[2000]], que ha donat els seus primers fruits en la gravació de la seua obra patrocinada per l'[[Institut Valencià de la Música]].
== Referències ==
* [https://www.lasprovincias.es/culturas/musica/estanislao-marco-artista-20180619190641-nt.html Estanislao Marco, el artista reencontrado - ''[[Las Provincias]]'']
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/contra/vall-d-uixo-recupera-obra-estanislao-marco_1275106.html La Vall d’Uixó recupera la obra de Estanislao Marco - ''[[Mediterráneo]]'']


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==


* HERRERA, Francisco, ''Estanislao Marco'', en Revista de l'Associacio Guitarristica America Martinez, Ocho Sonoro, Sevilla, any III, nº 5, setembre [[1999]].
* Herrera, Francisco, ''Estanislao Marco'', en Revista de l'Associacio Guitarristica America Martinez, Ocho Sonoro, Sevilla, any III, nº 5, setembre [[1999]].
* HERRERA, Francisco, ''Enciclopedia de la Guitarra'', vol. III,  pags. 91-92, Editorial Piles, Valencia, [[2004]].
* Herrera, Francisco, ''Enciclopedia de la Guitarra'', vol. III,  pags. 91-92, Editorial Piles, Valencia, [[2004]].
* OROZCO, Jorge, ''Els discipuls de Tárrega'' en Francesc Tárrega i la seua epoca, coleccio Noms Propis de la Guitarra, Edicions la Posada, Ajuntament de Córdova, Festival de la Guitarra de Córdova, Córdova, [[2003]].
* Orozco, Jorge, ''Els discipuls de Tárrega'' en Francesc Tárrega i la seua epoca, coleccio Noms Propis de la Guitarra, Edicions la Posada, Ajuntament de Córdova, Festival de la Guitarra de Córdova, Córdova, [[2003]].
* OROZCO, Jorge, ''Marco, Estanislao'' en Diccionari de la Musica Valenciana, vol II, pags. 53-54, dir. Emilio Casares, Iberautor Promociones Culturales S.R.L., Madrit, [[2006]].
* Orozco, Jorge, ''Marco, Estanislao'' en Diccionari de la Musica Valenciana, vol II, pags. 53-54, dir. Emilio Casares, Iberautor Promociones Culturales S.R.L., Madrit, [[2006]].


{{NF|1873|1954|Marco, Estanislao}}
{{NF|1873|1954|Marco, Estanislao}}
Llínea 46: Llínea 61:


* [https://es.wikipedia.org/wiki/Estanislao_Marco Estanislao Marco en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Estanislao_Marco Estanislao Marco en Wikipedia]
* [https://www.lasprovincias.es/culturas/musica/estanislao-marco-artista-20180619190641-nt.html Estanislao Marco, el artista reencontrado - ''[[Las Provincias]]'']
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/contra/vall-d-uixo-recupera-obra-estanislao-marco_1275106.html La Vall d’Uixó recupera la obra de Estanislao Marco - ''[[Mediterráneo]]'']


[[Categoria:Biografies]]  
[[Categoria:Biografies]]  
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors]]
[[Categoria:Compositors valencians]]
[[Categoria:Guitarristes]]
[[Categoria:Guitarristes]]
[[Categoria:Guitarristes valencians]]
[[Categoria:Guitarristes valencians]]
[[Categoria:La Vall d'Uxó]]
[[Categoria:La Vall d'Uxó]]