Diferència entre les revisions de "Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A. de C.V.) comparades"
(→Cites) |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
== Sinopsis == | == Sinopsis == | ||
| − | El present llibre, com el seu títul indica, és la comparació entre les Bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes popularment com [[Normes de Castelló]] i l'Ortografia que figura en el Diccionari de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] baix el títul de [[Documentacio formal de l'ortografia valenciana]]. | + | El present llibre, com el seu títul indica, és la comparació entre les Bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes popularment com [[Normes de Castelló]] i l'Ortografia que figura en el Diccionari de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] baix el títul de [[Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana]]. |
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|Hi ha qui vocifera en defensa de les "Normes de Castello" i estem segurs de que no les coneixen. Uns atres si que les coneixen i diuen escriure seguint-les, pero no es veritat, perque si be les seguixen en tot lo que tenen de catalanes, no les guarden en lo poc que en elles se conté de concessio al valencià. Ademes la casi totalitat dels defensors de les Normes del 32 han adoptat la normativa catalana en gramatica i vocabulari, neguen l'existencia del valencià com a llengua i proclamen "l'unitat de la llengua", fent desapareixer el valencià, reemplaçat per la llengua catalana|En la presentació del llibre per Josep Maria Guinot}} | {{Cita|Hi ha qui vocifera en defensa de les "Normes de Castello" i estem segurs de que no les coneixen. Uns atres si que les coneixen i diuen escriure seguint-les, pero no es veritat, perque si be les seguixen en tot lo que tenen de catalanes, no les guarden en lo poc que en elles se conté de concessio al valencià. Ademes la casi totalitat dels defensors de les Normes del 32 han adoptat la normativa catalana en gramatica i vocabulari, neguen l'existencia del valencià com a llengua i proclamen "l'unitat de la llengua", fent desapareixer el valencià, reemplaçat per la llengua catalana|En la presentació del llibre per Josep Maria Guinot}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Base 13. | ||
| + | El so de palatal fricativa sorda (CH francesa) es representa sempre per X (Xàtiva, punxa, marxa, seixanta, ix). Devegades darrere de consonant com en esfinx, linx, etc. i sempre darrere de A, E, O, U, el signe X pren el so de CS (Alexandre, luxe). I a mes en casos com -fixe- i els derivats. | ||
| + | Per a que prenga el de CH francesa s'interposa una T (empatxar, despatx). Excepció: devegades també darrere de la I (bolitx). | ||
| + | El so de pre-palatal africada (CH castellana) es representa a començ de paraula per X (xic, xaruga, Xecoeslovàquia). Al mig de paraula per TJ davant de A, O, U (platja, desitjós); i per TG davant E, I, (metge). | ||
| + | A la fi de paraula per G darrere les atres vocals (vaig, lleig, roig, puig). | ||
| + | ------------------------------------------------- | ||
| + | Esta base descalifica les Normes de Castello, perque descobrixen la completa ignorancia dels autors en materia de fonetica valenciana. | ||
| + | a) Les bases de Castello posen el mateix so a X en Xativa i seixanta (xixanta) que a punxa i marxa (puncha i marcha) sent que en unes el so palatal es africat i en atres fricatiu. | ||
| + | b) Introduixen una T davant de X (TX) i darrere de I (bolitx), grup consonantic TX inadmissible (en el que la T no se pronuncia). | ||
| + | c) Al principi de paraula per a la fricativa sorda en conte de CH posen la X, desterrant de l'ortografia la consonant CH, tan tradicional en l'ortografia valenciana. (En valencià deu dir-se: chic, no xic; charuga, no xaruga; Checoslovaquia, no Xecoeslovaquia). | ||
| + | d) Al mig de paraula introduixen, viciosament, una T davant de G o J formant el grups TG i TJ dels quals la T no es deu pronunciar mai. (En valencià se dira plaja, no platja; desijos, no desitjos). | ||
| + | L'ortografia de l'Academia referent a les consonants palatals figura immediatament davant d'esta base 13. Nomes falta lo referent a la CH que posem a continuacio. | ||
| + | Us de la CH. | ||
| + | 1. En so de /c/ (en signe damunt) (chic). | ||
| + | 1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonant: chufa, Chirivella, clochina, archiu. | ||
| + | 1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore anteriorment G, 3. i 2. | ||
| + | 2. En so de /k/. (March). | ||
| + | 2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: Albuixech, Albiach.|''Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A.C.V.) comparades'' (Lo Rat Penat, 1997), per En Josep Mª Guinot}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 17:44 15 abr 2025
Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A. de C.V.) comparades, és el títul d'un llibre de l'autor Josep Maria Guinot, filòlec castellonenc, editat en l'any 1997.
Ficha del llibreEditar
Títul: Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A. de C.V.) comparades.
Autor: Josep Maria Guinot i Galan.
Cap de la Secció de Publicacions: Consuelo Rubio i Martínez
Assessorament tècnic i llingüistic: Mariví Ferrandis i Olmos i Juli Moreno i Moreno.
Editorial: Lo Rat Penat. Quaders de Divulgacio 9 (Punt d'encontre en la Cultura Valenciana).
Imprenta: Gráficas Ronda, S.L.
ISBN: 84-89069-32-8
Depòsit Llegal: V-4136-1997
IndexEditar
I. PRESENTACIO
II. LES NORMES DE CASTELLO
III. DOCUMENTACIO FORMAL DE L'ORTOGRAFIA VALENCIANA
IV. LES BASES DE CASTELLO I LES NORMES DE L'ACADEMIA CONTRASTADES
V. BREUS COMPARACIONS
SinopsisEditar
El present llibre, com el seu títul indica, és la comparació entre les Bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes popularment com Normes de Castelló i l'Ortografia que figura en el Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana baix el títul de Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana.
CitesEditar
El so de palatal fricativa sorda (CH francesa) es representa sempre per X (Xàtiva, punxa, marxa, seixanta, ix). Devegades darrere de consonant com en esfinx, linx, etc. i sempre darrere de A, E, O, U, el signe X pren el so de CS (Alexandre, luxe). I a mes en casos com -fixe- i els derivats. Per a que prenga el de CH francesa s'interposa una T (empatxar, despatx). Excepció: devegades també darrere de la I (bolitx). El so de pre-palatal africada (CH castellana) es representa a començ de paraula per X (xic, xaruga, Xecoeslovàquia). Al mig de paraula per TJ davant de A, O, U (platja, desitjós); i per TG davant E, I, (metge). A la fi de paraula per G darrere les atres vocals (vaig, lleig, roig, puig).
Esta base descalifica les Normes de Castello, perque descobrixen la completa ignorancia dels autors en materia de fonetica valenciana. a) Les bases de Castello posen el mateix so a X en Xativa i seixanta (xixanta) que a punxa i marxa (puncha i marcha) sent que en unes el so palatal es africat i en atres fricatiu. b) Introduixen una T davant de X (TX) i darrere de I (bolitx), grup consonantic TX inadmissible (en el que la T no se pronuncia). c) Al principi de paraula per a la fricativa sorda en conte de CH posen la X, desterrant de l'ortografia la consonant CH, tan tradicional en l'ortografia valenciana. (En valencià deu dir-se: chic, no xic; charuga, no xaruga; Checoslovaquia, no Xecoeslovaquia). d) Al mig de paraula introduixen, viciosament, una T davant de G o J formant el grups TG i TJ dels quals la T no es deu pronunciar mai. (En valencià se dira plaja, no platja; desijos, no desitjos). L'ortografia de l'Academia referent a les consonants palatals figura immediatament davant d'esta base 13. Nomes falta lo referent a la CH que posem a continuacio. Us de la CH. 1. En so de /c/ (en signe damunt) (chic). 1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonant: chufa, Chirivella, clochina, archiu. 1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore anteriorment G, 3. i 2. 2. En so de /k/. (March).
2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: Albuixech, Albiach.