Diferència entre les revisions de "Flamenc (animal)"

Els '''flamencs''' (Phoenicopterus) són un gènero d'[[au|aus]] que es distribuïxen tant per l'[[hemisferi]] occidental com per l'hemisferi oriental; existixen dos espècies en [[Amèrica]] i una en el [[Vell Món]]. Tenen el [[cràneu]] desmognat holorrí, en setze a vint [[vèrtebra|vèrtebres]] cervicals i peus anisodàctils.

[[Archiu:Chileflamingo 2010.JPG|200px|thumb|right|[[Phoenicopterus chilensis|Flamenc chilé o austral]].]]

[[Archiu:Phoenicopterus roseus Camargue 1.jpg|200px|thumb|right|[[Phoenicopterus roseus|Flamenc europeu]] alimentant-se.]]

[[Archiu:Phoenicopterus ruber MHNT.jpg|200px|right|thumb|Cràneu d'un [[Phoenicopterus ruber|flamenc del Carib]] mostrant l'especialisat pico.]]

[[Archiu:Plameňák kubánský a mládě.jpg|thumb|200px|right|Cap d'un [[Phoenicopterus ruber|flamenc del Carib]] junt a un pichón.]]

[[Archiu:Chilenischer Flamingo Tiergarten Bernburg 2007.jpg|200px|thumb|right|[[Phoenicopterus chilensis|Flamenc chilé o austral]] en niu i ou.]]

Es tracta d'aus molt esveltes, d'entre 80 cm i 1,40 m de llarc, en pates molt llargues i coll llarc. El pico és molt característic i perfectament adaptat per a furgar en el fanc. La mandíbula superior és de menor tamany que l'inferior que és l'única mòvil. El pico té una pronunciada curvatura cap a avall i està dotat d'unes laminillas internes per a retindre les substàncies alimentícies en filtrar la rovina. Els peus tenen quatre dits, els tres davanters units per una membrana i el posterior molt menut.

Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar casi blanc del flamenc europeu (''[[Phoenicopterus roseus]]''), fins al color salmón del flamenc del [[Carib]] (''[[Phoenicopterus ruber]]'').

Els flamencs s'alimenten, per mig de filtració, de [[Crustacea|crustacis]] i [[alga|algues]]. Els seus picos, estranyament formats, es varen adaptar per a separar el fanc del menjar que consumixen, i els usen singularment al revés. La filtració de menjar es recolza en estructures filamentosas nomenades [[Lamela (micología)|lamela|lameles]], menudes làmines que estan en les mandíbules i una llengua asprosa i gran.

Les cries de flamenc ixen del cascaró en el plomall blanc, pero les plomes de l'adult són de color rosa lluminós a roig, per [[carotenoide]]s obtinguts del seu aliment. Un flamenc que s'alimenta be i és saludable és de color rosa lluminós a roig. El flamenc més rosat és el més desijable com a companyer. Un flamenc blanc o pàlit està generalment malalt o sofrit de falta de menjar.

''[[Phoenicopterus chilensis]]'', flamenc chilé, flamenc austral o parihuana, de [[Amèrica del Sur|Sudamérica austral]] (l'espècie més austral de la família, tant en la seua distribució de vida com en nidificación);

''[[Phoenicopterus roseus]]'', flamenc comú, de [[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]];

''[[Phoenicopterus ruber]]'' (flamenc rosat o americà), flamenc del Carib, de [[América Central|Centroamérica]] i el nort de Sudamérica.

''[[Phoenicopterus copei]]'' Shufeldt, 1892 ([[Pleistoceno]] tardà de [[Oregó]], en l'oest de [[Amèrica del Nort|Norteamérica]] i en el centre de [[Mèxic]])<ref>Brodkorb, P., & Phillips, A. R. (1973). Pleistocene birds from the Valley of Mexico. The Auk, 438-440.</ref>