Diferència entre les revisions de "Bases de Manresa"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Les '''Bases per a la Constitució Regional Catalana''', també nomenades ''Bases de Manresa'', són el document presentat com a proyecte per a una ponència de l'[[Unió Catalanista]] davant del consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assamblea en [[Manresa]] ([[Província de Barcelona|Barcelona]]) els dies [[25 de març|25]] i [[27 de març]] de l'any [[1892]]. | Les '''Bases per a la Constitució Regional Catalana''', també nomenades ''Bases de Manresa'', són el document presentat com a proyecte per a una ponència de l'[[Unió Catalanista]] davant del consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assamblea en [[Manresa]] ([[Província de Barcelona|Barcelona]]) els dies [[25 de març|25]] i [[27 de març]] de l'any [[1892]]. | ||
Les Bases de Manresa de l'any 1892 suponen històricament el primer document escrit en el que es teorisa sobre l'idea expansionista dels inexistents [[Països Catalans]] baix el terme romàntic o sinònim de la '''"Catalunya Gran"'''. Per tant, habitualment les Bases de Manresa | Les Bases de Manresa de l'any 1892 suponen històricament el primer document escrit en el que es teorisa sobre l'idea expansionista dels inexistents [[Països Catalans]] baix el terme romàntic o sinònim de la '''"Catalunya Gran"'''. Per tant, habitualment les Bases de Manresa són considerades com la data fundacional del [[pancatalanisme]]. | ||
El president i el secretari de l'assamblea foren [[Lluís Domènech i Montaner]] i [[Enric Prat de la Riba]] respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fon presidida per [[Josep Torras i Bages]], bisbe de [[Vic]]. Les bases tenien certa inspiració en el model federal, encara que, en quant a l'autogovern, bevien de les antigues [[constitucions catalanes]] prèvies a l'any [[1714]]. | El president i el secretari de l'assamblea foren [[Lluís Domènech i Montaner]] i [[Enric Prat de la Riba]] respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fon presidida per [[Josep Torras i Bages]], bisbe de [[Vic]]. Les bases tenien certa inspiració en el model federal, encara que, en quant a l'autogovern, bevien de les antigues [[constitucions catalanes]] prèvies a l'any [[1714]]. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
El poder central estava organisat segons la separació de poders, mentres que el llegislatiu estaria compartit entre el rei i una assamblea regional, l'eixecutiu estaria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seua banda hauria de ser un tribunal suprem regional. | El poder central estava organisat segons la separació de poders, mentres que el llegislatiu estaria compartit entre el rei i una assamblea regional, l'eixecutiu estaria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seua banda hauria de ser un tribunal suprem regional. | ||
Del poder regional format per unes [[Corts Catalanes|Corts]] reunides una volta a l'any en diferents llocs del territori eixiria un eixecutiu format per cinc o sèt alts càrrecs que haurien d'eixercir l'administració de Catalunya. El poder judicial quedaria en l'antiga [[Audiència de Catalunya]] que seria restablida. L'oficialitat única de la [[llengua catalana]] i la condició de català com a clàusula obligatòria per l'eixercici de la [[funció pública]] també estaven considerats. | Del poder regional format per unes [[Corts Catalanes|Corts]] reunides una volta a l'any en diferents llocs del territori eixiria un eixecutiu format per cinc o sèt alts càrrecs que haurien d'eixercir l'administració de Catalunya. El poder judicial quedaria en l'antiga [[Audiència de Catalunya]] que seria restablida. L'oficialitat única de la [[llengua catalana]] i la condició de català com a clàusula obligatòria per l'eixercici de la [[funció pública]] també estaven considerats. | ||
== Enllaç extern == | == Enllaç extern == | ||