Diferència entre les revisions de "Oroneta"

L''''oroneta''' (Del llatí ''hirundĭtta'', dim. de ''hirŭndo'', mat. sign.), també se diu '''oronella''' o '''orandella''', en castellà ''golondrina'', és un [[Au|aucell]] de diferents espècies del gènero Hirundo, i principalment la Hirundo rustica, de plomage negre en el ventre blanc. És una au migratòria, ve de l'[[Àfrica]] en [[primavera]] i se'n va quan acaba l'[[estiu]]. Fa els nius de fanc en els ràfols de les teulades.

Es tracta d'un au menuda.​ El mascle adult de la subespècie nominal (H. rustica) medix entre 14,6 i 19,9 cm. de llongitut, incloent els 2 a 7 cm. de les allargades plomes externes de la coa. Té una envergadura d'entre 32 i 34,5 cm. i sol pesar entre 16 i 22 g. La seua part superior és blava metàlica i el seu front, barbeta i gola, rojosos. Una grossa franja blava obscura separa la gola del pit i abdomen blanquinosos. Les plomes externes de la coa són allargades, lo que li brinda el distintiu aspecte profundament aforquellat de les oronetes.  

L'oroneta comuna és un au de camp obert que normalment utilisa estructures construïdes pel ser humà per a reproduir-se i que, en conseqüència, s'ha disseminat en l'expansió humana. Construïx nius en forma de tassa,​ en boletes de fanc en graners i construccions similars, i s'alimenta d'insectes que atrapa en vol.

Existixen sis subespècies d'oroneta comuna, que es reproduïxen a lo llarc de l'hemisferi nort. Quatre d'elles són fortament migratòries i els seus quarters d'hivernada cobrixen gran part de l'hemisferi sur, aplegant a [[Argentina]] central, [[Suràfrica]] i el nort d'[[Austràlia]].​ La seua vasta àrea de distribució i enorme població impliquen que l'espècie es troba fòra de perill d'extinció,​ encara que puga haver afluixons poblacionals locals per amenaces específiques.

* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Oroneta Oroneta - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]